Començaré pels inconscients o imprudents. Ahir per la tarda, en arribar a Amposta, surto de la C-12 quan arribo al bucle de Tosses. De sobte, mentre estava girant, veig un cotxe que creuava la carretera i venia per la meva esquerra. Al principi no vaig saber que estava passant. Després de recompondre les meves idees, vaig deduir que va creuar la carretera sense haver de passar pel pas inferior que es va construir fa uns anys.
Aquesta cruïlla era molt perillosa. Fins i tot, abans de fer les obres de condicionament, hi van haver morts. Encara recordo que es va col·locar una pancarta al terraplè reclamant obres de millora per evitar-ne els accidents. No obstant això n’hi ha qui deu de trobar molt molest tenir que passar per baix i prefereix creuar la carretera con “s’havia fet tota la vida”. Algú a qui no li importa fer una greu infracció i posar vides en perill: la seva i la dels altres. Quan més hi penso, més segur n’estic que aquell cotxe hi deu de passar sovint per la cruïlla de Tosses.
En canvi, qui és conscient del que es fa és el Barça de Guardiola. Anit tenia un repte important: guanyar i convèncer a l’afició. I ho va fer en escreix. Pitxi Alonso, el comentarista esportiu de TV3, va dir al final de partit que el d’ahir, segurament seria el “millor partit que jugaria el Barça aquesta temporada” (!) També estaven d’acord que va ser un dels millors partits que ha jugat el Barça sota les ordres deGuardiola... I n’ha jugat bé uns quants!! Pel que vaig veure i vaig escoltar, la tàctica del Barça d’ahir va ser una novetat. Ja no perquè van jugar amb 3 defenses (dels quals només un, Abidal, es podria considerar defensa), sinó perquè van jugar sense una davantera clara. Per davant dels 3 defenses hi havia 7 homes que, en qualsevol moment, podien jugar per la dreta, l’esquerra o el centre, indiferentment. La mobilitat dels jugadors del Barça era tan gran que portaven de cap als seus rivals del Vila-real. Al final van ser 5 gols (un menys que el Madrid la nit abans), però contra un rival que, a priori, és molt més fort. Mentre el Madrid en feia 6 al camp del Saragossa, un equip que l’any passat va estar a punt de baixar a segona i que aquest any també és un dels candidats en perdre la categoria, el Barça jugava contra un equip de “Champions League” i que, segurament, quedarà entre els 4 primers de la lliga.
Penso que aquest any més que mai, la diferència entre el Barça i el Madrid i la resta, s’incrementarà encara més. Pronostico que al final del campionat, al menys un dels dos (i espero que sigui el Barça), passarà dels 100 punts, el que seria un rècord històric.
Ahir el Barça va jugar, d’entrada, sense Alves (defensa internacional pel Brasil), sense Piqué i Puyol (els defenses titulars de la selecció espanyola campiona d’Europa i del Món), sense Xavi (el segon millor jugador del Món i d’Europa) i sense Villa, titular de la selecció espanyola i el fitxatge estrella de la temporada passada. Però amb Valdés, que sense tenir feina, quan va haver d’intervenir, ho va fer-ho a la perfecció, amb Mascherano i Busquets de defenses. Amb Keita (que no se’n vol anar del Barça perquè pensa que on estarà millor que aquí i que els diners no ho són tot), amb Iniesta que m’imagino que aquest any tindrà molt més protagonisme que Xavi, amb Cesc que porta 3 gols amb 3 partits amb el Barça, amb Thiago, que sense considerar-se un fitxatge, ha estat la tercera incorporació important de al temporada, Amb Alexis Sánchez que després de no tenir protagonisme en els darrers partits, Guardiola el va posar de titular i es va estrenar amb 1 gol.
I Messi i Pedro amb la seva línia. Messi va tornar a marcar dos gols i el que és més important, jugant per a l’equip, com prova l’assistència que li va fer a Cesc i no com d’altres que marquen molts de gols però l’equip ha de jugar per a ells i, a sobre, desapareixen als partits claus.
Anit Guardiola i el Barça van tenir la capacitat de reinventar-se. La nova tàctica serà difícil de ser contrarestada pels seus rivals que, només jugant al límit del reglament els podran aturar. Si anit, sense Puyol, Piqué, Alves, Adriano, Xavi i Villa (els dos últims només van jugar una estona a la segona part), van ser capaços de fer el que van fer, què pot passar quan hi siguin tots? Crec que aquest Barça encara ens donarà alegries per una bona temporada més.
