divendres, 13 de juny del 2014
dijous, 12 de juny del 2014
DIJOUS 12 DE JUNY. DESÈ DIA SENSE REI
I el primer sense Pere Navarro. Efectivament,
el fins ara Primer Secretari del PSC va anunciar ahir que plegava, que
ja n’hi havia prou, que tirava la tovallola...
Els motius que han portat a Navarro ha
presentar la dimissió han estat diversos: mals resultats electorals (en
cada elecció es perdien suports), discrepàncies internes, dimissió de Rubalcaba,
pèrdua de confiança fins i tot de la gent més propera...
Recordareu que vaig anunciar-vos dimarts
que m’havien dit que la presentació d’un nou partit socialista a Catalunya
era imminent (entre dues i tres setmanes em van dir) Imagino que aquest
fet, que suposava a la pràctica la ruptura del PSC va ser determinant.
A ningú li agrada que durant la etapa de direcció al front d’un partit
polític (o qualsevol tipus d’associació, entitat, etc.), aquest acabi
fracturat en dos.
Navarro va dir que segurament s’havia
equivocat en moltes coses, però que també havia fet coses bé. L’etapa
de Navarro s’ha caracteritzat per haver tingut més ombres que llums. Durant
el seu comiat vaig trobar a faltar l’autocrítica, però en canvi si que
va carregar contra aquells que, segons ell, havien aprofitat la democràcia
interna del partit per a discrepar obertament fins i tot incomplint els
acords presos pels estaments de govern.
Sobre aquest darrer tema es podria obrir
un debat intens i interessant, ja que el programa amb el que el PSC va
concórrer a les eleccions s’acceptava el dret a decidir dels ciutadans
de Catalunya. No obstant això i després d’un temps de certa indefinició,
es va acabar per renunciar-hi i optar per renunciar-hi i treure del barret
l’opció federalista que havien estat madurant i intentant vendre al PSOE,
sense que aquest li fes massa cas al principi. Al final i veient que era
l’única opció que els hi quedava, van decidir fer bandera junts, però
es van topar amb una Constitució massa hermètica i que impedeix fer canvis
significatius a les estructures de l’estat.
Però Navarro no ha estat només víctima
dels seus rivals, també ho ha estat del seu equip. Així ho va assegurar
anit Marina Geli al programa de Cuní de 8TV i també l’edició d’avui del
Periódico. L’exconsellera de Sanitat dels diferents governs del Tripartit
va dir que fins i tot Josep Mayoral, alcalde de Granollers i Secretari
de Política Municipal, que va ser qui el va proposar, li hauria perdut
la confiança.
Ara ca esperar esdeveniments. Caldrà
veure si el sector crític crearà un altre partit socialista o s’espera
al congrés extraordinari que, segons algunes veus, s’hauria de fer a molt
tardar a principis del mes d’agost, una vegada passat el del PSOE.
No cal dir que aquest congrés hauria
de ser el de la refundació del partit i s’haurien de marcar les línies
mestres del socialisme català de cara al futur més immediat, però també
a llarg termini per a que una situació com l’actual no tornés a passar.
Els PSC té profundes arrels catalanistes
i el que no es pot fer mai és renunciar als principis pels que va ser creat.
Em deia l’altre dia un amic, precisament
una de les persones que em va avalar per entrar a militar que el PSC va
començar a perdre l’essència l’any 1982 quan va tolerar perdre el grup
parlamentari del Congrés i integrar-se plenament al PSOE.
Ara, s’apunta que el nou PSC (no el
de Pere Navarro, sinó el que surti del congrés extraordinari) podria marcar
distàncies amb el PSOE fins al punt de que els socialisme espanyol acabés
per desembarcar a Catalunya i constituir la federació catalana del PSOE,
on, de en segur, anirien a parar una bona part dels companys de viatge
de Pere Navarro, uns polítics sense data de caducitat, però que el temps
i els esdeveniments han acabat superant.
RESSACA DELS EBRELIDERS
 |
| Foto de Pili Bosch. |
Durant la gala de l’entrega dels premis
Ebreliders 2013 divendres passat a Alcanar no hi van haver anècdotes destacades,
però l’entrega d’uns dels premis no em va deixar indiferent.
A la categoria d’esports col·lectius,
el primer premi se’l emportà el club ciclista de Jesús. Abans de començar
la gala vaig saludar a Pere Panisello, l’alcalde de l’EMD i al responsable
d’esports l’amic José Sales. Diversos membres del club ciclista portaven
samarretes que els distingien a la perfecció. N’eren una vintena... Quan
van pujar a l’escenari, la veritat és que feien patxoca veure la implicació
que hi havia per part dels socis i esportistes.
Van quedar per davant del Club de Voleibol
Roquetes. El seu representant, un tal Benjamín (ho sé perquè m’ho van
dir) s’asseia a la fila del darrere i a la meva dreta. Em vaig girar i
li vaig dir:
-Com us passen la ma per la cara aquests
jesusencs... (coneixent la rivalitat que hi ha entre tots dos pobles)
Recordeu el que us diré. L’any que ve,
la EMD de Jesús també guanyarà en alguna de les categories. Mentre Pere
Panisello sigui l’alcalde, segur que cada any promocionaran a algú, ja
sigui de forma individual o col·lectiva i una bon part del poble li donarà
suport.
És així com es guanya el premi. També
buscant complicitats amb altres candidatures i votant-se mútuament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)