DESACTIVAR EL VOT

Afirmen alguns analistes polítics que els dos grans partits espanyols (a saber, el PP i el PSOE), estan fent una campanya electoral de baixa intensitat amb la finalitat de desactivar el vot, es a dir, per a que hi hagi molta abstenció.

Amb quina finalitat? La de tapar les pròpies vergonyes, es a dir, la de dissimular els seus mals resultats.

Auguren les enquestes que tant els resultats dels uns com els dels altres seran discrets. El PP patirà un cert  càstig (des del meu punt de vista sempre serà poc després dels nefasts 3 anys de govern que estem patint) Mentre, el PSOE, no acaba de remuntar el vol amb un Rubalcaba més cremat que la pipa d’un indi.

I aquests dos condicionats donen ales a les formacions més petites per a somiar amb uns resultats més que dignes. Diuen els experts que a menys participació, menys possibilitats de que els partits petits treguin representació, la qual cosa permetria al PP i al PSOE obtenir un major nombre de diputats.

La prova que corroboraria aquest fet seria la suspensió de la campanya electoral per l’assassinat de la Presidenta de la Diputació de Lleó i l’ajornament de l’únic debat parlamentari que havien de fer els caps de llista de les dues formacions: Miquel Árias Cañete i Elena Valenciano. Un debat que sembla que serà de baixa intensitat, ja que, segons els analistes polítics, una Valenciano massa agressiva tindria les de perdre.

Tornant a la suspensió de la campanya electoral, la majoria coincideixen en que és normal que els del PP vulguin respectar la memòria d’un càrrec del seu partit, però es pregunten el perquè el PSOE també va optar per fer el mateix.

Potser recordar les paraules del líder de Podemos Pablo Iglesias ens aportarà una mica de llum a aquestes ombres. Es preguntava Iglesias per quin motiu s’havien de suspendre els actes electorals programats per la mort de Isabel Carrasco i no es fa el mateix quan es suïcida algú a qui li volen desnonar la casa.

Tots som persones humanes i a tots ens haurien de tenir la mateixa consideració, però evidentment hi ha classes i la classe política és una de les dominants (amb el permís de banquers i empresaris, sobre tot de la construcció)    

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ARION I

A CARA O CREU

De tant en tant passa que el camió de lliga no ho és fins la darrera temporada. Només cal recordar les dues lligues que va guanyar el Barça gràcies a que en la darrera jornada el Tenerife va derrotar al Madrid.

Però crec que és la primera vegada que passa, al menys aquí a la lliga espanyola que qui guanyi dissabte del partit que enfrontarà el Barça i el Atlètic de Madrid, serà el camió de lliga.

Aquests dies les he escoltat de tots colors. Els més optimistes diuen que guanyarà el Barça, que més mala sort ja no la poden tenir. Després estan els pessimistes que fan valer l’argument de que si el Barça no ha estat capaç de guanyar l’Atlètic en els 5 partits que s’han enfrontat aquesta temporada, tampoc té perquè guanyar-lo dissabte. I després estan els realistes com jo que no trobem arguments a favor del Barça i, en canvi, molts a favor de l’equip matalasser, per a que siguin aquests els campions de la Lliga 2013-2014.

He escoltat qui pega ma de les estadístiques per a dir que el Barça serà campió. L’argument és que quan el Barça ha estat 6 partits consecutius sense poder guanyar a un determinat equip? La resposta és que segurament que mai. Per tant, opinen, les estadístiques estan per trencar-se i dissabte el Barça guanyarà.

N’hi ha que veuen els tres equips que, fins la setmana passada tenien possibilitats de guanyar la lliga (Atlètic, Barça i Madrid) desconnectats i afirmen que quan això passa és molt difícil tornar a ser competitius. Evidentment els motius han estat diferents. El Madrid després d’haver guanyat per 0-4 al Bayern de Munic i pensar només en guanyar la décima. El Bayern, per la seva part ja portava diversos partits desendollat a l’haver guanyat la Bundesliga de forma anticipada.

