LA DIMISSIÓ DE RATO ÉS EL FRACÀS DEL MODEL DEL PP

Sembla ser que Rato va dimitir ahir com a president de Bankia abans de que fos destituït. La prova és que ràpidament es va dir el nom del seu successor Jose Ignacio Goirigolzarri (exdirectiu del BBVA), encara que oficialment s’ha dit que el va proposar el mateix Rato.
Alguna cosa semblant li va passar quan va presidir el Banc Mundial i, segons sembla, durant el temps que el va presidir, va passar amb més pena que glòria.
Bankia va ser el resultat de la fusió de diverses caixes espanyoles (inclosa la catalana Caixa Laietana)fruit de la reconversió del sector. Les dues més importants que es van integrar en Bankia van ser Caja Madrid i Bancaja, amb seus a Madrid i València respectivament, dos comunitats governades per “pesos pesants” del PP: Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz-Gallardón, Paco Camps, Rita Barberà, etc. Dos comunitats on els dirigents del PP van gastar sense mesura gràcies als crèdits que els hi concedien, sobre tot, aquestes dues entitats financeres.
Madrid i València són dues de les comunitats més endeutades, la qual cosa no tindria més importància si no fos que, precisament, van descapitalitzar les esmentades entitats amb la repercussió que això sembla que tindrà.
Els governs autonòmics i municipals de les dues comunitats han basat part del seu atractiu electoral en les grans obres i esdeveniments (imagino que estan a la memòria de tots, sobre tot els de la Comunitat Valenciana: Ciutat de les Arts i les Ciències, Visita del Papa, carreres de F-1, aeroport de Castelló, etc.)
Per tant, primer es va fer per a la glòria dels mandataris del PP i, segon, per a l’ús i gaudiment dels ciutadans, sobre tot els de les seves comunitats que són els qui hi treballen i en treuen benefici.

Però a l’hora de la veritat, si finalment el govern de Rajoy acaba rescatant Bankia, qui ho pagarem serem tots els ciutadans d’Espanya, ens consideren o no espanyols, visquem o no a dites comunitats i haguem votat o no votat al PP... Mentre,  els dirigents populars, són els que li han tret el rendiment de tot plegat, sobre tot electoral.

Per a finalitzar no vull passar per al a tots els implicats en la trama Gürtel que, tot just aquests dies estan passant pel jutjat i que van actuar amb total impunitat i connivència amb els polítics i, en canvi, els uns i els altres, sortiran pràcticament indemnes.
Viva el vino!!!  

CRETÍ LOSANTOS

Llegia al diari digital “el Plural” que Federico Jiménez Losantos es va posar content quan van tancar l’edició escrita del diari Público perquè, segons ell, “era porqueria”.

Penso que de vegades val la pena no parlar de segons qui, ja que, a sobre, li estàs fent publicitat. I a persones que no es mereixen cap tipus de respecte, el millor que es pot fer és ignorar-los.

Però en el cas de Losantos, no ho vull fer. Per a mi és una persona repugnant (ja sabeu que normalment sóc respectuós amb tothom sobre els qui comento alguna cosa) i que no es mereix cap tipus de respecte per part meva. Tal i com he posat al títol, un cretí.

Per aquells que no ho sàpiguen, Losantos és d’un poble de Terol a dalt de tot de la serra d’Albarrací que es diu Orihuela del Tremedal. A Amposta hi ha una persona dels seu poble i que el coneix bé, ja que de petits jugant sovint junts. Aquesta persona, que respon al nom d’Isabel, coneix bé la metamorfosi ideològica que ha patit el radiofonista.

A part de ser un anticatalanista confés, es creu en possessió de la veritat absoluta i pensa que hauria d’haver un “pensament únic”, que és el de la ideologia de “dreta-dreta” o extrema-dreta.

Diu la Viquièdia sobre Losantos que de jove va passar pel Partit Comunista d’Espanya i que a les eleccions autonòmiques de 1980 es va presentar amb el Partido Socialista de Andalucia (PSA), reconvertit avui en Partido Andaluz. Possiblement el fet més remarcable va ser quan membres de Terra Lliure li van disparar un tret a la cama i, possiblement aquest fet va ser el desencadenant del seu odi als catalans, com si tots en tinguéssim la culpa.

Entenc que Público podia molestar a molts, però no perquè els seu contingut fos “porqueria”, sinó perquè la seva línia editorial tenia una ideologia d’esquerres, a les antípodes de la de Losantos.

Als editorials, articles d’opinió, vinyetes còmiques, etc. des de Público s’explicaven coses de la dreta més mediàtica (també anomenada “caverna”) que entenc que no agradés si qui ho llegia pensava diferent.

Però no recordo que durant la curta vida de Público tingués denúncies per difamacions i mentides per part de persones, sindicats, partits etc. En canvi, Losantos, durant la seva etapa a la COPE (la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola) en va rebre unes quantes i, el que és pitjor, després dels judicis les sentències van ser favorables als denunciants, la qual cosa diu molt poc d’aquest subjecte.

XIX FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (ARGILA) FOTOS II

UNA ABOCADOR IL·LEGAL A 50 M. DE LA DEIXALLERIA D'AMPOSTA I