La compareixença d’ahir del President
la Generalitat va ser més pròpia d’un míting polític que una declaració
institucional.
Això sí, la posada en escena va ser calculada
al mil·límetre. Sortir Mas sol representava la solitud del president davant
els dificultats existents. Només un detall: Arturo no està sol, compta
amb el recolzament del seu govern i també del seu partit. Aquest fet és
irrefutable.
El problema que té Mas és de credibilitat.
Si el que ara vol és oferir ma estesa per a formar un govern de concentració
nacional, que ho faci amb gestos, no només amb paraules.
Es queixa Mas que el que està en perill
no és el propi govern, sinó el futur de Catalunya. Efectivament estem vivint
temps difícils on trobar solucions idònies no és gens fàcil. Però per això
són polítics amb experiència contrastada des de fa molts d’anys, no ploramiques.
Cal recordar que no fa gaires setmanes,
el que havia de ser una reunió de treball amb la resta de partits polítics
amb representació al Parlament, a proposta del PSC, va acabar se’n ajornada
per Mas sine die i convertida amb una reunió al palau de Pedralbes
amb els seus consellers, la qual cosa acostuma a fer al propi palau de
la Generalitat cada setmana.
Durant la seva intervenció, Mas, tal
i com han fet sempre els convergents, va donar la culpa de tots
els mals als demés: per un costat al govern de Madrid i per l’altre a
l’herència rebuda del Tripartit. Autocrítica? Això també queda ajornat
sine die...
Un govern ha s’ha de basar amb el diàleg.
Mas reconeix que el diàleg amb Madrid existeix, però em sembla que no és
tot el fluït que hauria de ser. Crec que és qüestió de prioritats i Mas
no les acaba de tenir clares.
Ara mateix, tenir com a soci a ERC amb
una única aspiració, no sembla que sigui el més adient. Però es clar, fer
gests de pacte amb el PSC mentre es culpa els socialistes de tenir gran
part de la culpa de la paupèrrima situació econòmica actual, tampoc sembla
l’estratègia més adequada.
I si el problema fos Mas? Segurament
no per al seu partit (o sí, qui ho sap?), però tal vegada para la resta
de formacions polítiques. Qui es pot fiar d’un dirigent polític que només
demostra que pensa en ell en lloc de fer-ho amb els ciutadans del seu país
a qui se suposa que governa?
Estic d’acord en que s’hauria
de fer un govern de concentració amb totes les forces polítiques que s’hi
vulguin sumar, però tal vegada buscant algú que no sigui Mas. No vol CiU
fer el mateix a Badalona?
