UNA NOTÍCIA, DOS VERSIONS

La primera informació que vaig tenir sobre que l’agressora del Primer Secretari del PSC Pere Navarro havia anat a una llista electoral  d’Aliança Popular (més tard Partit Popular) la vaig llegir al Facebook. L’havia enllaçat un dels meus contactes de la Nació Digital. Quan ho vaig veure hi havia un contacte que aprofitava l’ocasió per a desacreditar els socialistes i fins i tot usava alguna paraula malsonant.

Tal com estava redactada la notícia, es podia entendre que l’agressió a Pere Navarro no tindria res a veure amb el procés sobiranista perquè sembla ser que anar a una llista del PP els anys 80 i ser independentista en l’actualitat, seria del tot incompatible.

El setmanari el Triangle portava la mateixa notícia però citava com a font la publicació la Torre de Terrassa que seria del mateix grup de Nació Digital com també ho és l’Aguaita.  

En canvi el Periódico, ampliava la notícia i afirmava que en l’actualitat, aquesta senyora seria, efectivament independentista i els seu gendre regidor de CiU de Sant Cugat del Vallès.

Encara que no sigui normal, les persones podem evolucionar ideològicament al llarg de la vida.

Uns exemples. Jorge Verstrynge, de activista de Cristo Rey (un grup ultradretà) va passar a ser la ma dreta de Fraga ostentant la Secretaria General d’Aliança Popular. Després va abandonar el partit i es fa afiliar al PSOE sense haver ocupat mai càrrec orgànic ni representatiu i, darrerament, sembla que ha deixat la militància socialista i s’ha decantat cap a d’altres partits molt més sensibilitzats socialment.

L’advocada i contertuliana Magda Oranich. Un dels seus pecats de joventut va ser militar al PSUC que abandonaria anys després per acabar afiliant-se a CDC.

L’economista Ramon Tamames. Un cas molt semblant a l’anterior. Del PCE al CDS, el partit que va fundar Adolfo Suárez després d’abandonar la UCD.

Federico Jiménez Losantos. Va començar sent comunista militant a Bandera Roja. Durant la transició va passar pel PSOE per a evolucionar finalment cap a l’extrema dreta.

I finalment un personatge molt més proper al nostre territori: Manuel Milian Mestre. Nascut a Morella, el seu tio va estar capellà del Perelló mentre ell estudiava teologia al seminari de Tortosa. Finalment es va trasllada a Barcelona i es va donar a conèixer participant com a contertulià al programa de Josep Cuní. També ha col·laborat en diversos diaris escrivint articles, com per exemple al Periódico. Des de l’any passat, col·labora quinzenalment amb Vinaròs News.

Manolo, con se’l coneix popularment, sempre ha presumit d’haver fundat Aliança Popular juntament amb Fraga i d’altres. Després va militar al PP però es va enemistar amb José Maria Aznar de qui sempre parla malament. Darrerament ha evolucionat cap a posicions més catalanistes i fins i tot s’ha mostrat partidari de fer el referèndum pel dret a decidir.

Com veieu, haver fet una cosa al passat no treu de fer tot al contrari en l’actualitat. I, per acabar, demanaria a la gent una mica més de respecte a l’hora d’opinar, sobre tot quan no es té tota la informació.    

PABLO IGLESIAS ACIERTA AL RENUNCIAR A LA DÁDIVA

Luis María ANSON 
 

A Pablo Iglesias le corresponde una subvención estatal de más de un millón de euros por los votos obtenidos en las europeas. ¿Quién dictamina la cuantía de semejante regalo a favor de los partidos políticos? Pues los propios partidos políticos. En plena crisis de austeridad, el Gobierno continúa otorgando suculentas dádivas a los partidos. No existen controles ni debates. Todo se hace con descaro. Ellos se lo guisan y ellos se lo comen. En lugar de vivir de las cuotas de los afiliados, el 90% de lo que gastan los partidos lo pagan los ciudadanos a cargo de los impuestos con que los políticos sangran los bolsillos del contribuyente. Un escándalo. Un completo escándalo que no solo no se ha moderado con la crisis sino que se acentúa cada año. Los partidos políticos se han convertido en un negocio y sus dirigentes anteponen casi siempre el interés partidista al interés general. De ahí el rechazo popular contra los partidos políticos, instalados en el tercer lugar entre los diez grandes problemas que agobian a los españoles.

