diumenge, 1 de juny del 2014
CAN VIES
Fa dies que li dono voltes sobre les
similituds i diferències entre el moviment 15-M i les manifestacions (amb
aldarulls inclosos) per l’enderroc de l’edifici ocupat de Can Vives de
Barcelona.
Possiblement la diferència més gran és que el
moviment 15-M, des del principi, el van integrar grups de indignats diversos
(inclòs el moviment ocupa) i, finalment va quedar consolidat i manté aquest nom
després de 3 anys. En canvi, Can Vies estava integrat només pels ocupants de l’edifici,
però que han rebut i reben el suport de tots els moviments d’indignats de
Catalunya.
Sempre he pensat que les concentracions i manifestacions
sorgides a partir d’aquell 15 de maig de 2011 van servir per a que el PP guanyés
amb molta més comoditat del que ho hauria fet de no haver passat. Potser (això
no ho sabrem mai) no hauria tret majoria absoluta i, per tant, molt
possiblement no hauria pogut portar a terme les seves polítiques de retallades
econòmiques i socials com tampoc Aznar va poder aplicar el seu programa durant
els 4 primers anys de govern quan va haver de comptar amb l’ajut inestimable de
CiU. La mateixa CiU que des de fa uns mesos i de forma espontània, s’ha tornat
independentista.
Pot convertir-se Can Vies amb la tomba
definitiva de CiU a Catalunya? De moment, la tarda de divendres van celebrar
una roda de premsa on es va demanar la dimissió de l’alcalde de Barcelona
Xavier Trias.
Governar mai és fàcil (i, de vegades, estar a
l’oposició tampoc) Però per lògica sempre ha de tenir més desgast aquell que
governa que qui s’oposa a l’acció de govern.
I posats a imaginar, imagino que des d’ERC s’estan
fregant les mans esperant el seu moment per a donar a CiU la queixalada
definitiva.
Diu la dita castellana que a río revuelto ganancia de pescadores i
els pescadors, en aquest cas, són els republicans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)