I sóc suau, perquè si digués el que penso, podria posar un paraulota (o dos o tres)
Aquest matí he escoltat a Francesc Homs, el portaveu del govern de Mas (per tant, quan fa declaracions com a tal, són les oficials de tot el govern català)
Deia Homs ahir en valorar els pressupostos del govern central que “en lloc d’abaixar el sou als funcionaris de l’estat, han preferit rebaixar la partida de ‘la llei de la dependència’”.
El govern català sap que la societat és molt sensible a aquests dos conceptes. Funcionaris i dependència. I així, contraposant els uns amb ‘l’altra’, intenta que no es parli d’altres partides que ells mateixos han rebaixat per pròpia voluntat.
Ja fa setmanes que vaig dir que Rajoy havia deixat amb el “cul a l’aire” a Mas. Quan el president català va rebaixar el sou als empleats públics (als interins també els hi ha retallat la jornada laboral) ho va fer amb l’esperança que Rajoy l’imitaria i que també ens abaixaria el sou a nosaltres. Però Rajoy, pel motiu que sigui (jo no tinc clar el perquè, ja què ho estava esperant), no ho va fer i ara s’ha convertit en un dels motius de controvèrsia amb l’executiu espanyol.
Recordo que la Merkel els ha apujat un 6,3 % als sous als funcionaris alemanys. Sembla ser que “Alemanya va bé, mentre Espanya se’n va a la merda”. Seria la solució que Espanya sortís de l’euro com sembla que ha suggerit algun economista? Els cert és que com estic dient a diversos fòrums, cada cop sóc més euroescèptic, al menys d’una Europa com l’actual i que, pel que sembla, mentre uns països se’n sortiran prou airosament i fins i tot podran mantenir l’estat del benestar, a la resta ens tocarà patir.
Els europeus rics podran seguir venint a Espanya de vacances y a bon preu. Jugada rodona.
