divendres, 4 de maig del 2012
dijous, 3 de maig del 2012
ELS “AMICS” DE MOURINHO SON ELS “AMICS” DEL MADRID
Si parlo del Madrid no és per fer-ho de forma
positiva. És igual que quan el miro per la tele que només ho faig quan perd o
té la possibilitat de perdre, igual com va passar quan va jugar contra el
Bayern de Munic.
El Madrid recull allò que ha sembrat Mourinho
que no és una altra cosa que enemistats i antipaties de la majoria dels equips
i aficions rivals. No només del Barça, sinó de la majoria dels equips.
Potser el que es pretén és que parli d’ells,
potser sí, ja sé sap la dita : “L’important és que parli d’un encara que sigui
malament”. És una manera de veure les coses.
L’afició de
l’Atlètic de Bilbao farà avui un acte de desconsideració cap al Madrid. Si el
Màlaga guanya al camp de Barça i, per tant, el Madrid és campió de la lliga
2011-2012 abans de jugar, el públic que acudirà a Sant Mamés, arribaran ½ tard.
I si el Barça guanya i el Madrid també acaba per fer-ho, l’afició marxarà 5
minuts abans d’acabar el partit per evitar felicitar-los.
Sembla ser que part del malestar existent amb
l’equip blanc de la capital és per la negativa (o potser seria millor dir
‘excusa’) en deixar jugar la final de la Copa del Rei al Santiago Bernabeu.
Com ja explicava l’altre dia, l’actitud del
segon entrenador blanc Aitor Karanka sobre el comiat de Pep Guardiola, no va
ser precisament condescendent i d’elogi pels resultats obtinguts, sinó més bé d’una
total indiferència sobre una persona que, al meu humil entendre, ha sabut
revolucionar el món del futbol en mols d’aspectes.
Les declaracions que posteriorment va fer
Mourinho sobre el mateix tema, tampoc ajuden gens a canviar l’opinió que molts
ja teníem sobre “aquest parell”. Les declaracions de l’entrenador blanc van ser
més o menys aquests: “Jo em cansaré del futbol el mes de juliol quan no hi
hagin partits...”. Un amic meu m’ha donat la resposta: “Si guardiola entrenés
al Barça per diners, igual com ho fa ell, no hauria renunciat a ser-ne l’entrenador”.
No obstant, el mateix amic m’ha dit que ell hauria guanyat la lliga a 3 dels països
més importants: Anglaterra, Itàlia i Espanya. Aquí hi he discrepat. I no és que
no sigui veritat, ja que és un fet cert i contrastable, però ho ha fet amb 3
grans clubs i quan li han fitxat quasi que tot el que ha demanat.
Us en recordeu el que va dir Núñez quan les
relacions amb Cruyff na no eren bones? “Amb diners, fins i tot la dona de fer
feines e casa podria fitxar”. I és evident, si configures un equip amb els
jugadors que demanes, costin el que costin, la garantia d’èxit és superior que si
vas a un club petit sense cap possibilitat de fer fitxatges milionaris.
El gran èxit de Guardiola és haver pujat al
primer equip un bon grapat de jugadors que ara són estrelles del futbol i que
qualsevol equip punter pagaria grans quantitats per a fer-se amb el serveis.
Mourinho mai podrà presumir d’això...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)