dijous, 29 de maig del 2014

FOTOS DE CROÀCIA: ZAGREB I































EXPECTANT

Sé que alguns dels meus amics internautes fa dies que troben a faltar els meus acurats anàlisis polítics. Bromes a part, el cert és que m’ho passo bé comentant la vida política del nostre país i, encara que de vegades m’equivoco, normalment l’encerto.
Un dels que em va demanar l’anàlisi de les passades Europees va ser l’amic Manolo i li vaig dir que si fa o no fa, els resultats eren els que havia anunciat ja fa unes setmanes.
La davallada socialista tant a Espanya com a Catalunya, s’intuïa. Es veia venir que ni Rubalcaba ni Navarro es veurien reforçats després de les eleccions.
En calent, les valoracions sempre solen coincidir: Hem entès el missatge i hem de canviar. Ho van dir des del PSOE i ho va dir Pere Navarro.  
Fins i tot una cosa semblant és el que va dir Rajoy després del desastre electoral del PP, tot hi haver guanyat les eleccions. En aquest cas tremolo, ja que si adopten noves mesures serà per a perjudicar a les classes populars en detriment dels rics. El casero Germà Bel va opinar així al programa de Cuní a 8tv: Mai havia vist celebrar amb tanta eufòria una davallada tan gran. Però les derrotes s’han de camuflar, encara que només sigui de cara els seus electors. Quantes vegades haurem escoltat que després de les eleccions tots hi guanyen? Uns perquè realment ho han fet, els altres perquè han guanyat vots respecte eleccions anteriors, d’altres perquè han perdut menys del que esperaven...
Si he de definir en una paraula el meu estat actual és expectant. Dir que es canviarà és molt fàcil, canviar realment, una mica més complicat.
A Rubalcaba sé li ha de reconèixer el gest de plegar. Ara bé, plega 2 anys tard. Diguem-ho clar i català: El PSOE ha perdut dos anys!
A Catalunya, Navarro ha començat consultes amb els seus col·laboradors més propers, però també amb els sectors crítics del partit i, encara que hagi anunciat que vol canviar de política, difícil ho veig que pugui convèncer als antics militants socialistes.
Què dirà ara Navarro? Que de sobte està pel dret a decidir i que abandona la via federal? Evidentment es trobarà amb l’oposició de la resta dels socialistes espanyols i amb la incredulitat dels ciutadans de Catalunya.
Navarro, com Rubalcaba, hauria d’haver anunciat que plega. Està clar que si l’escletxa per on entre l’aigua al vaixell ha anat creixent durant els darrers mesos, ara, quan ja té una mida considerable, és molt difícil d’aturar. I davant d’aquesta situació, militants i simpatitzants segueixen abandonant la nau buscant refugi a d’altres formacions polítiques molt més coherents, que és el mateix que dir que no han canviat de discurs en molts d’anys.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. PRIMERA DIADA CASTELLERA DE DELTEBRE. FOTOS II







































DESCONNECTAT

Poques vegades havia estat tan desconnectat com els passats dies. Per a tots aquells que no ho sabeu, hem estat uns dies de vacances a Croàcia i com comprendreu, l’idioma que allí es parla es incomprensible per algú que, com jo, tingui el ‘do de les llengües’.
El que té de negatiu per a una persona a qui li agrada estar informada (quan poso la ràdio normalment escolto notícies), també té la seva part positiva al poder desconnectar durant uns dies de tot allò que l’envolta i centrar-se exclusivament en mirar de passar-ho el millor possible i aprofitar el màxim les vacances.
Sense cap mena de dubte, la notícia més negativa i que, en aquest cas sí que veiérem en directe va ser la victòria del Madrid que li va permetre guanyar la décima. Va ser sopant a un restaurant d’Split. Quan el Madrid va marcar el gol de l’empat, ja havíem acabat de sopar i els cambrers (blancs com la llet) estaven recollint les taules. El 2-1 i el 3-1 els varem veure mentre ens menjaven un gelat a la televisió de l’establiment del costat. Ja no calia veure més.
Diumenge, quan dèiem que érem catalans, ens recordaven el resultat del partit del dia abans. Per acabar-ho d’arrodonir, diumenge, de camí cap a Dubrovnik, varem parar a un poblet i al costat del restaurant on dinarem, n’hi havia un altre que es deia Decima (sense accent)... Vosaltres mateixos.
I diumenge les eleccions Europees. No són les que es consideren més transcendentals, però és evident que tenen la seva importància. Els primers resultats ens el va avançar el nostre fill que ho va veure per Internet a la pàgina del diari Ara. Així ens varem assabentar que tot i la davallada, va guanyar el PP i que Podemos, el partit de Pablo Iglesias, va treure 5 diputats quedant en quarta posició. Seguirà governant la casa, va declarar al ser preguntat pels resultats.
Després vaig estar mirant els resultats d’uns quans pobles, però poca cosa més...
Segur que m’hauran passat per alt moltes coses, però tan me dóna... Segur que tampoc eren tan importants....