dimecres, 14 de maig del 2014
FELIPE TAMBÉ PIXA FORA DE TEST
A què venen les declaracions de Felipe
González dient que podria haver un govern de concentració nacional entre
el PP i el PSOE? Potser està fent campanya pel PP de cara les properes
Eleccions Europees?
Mentre, el PSOE, intenta marcar distàncies,
no només amb el PP, sinó també amb IU per a mirar de remuntar el vol, una
missió que em sembla força difícil.
Felipe González va tenir el seu moment
(o moments) perquè durant els 13 anys de govern en va haver de tenir molts.
Fins fa poc el considerava el millor president del govern des de la mort
de Franco, però darrerament ho fico en dubte. L’actual situació catalana
és, en bona part, conseqüència d’una transició on no es van acabar de
fer les coses bé i que per por als sabres, els ciutadans van estar
més prudents que el que tocava.
Sóc de l’opinió que ni una hipotètica
secessió de Catalunya seria motiu suficient com per a que s’hagués de
fer un govern de concentració nacional.
Les xifres macroeconòmiques diuen que
Espanya està sortint de la crisi, encara que jo no m’ho crec. Fins i tot
dubto que haguéssim tocat fons. Això vol dir que ja fa molts d’anys que
dura i que hi ha famílies que s’ho segueixen passant molt malament. Aquesta
seria la cara més negra i trista de l’època que vivim.
És evident que els indicis de que una
situació així podia passar van ser detectats molt abans de ser anunciats.
Però ningú va moure un dit fins que d’Europa ens ho van manar. Segurament
que ni des d’allí es van prendre les mesures que calia, però ara rectificar
ja és molt complicat, sobre tot perquè seria acceptar els errors comesos.
La situació espanyola va ser molt greu.
Es pot comparar amb la que visqueren Portugal, Grècia i Irlanda, tres països
rescatats econòmicament parlant. Això vol dir que Espanya va estar en un
tres i no res de ser-ho també. De fet se’n va parlar moltes vegades i
es va acabar rescatant bancs.
Davant d’aquesta situació tan convulsa,
els dos grans partits, PP i PSOE van ser incapaços de posar-se d’acord
i fer un govern de concentració (amb tota la resta dels partits parlamentaris)
per a mirar de sortir-ne de la millor manera. I ja sigui pels egos
d’alguns polítics, ja sigui per les rivalitats entre ells o pel que fos
(de fet em dóna igual), no es va fer.
Per tant si quan Espanya més ho necessitava
no es va fer, quina necessitat hi ha de fer-ho ara?
No Felipe no, t’equivoques de mig a
mig. Quan polítics com tu que heu tingut una gran rellevància a l’escenari
de la política nacional i fins i tot internacional comenceu a pixar fora
de test, algú us hauria d’aconsellar apartar-vos-en de forma definitiva,
ja que amb els vostres comentaris feu més malt que bé.
LA FOTO DEL DIA 14-05-2014
Dues consideracions. Sembla ser que abans estava prohibit deixar els excrements dels gossos a les papereres, però és tolerava.
Ara que està permès s'haurien de col·locar moltes més papereres, ja que al carrer Sebastià Juan i Arbó, al menys a la part de dalt, no n'hi ha cap. Com a molt per la zona esportiva i firal.
A l'avinguda de Catalunya tampoc n'hi ha cap... I així podríem anar sumant.
De totes maneres, aplaudeixo la campanya.
CRIA CORBS...
Abans que res, el meu condol a la família
de la presidenta del PP de Lleó Isabel Carrasco. Una mor sempre és lamentable
i quan s’ha produït de forma violenta, condemnable.
Dit això, recullo l’opinió de les persones
que m’envolten i que coincideix al 100% amb la meva: Entre la societat
hi ha una gran crispació i encara sort de que actes com aquest no passen
més sovint.
Encara que ràpidament els mitjans de
comunicació van informar que una (la filla) de les presumptes homicides
(mare i filla), enginyera de professió va treballar fins fa poc a la Diputació
de Lleó d’on va ser acomiadada, les causes que van induir a cometre el
crim, encara són molt fosques.
Primer que res crida l’atenció que hagin
estat dues persones. Una, pot al·legar trastorn mental transitori, però
dues ja és molt més difícil.
Sembla evident que hi havia causes personals
més que laborals i que entre la mare i la filla ja feia temps que ho anaven
coent.
Una de les informacions que es van donar
sobre el cas és que sembla que portaven un joc de matrícules de cotxe falses,
la qual cosa reforçaria la teoria de que va ser un crim molt meditat i
no un impuls sobtat.
Un altre enigma és la pistola que es
va utilitzar. Diuen que la policia la està buscant per esbrinar quina de
les dues dones va ser la que va ser l’autora material dels fets. Com que
el marit i pare, respectivament, és el comissari de la policia d’Astorga,
una ciutat de la província de Lleó, podria ser que s’usés l’arma reglamentaria
d’aquest, però sembla ser que la policia ho descarta. Això vol dir que
el comissari ha pogut justificar que té al seu poder l’arma.
No obstant, cal dir que els policies
solen tenir més d’una pistola a part de la reglamentaria i no puc afirmar
que les altres estiguin totalment controlades per la Guardia Civil que
és el cos que en té les competències. També seria possible que alguna de
les dues dones gaudís de permís d’arma, però sembla molt més difícil,
ja que al menys que siguis tirador esportiu, és molt difícil que a un particular
que no pugui justificar-ne la necessitat, sé li acabi concedint.
També sorprèn que l’autora material
sabés disparar una pistola. Em sembla que no deu de ser tan fàcil (per
això els cossos policials fan pràctiques) Primer que res cal tenir sang
freda i després saber-la utilitzar i tenir punteria.
L’actual situació de crisi té situacions
molt paradoxal: mentre a Espanya hi ha més de 5 milions d’aturats, n’hi
ha qui acumula diversos càrrecs i sous. Diuen que la difunta n’acumulava
fins a 13. Això vol dir que mentre hi ha gent que passa gana, n’hi ha
que viuen molt bé i rodejats de luxes i capritxos.
Cria corbs i t’acabaran traient els
ulls.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)