MANIFESTACIÓ PDE SANT JAUME-DELTEBRE X

TELETIPS 8-04-2012

Auditori de Vila-seca. 

VIATGE A MADRID. Ha de ser mol frustrant desplaçar-se a Madrid per intervenir davant els diputats del Congrés i saber d’entrada quina serà la resposta. Això és el que passarà avui als diputats del Parlament Joan Herrera d’ICV-EUA, Marta Rovira d’ERC i Jordi Turull de CiU.
Encara que el grup del PP hagi anunciat una actitud respectuosa cap els diputats catalans, caldrà veure si, finalment, algú des de la bancada popular solta algun improperi menyspreant els seus arguments.

ENTREVISTA TELEVISADA. El passat diumenge vaig escoltar l’entrevista que li va fer Ramon Pellicer a l’Alícia Sánchez-Camacho a TV3. La presidenta del PPC va anunciar que dimarts (avui) el govern espanyol oferiria millorar el finançament, així com més quotes d’autogovern per a Catalunya. Des de Madrid l’han desmentida i han dit que d’això res de res. Per tant (i perdoneu la vulgaritat), han deixat a la lideressa catalana amb el cul a l’aire. Em pregunto com es poden dir aquestes coses si no es té confirmat per part de les més altes esferes del PP espanyol que això serà efectivament així.

MONTORO: DIGO DIEGO. Però per a desmentits el que va fer ahir el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro. Durant una roda de premsa va anunciar avantatges fiscals per a les mares amb nadons, per a, acte seguit, desdir-se’n entre rissetes i comentaris ximplets. Imagino que les avantatges fiscals que anunciava Montoro és l’ajut de 100 euros mensuals que reben les mares treballadores (que reuneixen determinades condicions) i que es va instaurar durant el govern de Zapatero. Se’m fa difícil comprendre com es pot ser tan incompetent i, sobre, ser ministre del govern d’Espanya. Es confirma que som un país de mediocres.

A LA SACA! Després de ser imputada pel cas INNOVA la dona del President de la Diputació i alcalde de Vila-seca Josep Poblet, ahir es va conèixer la imputació d’ell mateix.
Sabeu que m’ha cridat l’atenció? Què s’hagi fet just el dia després dels actes de commemoració del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya que va presidir Mas i que va comptar amb els 4 presidents de les diputacions catalanes. I sabeu el què penso? Què es va ajornar la imputació per a no deslluir l’acte. Per tant, si va ser així, és innegable que hi va haver tracte de favor.
Les ramificacions del cas INNOVA cada vegada van més lluny i impliquen a més gent. Els delictes pels que s’acusa a Poblet són prou greus com per a que presentés la dimissió de forma irrevocable. Però tranquils, no ho farà i, com fan tots, negarà que hagi fet res irregular.
Recordo que l’any 2010, quan s’havien de celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i Poblet era el cap de llista per Tarragona, sortia quasi setmanalment a mitjans de comunicació com el Punt inaugurant coses o participant en actes diversos. Des del meu punt de vista no deixava de ser una forma de promoció pagada amb diners públic.
Si coneguéssim com funcionen internament les diputacions, potser més d’algun es sorprendria. Jo tinc clara una cosa: el bon tracte que reben els municipis dels presidents. A Vila-seca per exemple em consta l’existència d’un gran auditori. Fa anys, vaig anar a Montblanc d’on havia estat alcalde Josep Gomis, també president de la Diputació i vaig poder veure i el casal Montblanquí, un complex lúdic-esportiu de primer ordre.    

Aguirre segueix a la fuga

Ignacio Escolar

Aparcar al carril bus en un dels carrers amb més trànsit de la ciutat està malament. Encarar-se amb els agents que et sancionen, dient que «o multeta o bronqueta», és pitjor. Desobeir-los i fugir del lloc sense esperar que acabin la seva feina ho agreuja encara més. Fer caure una de les motos dels agents en la fuga i no aturar-se ni quan ho ordena, amb les sirenes enceses, la policia municipal és encara més greu. Refugiar-se al palauet i enviar els escortes de la Guàrdia Civil a negociar la rendició amb un «comunicat amistós» ja és increïble. Però el súmmum de tot això, el més intolerable, és el que ha passat després: veure Esperanza Aguirre, de gira per totes les televisions i ràdios del país, culpant els agents de «masclisme», de «buscar la foto», d'aparcar «molt malament» la moto i d'una «detenció il·legal».
Aguirre segueix a la fuga i cada pas que fa després del seu primer error l'agreuja encara més. Els seus actes retraten una persona prepotent, hipòcrita, mentidera i desconnectada de la realitat. Algú que es creu per sobre de la llei, tan acostumada a manar que és incapaç de respectar una altra autoritat que no sigui la seva pròpia voluntat.
En un país més normal, Esperanza Aguirre hauria acabat la festa a comissaria, igual que qualsevol altre espanyolet que hagués protagonitzat un episodi així sense ser la comtessa que encara regna al PP de Madrid. A Anglaterra, els ministres dimiteixen per ocultar una multa per excés de velocitat. Sobra dir quina carrera política li quedaria si, en lloc de Madrid, Aguirre aspirés a l'alcaldia de Londres, París, o Berlín.

Fugida cap endavant

Els seus rivals polítics al PP celebren aquesta fugida cap endavant. «Que segueixi cavant fins que s'enfonsi», diuen des de Génova. Aguirre s'enfronta a un més que probable procés judicial. Ja no és aforada i ho tindrà molt difícil per evitar una sanció o una pena molt més dura que els 200 euros de multa per aparcar al carril bus.
Fins ara, les fugides d'Esperanza Aguirre li han sortit bastant barates. Es va escapar de «la gestapillo», un cas d'espionatge polític amb diner públic calcadet (excepte per l'absència de dimissions) al watergate. Es va presentar com la persona que va destapar la Gürtel, un pantà que va inundar el seu propi Govern autonòmic i que té al PP de Madrid que ella presideix el nombre més gran d'imputats. Va culpar «Pío, Pío, Pío» (García Escudero) de Fundescam, un escàndol de finançament irregular de la seva campanya electoral el 2003 que no va prosperar judicialment perquè estava prescrit. I així fins avui. «Després de tot el que ha fet, caurà només per tres vestits», ironitzen des de Génova. Aguirre segueix a la fuga i potser, només potser, aquest cop no aconseguirà escapar-se.

LA FOTO DEL DIA 8-04-2014

Cóm ha arribat el paraigua aquí dalt?
La foto està feta al carrer Fortuny d'Amposta, molt a prop de l'avinguda de la Ràpita.
Quan ho vaig veure em va recordar la faula de la tortuga sobre el pal.
La coneixeu?

Sinó la coneixeu, podeu llegir-la aquí:
http://misteriosaldescubierto.wordpress.com/2012/10/06/la-tortuga-en-el-poste/