XXI FIRA DE LA TERRISSA DE LA GALERA (FOTOS) IX

JA ES PARLA DEL DIA 26

És ben curiós com corre el món de la política quan interessa els polítics. Tot just acaba de començar la campanya electoral de les eleccions Europees i ja hi ha qui pensa amb el dia 26, el dia següent, una vegada els resultats ja siguin públics i toqui pair la derrota o gestionar la victòria, ves a saber...

Segons el CIS, ara mateix el PP té un avantatge de 5,5 punts sobre el PSOE. Però els experts dubten de la veracitat dels resultats i sospiten que les dades han estat cuinades per a beneficiar el partit del govern o sigui el PP.

Llegia dimecres dia 7 al Periódico de Catalunya que el millor que li pot passar a Rajoy és que Rubalcaba segueixi liderant el PSOE perquè no és una opció de canvi (Orfes polítics davant el 25-M, un article d’opinió signat pel d’advocat de l’Estat Jesús López-Medel)

Intueixo que si el PSOE, després de l’evident corrupció al si del PP i de dos anys de pèrdua de drets i llibertats, de retallades i despropòsits de tota mena, no remunta, la derrota pot ser el detonant per a precipitar els esdeveniments.

Si no tinc mal entès, està previst que la propera tardor es faci el procés de primàries per escollir-ne el candidat que, presumiblement, s’enfrontaria a Rajoy en les pròximes eleccions generals. Si la derrota socialista fos d’aquelles que fan mal, el que podria haver al novembre seria un congrés extraordinari que, a part de decidir-ne el candidat, escolliria la nova cúpula socialista (cal pensar que molt rejovenida)

I a Catalunya? Per primera vegada es parla de que pot guanyar les eleccions ERC. De ser així es demostraria que els republicans són els qui estant traient més profit de la situació que s’està vivint a Catalunya i per tant, caldria aplaudir l’estratègia dissenyada per la cúpula dels republicans, la Carme Forcadell, al front de l’ANC i de Muriel Casals al capdavant d’Òmnium Cultural, artífex totes dues de marcar el pas en tot aquest procés sobiranista camí de la consulta del 9-N.

Sembla ser que Mas ja ha anunciat un replantejament de la seva estratègia si, finalment, ERC acaba guanyat les eleccions a Catalunya. Què farà Mas? Primer que res, marcar distàncies amb els de Junqueras i qui sap si acabarà fent-li cas a Duran i Lleida i optarà per la tercera via, tal i com sembla desitgen molts europeus (editorial del Financial Times del dia 6 de maig)

I els PSC? Tot indica que seguiran perdent vots. Fins i tot es parla de la meitat del que va aconseguir 5 anys enrere. Si durant la campanya electoral no s’aconsegueix remuntar els resultats (la qual cosa em sembla molt difícil, per no dir impossible), Pere Navarro s’haurà de fer l’harakiri.

Potser sigui l’única manera d’aturar la davallada socialista i, a partir d’aquí trobar la solució per a que el partit no s’acabi trencant tal i com pronostiquen molts dels seus antics dirigents.

LES FOTOS DEL DIA 11-05-2014

De moment, l'única propaganda electoral que es pot veure a Amposta és la d'ERC, mentre els aparadors (a la foto el de Manualitat Miró) ja es preparen per a l'edició d'enguany del Mercat a la Plaça que es celebrarà el proper cap de setmana. 

EM VAIG FER UNA PEL·LÍCULA...

Ahir varem tenir dinar familiar al restaurant lo Pati d’Agustí del Poble Nou del Delta aprofitant la visita del meu cosí Miquel (el fill gran de mon tio Leonardo) i el seu fill Olivier. Ens el va recomanar el nostre fill Oriol i certament la va encertar.

Amb els meus pares, varem agafar la carretera del canalet de la Ràpita i vorejant la badia dels Alfacs arribarem fins la nostra destinació.

Mentre baixaven, per la part d’Amposta va arribar un cotxe que no va tenir més remei que esperar-se ja que era impossible passar per aquell carrer estret.

Una vegada mons pares ja van baixar vaig seguir amb la intenció d’agrair-li el gest. Però sabeu qui era? Rojo y Gualdo! Diu la dita castellana que lo cortés no quita lo valiete, però evidentment ni l vaig agrair ni el vaig saludar.

Rojo y Guado anava amb un cotxe petit, d’aquells que abans se’n deia un utilitari.  Vull pensar que era el de la seva dona i no que ha hagut de vendre el gran per culpa del malament que li han anat els seus negocis últimament. O això és el que es diu pel poble...

Però on anava ahir Rojo y Gualdo? I aquí és on em vaig fer la pel·lícula...

Si recordeu, aquella a la que deien l’alcaldessa del Poble Nou, encara que realment era la representant de l’alcaldia d’Amposta i a la que en 8 anys a l’ajuntament quasi mai li vaig sentir dir res, malgrat que tenia veu, però no vot, aquesta setmana va dimitir per motius personals i va donar pas a un jove de les JNC.

Vaig suposar que ahir va fer un dinar per a tots els seus amics i, com no, Rojo y Gualdo va ser un dels convidats, per no dir el convidat d’honor ja que va ser ell qui fa 27 anys la va designar la seva representant al Poblet.

Per cert, en acabar de dinar volíem veure el delta des del mirador del campanar de l’església. Estava tancada. Al restaurant Español ens van dir que, segurament al Restaurant Paquita tenien la clau ja que hi treballava l’agutzila i que també era la seu de l’alcaldia...

Vaig començar a lligar caps i ràpidament vaig deduir que la sort (o no) havia recaigut amb el fill del restaurant, un jove que des de fa molts d’anys va abraçar la seu convergent com a bon ampostí.

Ara cal saber que és veritat i que no ho és en aquest escrit.