PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANS DEL PONT PENJANT D'AMPOSTA

¿Per què tanta corrupció?

JESÚS LÓPEZ-MEDEL
Advocat de l'Estat. 
 
A Catalunya hi ha un debat de gran calat sobre el sobiranisme i el seu encaix i relació amb Espanya. L'assumpte fa temps que genera polèmica, sobretot després de la Diada sobiranista històrica, convertida en Diada independentista. Malgrat la presència aclaparadora de persones, les sensibilitats tenien matisos i la crisi va aprofundir la falsa idea que «estaríem millor sols», com si Catalunya fos una illa.
Aquest debat amenaça de seguir per a satisfacció dels catalans més nacionalistes i dels governants espanyols. Els primers utilitzen la bandera (ja no sé si Mas prefereix la senyera o l'estelada) per ocultar el deteriorament social i la molt mala gestió dels anteriors i actuals governants a la Generalitat. Donar a Madrid la culpa de tot per sistema no és acceptable. A un PP cada vegada més centralista, encara que l'assumpte sigui un problema, li va bé aquest debat per utilitzar una altra bandera, l'espanyola, i ocultar les seves enormes retallades i enganys. Així acontenta amb aquest espanyolisme, Exèrcit inclòs, certs sectors i mitjans informatius que són crítics amb l'Executiu del PP pels seus incompliments però que recolzen el partit en la seva posició anticatalana.
El debat sobiranista interessa, doncs, als uns i als altres (els socialistes segueixen fora de joc i sense aclarir-se entre ells). El més greu és que aquest debat democràtic està amagant, potser a propòsit, un càncer que erosiona molt la nostra democràcia. Sembla que això no els importa tant com salvar els seus interessos i continuar.
Em refereixo a l'abundant corrupció que s'està destapant ara (encara que sigui molt anterior) a Catalunya. Vull posar-ho en un context geogràfic més ampli comú com és el territori i les tribus polítiques del Mediterrani. La corrupció està molt generalitzada en diverses zones d'Espanya. Madrid, Andalusia o Galícia en són evidències clamoroses. A més, el cas de l'extresorer del PP Luis Bárcenas és d'una enorme gravetat perquè revela la corrupció generalitzada i transversal del PP a tot Espanya i perquè va ser llargament emparat per Rajoy. A més, aquell es va beneficiar de l'amnistia fiscal. ¡Quin fàstic!
Però hi ha UNA cosa que els que sent forans però des de petits estimem la cultura i la identitat dels pobles del Mediterrani ens preguntem: ¿per què la corrupció és tan intensa en aquests territoris? Al País Valencià, la porqueria no és que fos una cosa aïllada, sinó que formava part de l'engranatge del funcionament d'una Generalitat on la corrupció arribava a uns nivells immensos i amb una trama molt organitzada. El partit profundament corrupte allà era el PP, a nivell autonòmic, local i de diputacions com la de Castelló.
En un altre poble de cultura mediterrània el cas és semblant: les Balears. Una generalitat de corrupció que era un acte de pillatge o aprofitament, així com una qüestió consubstancial al sistema. Sobretot, encara que no només, autonòmic. I allà hi havia el delinqüent de Matas (amb qui passejaven Rajoy i Zaplana en iots d'«amics» mentre aquell el declarava públicament com a governant exemplar). Però no només era Matas, sinó que molts altres es beneficiaven d'un sistema corrupte. I no exclusivament en aquest partit, sinó també en altres que, com Unió Mallorquina, existien només com a màquines de corrupció.
Però arribem a Catalunya, on els mitjans informatius o actuacions judicials (algunes amb tripijocs amb la fiscalia) evidencien un fet sabut fa molt temps en aquest país. ¿Per què al president Maragall se li va escapar allò del 3% de CiU i després va callar? Ara el debat sobiranista tapa en part aquests escàndols. Però com que és tan abundant¿
LA PORQUERIA afecta clarament Convergència (sobretot), Unió Democràtica i el PSC. Aquí, potser al no tenir poder, sembla que el PP està net, igual que ERC i altres grups independentistes. ¡Tant de bo ho mantinguin! Però els partits principals estan molt enfangats (encara que molts segueixin votant-los perquè ho consenten com un fet inevitable i generalitzat). Estan envaïts de corrupció coneguda fa temps. I ara transcendeix. Però la seva reacció és la mateixa: negar l'evidència i mirar cap a una altra banda. La meva censura és per a tots. Especialment per a la pudor del senyoret Pujol i per a qui ha tingut una actuació molt decebedora: Duran Lleida. La seva incoherència al presentar-se amb el qualificatiu de partit «cristià» és lamentable.
Tot i que sigui molt generalitzada a Espanya, és a l'eix de Catalunya, València i Balears on la corrupció és particularment intensa, fet que els que admirem els elements culturals i identitaris d'aquests països no entenem per què. En tot cas, que els uns i els altres deixin d'utilitzar banderes i elements semblants per tapar una cosa que si fossin verdaderament demòcrates eradicarien: la seva pròpia merda.

BARÇA: PUNT I APART

Foto diari Sport.

Que el Barça havia de perdre algun partit, era del tot lògic. Ja ho va dir Tito: Arribarà un dia que perdrem, però quant més trigui en arribar, millor.

Aquest dia va ser dissabte passat. Però el que més ràbia dóna és la forma com es va perdre. Si la Reial Societat hagués passat per sobre del Barça es podria entendre més fàcilment la derrota, però si vas guanyant 0-2 al minut 25 i després erres gols cantats i, per acabar-ho d’adobar, t’adorms en defensa i comets els mateixos errors que les dues temporades anteriors, el resultat és idèntic o força paregut.

I és que al Barça de Tito de dissabte passat li va passar el mateix que al Barça de Guardiola de les temporades 2010-2011 i 2011-2012: es va deixar remuntar un partit que, a priori, semblava guanyat.

Direu que un accident el pot tenir tothom. D’acord, però és que és que va ser el segon en 4 dies. Dimecres, contra el Màlaga, després de remuntar un 0-1 i posar-se per davant (2-1), als darrers minuts, l’equip andalús va empatar tot i jugar en un home menys.  

Què dissabte la expulsió de Piqué va poder influir? No ho dubto, però si el Màlaga es va saber sobreposar, el Barça, amb molta més entitat, hauria d’haver sabut contrarestar l’equip donostiarra.

Sabeu que penso sobre la expulsió de Piqué? Que ho va fer a propòsit. La seva muller Shakira està a punt de parir, cert? Imagineu-vos que el té aquesta mateixa setmana... Si no pot jugar diumenge, no caldrà concentrar-se i podrà passar més temps amb ella i el seu nadó.

No vull ser pessimista. He dit molts cops que m’agrada el Barça de Vilanova. Vull pensar que dijous guanyarà al camp del Màlaga i es refarà de les darreres ensopegades i, a partir d’aquí, recuperarà el bon joc i els resultats que l’ha caracteritzat en els darrers mesos.  

Després dels dos resultats adversos, ara el Barça ha de fer un punt i apart. S’ha d’oblidar el més ràpidament possible i recuperar la confiança. Segur que Vilanova ho sabrà fer millor que el que faig jo que només és donar-vos una opinió personal sobre l’actualitat o els temes que em preocupen.  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA CRESCUDA DE L'EBRE DES DE LA RIBA DRETA