dissabte, 17 de maig del 2014
DEBATS TELEVISIUS
La nit de dijous es van fer dos debats
televisius: un entre els cinc principals candidats a presidir la Comissió
Europea i l’altre entre els candidats dels dos principals partits espanyols
PP i PSOE.
Paradoxalment, mentre l’actual situació
de Catalunya va ser un dels temes de debat entre els primers, al segon
debat no es va ni nomenar. Res, zero.
Evidentment, els cinc candidats tampoc
no és que aportessin gran cosa i la majoria van dir que era un tema intern
d’Espanya i que s’havia de resoldre allí. No obstant, alguns, van manifestar
que no hi havia d’haver cap problema a l’hora d’acceptar a Catalunya
com un nou estat europeu.
Aquí, Arias Cañete va incidir en la recuperació
econòmica i de com van deixar Espanya els socialistes. Caldria recordar
a Cañete que l’actual situació de crisi té l’origen en la liberalització
del preu del sòl per part d’Aznar i, posteriorment, per no saber desinflar
la bombolla immobiliària, ja pel govern de Zapatero. Però que no se’n
vulguin rentar les mans que són els màxims culpables.
Mentre, Valenciano va marcar distàncies
amb el PP (sembla que darrerament hi ha qui ha volgut demostrar que el
PP i el PSOE tenen moltes més semblances que diferències, entre ells Felipe
González) i va critica-li al PP les polítiques contra les dones, la pèrdua
de llibertats i el seu suport a la banca.
Em sembla que tampoc es va dir res sobre
el nou pla hidrològic dissenyat per l’equip de Cañete i que tan perjudicial
seria per al tram final del riu.
Si el meu vot hagués de dependre del
contingut dels debats de dijous, segurament no votaria.
I votar a algun dels altres partits,
resulta complicat, ja que de no ens han pogut transmetre el seu ideari
de forma pública, perquè les televisions espanyoles i els dos principals
partits, no ho han permès.
LA ‘PATXANGA’ DE TOTS ELS ANYS
Aquests dies s’han jugat les semifinals
de la Copa de Catalunya entre el Barça i el Girona (3-2) i l’Espanyol
i el Sabadell (2-1)
Excepte Isaac Cuenca, que reapareixia
amb el Barça després de sortir d’una lesió i estar tota la temporada sense
jugar amb el primer equip, la resta de jugadors eren els del filial i,
segurament, fins i tot algun juvenil.
No he vist l’alineació de l’Espanyol,
però m’imagino que també deurien d’haver diversos suplents, ja que en
aquests partits sé sol posar als jugadors que menys minuts juguen a la
lliga.
Així, un any més i ja en van..., la final
la jugaran el Barça i l’Espanyol i, segurament, en una data on el Barça
no podrà comptar amb tots els jugadors del planter.
Durant la temporada, amb els compromisos
que solen tenir els clubs (sobre tot el Barça que juga a Europa), és fa
difícil trobar dates factibles per a que juguin els dos equips de Primera.
Per tant, queda una mica a mans d’aquests trobar-ne una de disponible.
Tot i això, com he dit, és el Barça qui ho té més difícil. Penseu per exemple
que, una vegada acabada la lliga, on el Barça es juga el campionat a la
darrera jornada, un grapar de jugadors (Xavi, Iniesta, Busquets, Jordi
Alba i Piqué) hauran de concentrar-se amb la Roja per a disputar
durant el mes de juny el Mundial de Futbol del Brasil.
Per tant, i presumiblement, quan es jugui
la final de la Copa Catalunya el Barça no ho farà amb tots els seus efectius
i tal vegada, com ho ha fet en altres edicions, ho farà amb el B.
Així, no és estrany que l’Espanyol superi
al Barça en copes guanyades de la Copa Catalunya i és que mentre a l’Espanyol
li costa guanyar títols, el Barça, afortunadament, en guanya sovint.
Per tant, la final d’aquest any serà,
molt possiblement, una ‘patxanga’, com ho va ser la de l’any passat.
I per aquells que sou més puritans en
temes d’idioma, ‘patxanga’ seria de forma correcta partit de costellada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)