Pablo Iglesias ha dado una soberana lección al renunciar a la dádiva que, en forma de subvención electoral, se han otorgado a sí mismos los partidos políticos en las elecciones europeas. El controvertido dirigente ha sido consecuente con sus ideas y ha dejado en la picota a los otros partidos que se han apresurado a extender las manos pordioseras para recibir la limosna de la subvención por voto conseguido. Socialistas, populares, comunistas, centristas y periféricos callan como putas y continúan genuflexos para favorecer el trato y beneficiarse de las pingües subvenciones acordadas. Pero Pablo Iglesias los ha dejado en evidencia. A todos.

http://www.elimparcial.es/nacional/pablo-iglesias-acierta-al-renunciar-a-la-dadiva-138177.html 

FOTOS DE CROÀCIA. TROGIR I

DISSABTE 7 DE JUNY. QUINT DIA SENSE REI

Sense glamour. Ahir divendres dia 6 al Centre Cívic d’Alcanar es va celebrar l’acte d’entrega dels premis Ebreliders 2013.

Ja sabeu els meus seguidors que el curtmetratge la Fatarella 1936 optava a un dels premis en la categoria cultural. Com el seu realitzador Pau Bertomeu no hi va poder assistir per problemes d’agenda, em va demanar si hi podia anar jo. Però no hi vaig anar sol. En van acompanyat Tiffani Guarch i la meva dona.

L’acte d’ahir va sor molt semblant al de l’any passat a l’Ametlla de Mar. El pitjor és la duració: 2 hores i mitja. Mentre l’any passat a l’Ametlla va amenitzar la nit el grup los Sirgadors que lidera el polifacètic ampollenc Mario Pons, ahir ho va fer un jove grup local de jazz. Al final es van quedar sense tocar un dels temes i també cal dir que els que van escollir van ajudar a allargar l’acte. El primer tema va durar més de 10 minuts.

L’any passat, la Diana Mar i la Tere González van aportar molt més glamour que aquest any la senienca la Clara Tena.

Entre el públic assistent molt de convergent, començant per Paco Sancho, Ferran Bel, Lluís Soler, Núria Balagué... Però també estaven l’alcalde d’Alcanar Alfonset Montserrat o l’alcaldessa de la Sénia Marutxi Ballester.

Moltes felicitats als guanyadors, però sobre tot al meu company i amic Paco Túnez que va ser elegit ebrenc de l’any 2013 i a Jeroni Castell, propietari del restaurant les Moles d’Ulldecona.

Un forat a l’agenda. Després de que Arturo Mas anunciés que no assistiria a la coronació del nou Rei Felip VI, ara ha anunciat que ho farà. Segons sembla Mas té previst viatjar als Estats Units amb una comitiva formada majoritàriament per empresaris catalans. L’abdicació va agafar a tothom per sorpresa, també a Mas. Però finalment sembla que s’ho podrà arreglar per a poder assistir a l’acte. No cal dir que els sectors més sobiranistes l’han criticat per aquest decisió.

També Puig. Felip Puig per la seva banda ha declarat que no confia amb el nou rei, però que no es poden tancar portes... I si l’hipotètica independència de Catalunya fos un fiasco?     

Rosa Díez, liberal. UPyD, el partit creat per l’exsocialista Rosa Díez, ha demanat l’ingrés al grup Liberal Europeu. Allí es trobarà amb els convergents i els del PNB. Ja sabeu que Unió s’integra al grup Popular.

Sembla ser que la que va intentar liderar el PSOE va mostrant poc a poc els seu veritable rostre. Al menys ja sabem que de socialista tenia ben poc.  

Recordatori. Ja sabeu que demà a les 12 del migdia la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. L’acte està organitzat per Òmnium Cultural i es farà simultàniament a diverses capital europees i moltes ciutats i pobles de Catalunya reivindicant el dret a decidir del poble català.

Per la tarda, a les 19:30 actuació al mateix lloc per a donar el tret de sortida a les 7enes jornades musicals de l’Ermita. No hi podeu faltar.

Per cert, encara no hi ha fotos de la gala d'anit. Els que en van fer sembla que sé les guarden...