dilluns, 2 d’abril del 2012
diumenge, 1 d’abril del 2012
CONFIDENCIAL SOBRE L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA
Divendres dia 30 li van dir a la meva dona que els treballadors de l'Ajuntament encara no havien cobrat la nòmina del mes en curs. Sembla ser que l'excusa és que com encar no sabien qui faria vaga i qui no, no tenien les nòmines preparades.
Cal explicar per aquells que no coneguin com va el tema laboral que, normalment les nòmines les confecciona una empresa empresa externa (o sé si serà o no el cas de l'Ajuntament) que sol ser un graduat social que és qui més al dia està en temes de convenis i cotitzacions a la Seguretat Social. I les nòmines es "tanquen" abans del 10 de cada més, per tant, a partir d'aquest dia, poques modificacions es poden fer.
No és millor no enganyar? Però si el govern de la Generalitat ja va muntar la pantomima pel desembre, tampoc és d'estranyar que un govern municipal afí, també s'inventi excuses per a o pagar puntualment. Al menys ara no podran donar la culpa al Tripartit.
les incidències que hi puguin haver al llarg del mes solen regularitzar-se el mes següent. per tant, aquells treballadors i treballadores que lliurement van decidir secundar la vaga, han de veure el dia descomptat de la nòmina d'abril.
També m'han explicat que pel que sembla, "algú" de l'Ajuntament, va trucar al personal per a preguntar-los directament sobre si farien vaga. Això és una forma de coartar la llibertat els treballadors i treballadores i sol ser una de les "armes" que empren els "piquets empresarials? O és que algú es pensa que els empresaris no "recomanen" als treballadors que no facin vaga?
MOLÈCULA (relat)
Als anys 70 vaig conèixer un jovenet de la Pobla de Segur. Com jo estudiava a Tarragona i residia al Col·legi Sant Jordi. No me’n recordo del seu nom, de fet, poc importa per aquesta història. Tot hom li deia “Molècula”.
El motiu que li diguéssim així era perquè a Televisió Espanyola hi feien una sèrie de dibuixos animats i el seu protagonista era un noi amb ulleres que sempre anava amb un gosset i que era tot un portent en coneixements. Com haureu pogut endevinar, aquell personatge es deia “Molècula” i tret del gosset, era clavat al nostre protagonista.
Un dia Molècula estava a classe de Física de 6è de batxillerat a l’Institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona. La professora (era una dona i encara recordo el seu nom que, òbviament ometré), estava demostrant una fórmula a la pissarra. En arribar a un punt concret, la professora va dir:
-“I en arribar a aquest punt, es demostra, però no ho demostraré, perquè ningú de vosaltres ho entendria, i s’arriba a aquesta fórmula” -no recordo quina-
De sobte, s’aixeca una ma entre els alumnes (la de Molècula, per suposat) i li diu:
-“Senyoreta, si us plau, m’agradaria que ho demostrés”.
La professora li diu que no, que la demostració és molt complicada i que no la podran seguir. A partir d’aquí hi ha un estira i arronsa entre la professora i l’alumne. Finalment Molècula li diu a la professora:
-“Senyoreta, el que passa és que vostè no ho sap demostrar”.
La professora va esclafir a plorar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)