Per la seva part, l’Atlètic ho hauria fet en veure un camí molt planer per aconseguir el títol i aquest fet els va produir una certa relaxació; y el Barça, precisament en veure que tenia molt poques possibilitats, fins i tot semblava que cap després d’empatar a casa contra el Getafe.

Hi ha qui qualifica de miracle l’oportunitat que té el Barça per a poder ser campió. Jo no crec en miracles, però si que em sembla que ha estat un final de lliga molt estrany. El darrer partit que va guanyar el Barça va ser el camp del Vila-real després de remuntar un 2-0 i que els jugadors de la Plana es fessin dos gols en pròpia porta. Inversemblant!

Però també cal reconèixer que al Barça d’aquesta temporada l’ha acompanyat la mala sort. No cal enumerar una per una les desgràcies o els fets extraesportius que ha patit, però si que en vull remarcar una: la mart del seu entrenador Tito Vilanova. Evidentment va ser un cop molt dur i hi ha qui diu que també va influir en l’estat anímic de Guardiola i ho veuen com un atenuant a l’hora d’avaluar la derrota del Bayern contra el Madrid. Personalment no ho crec.

Tornant al partit de dissabte, per a que el Barça pugui guanyar a l’Atlètic i de retruc ser el campió de la Lliga 2013-2014, han de passar moltes coses: la primera que Tata Martino trobi una tàctica que permeti, per una part, crear moltes més jugades de gol i per l’altra, desactivar el contraatac de l’Atlètic. Aquesta tàctica passa per pressionar la sortida de pilota del rival, jugar amb molta més velocitat del que ho han fet en la majoria dels partits de la lliga i xutar més a porta, si cal, des de fora de l’àrea.  

Si el Barça no juga així, quan acabi el partit, els aficionats matalassers es dirigiran a la font de Neptú de Madrid a celebrar un títol que no guanyen des de fa una tira d’anys.

QUAN ES LLOA L’OBLIGACIÓ

Fixeu-vos amb el següent titular del Periódico del passat dia 13: Hisenda surt a la caça del pisos turístics.

Ja en pàgines interiors es valora la iniciativa posant-li tres estrelles al Delegat Especial de la AEAT de Catalunya Gonzalo García de Castro.

Si em permeteu l’expressió, no ho entenc. Mireu, sé suposa que tots els que tenim la sort de treballar hem de fer la nostra feina i l’hem de fer bé, que per això ens paguen. Evidentment com humans cometrem errades, però com a professionals hem de tenir cura que això ens passi les menys vegades possibles.

Dit això, es feina de l’Agència Tributària perseguir el frau fiscal. Quantes vegades ho he dit? Fins i tot durant els darrers dies he parlat del tema i segurament més d’una vegada.

Per tant, on està el misteri? Cal anunciar-ho amb tota la fanfàrria del món? Em sembla que no.

L’Agència Tributaria té l’obligació de detectar els pous de frau i actuar una vegada identificats i localitzats. Em dóna igual que sigui els apartaments turístics com qualsevol d’altre. Però em sembla que el que es pretenia, més que efectivitat de l’ens com a tal, era buscar un titular. I s’ha aconseguit...

Després caldrà veure l’eficàcia de la campanya i si es destinen els suficients recursos cosa que, permeteu-me, ho dubto, perquè el cert és que l’Agència Tributària disposa de pocs efectius per a poder arribar allà on caldria.

Però una vegada més me sembla que es passarà de puntetes per sobre del problema real. Un 25% del PIB provinent de l’economia submergida no es situa només en els apartaments turístics; és evident que hi molts més pous de frau. El que passa és que d’aquest tema se’n està parlant molt durant els darrers dies i, als càrrecs de l’Agència els hi ha semblat oportú anunciar que s’hi actuarà en contra.

Però una vegada més es deixen de banda les grans empreses que, desgraciadament tenen la paella pel mànec, ja que si se’ls exprimeix molt, poden amenaçar en acomiadaments.

La gestió dels apartaments turístics no crea ocupació, perquè cada propietari s’ho gestiona en persona, per tant, hi poden actuar amb el convenciment de que es pot aconseguir recaptar uns diners sense gaires problemes.