dimarts, 17 de juny del 2014
LES FOTOS DEL DIA 17-06-2014: AMPOSTA CANVIA LES PLAQUES DELS CARRERS
Com veureu, el disseny és igual a l'anterior.
Crec que s'hauria pogut aprofitar l'avinentesa per treure els noms franquistes que encara queden i, a la vegada, solucionar alguna errada.
Plaques antigues. S'escriu 'governador' i no "gobernador"!
dilluns, 16 de juny del 2014
DILLUNS 16 DE JUNY. CATORZÈ DIA SENSE REI
El vaixell del PSC fa aigües.
El mestre Ferreres acostuma a presentar el PSC als seus acudits gràfics
del Periódico com un autocar que s’ha estavellat. Qualsevol de les dues
imatges gràfiques serveix. Ara mateix també es podria representar com un
vaixell sense capità o un autobús sense conductor. El futur més immediat
és molt fosc i el futur... Algú s’atreveix a vaticinar si hi haurà futur?
Al menys futur al vell PSC, al que es va batejar com a Nou PSC després
de l’arribada de Navarro.
Navarro ha volgut marxar matant. Donant
les culpes als crítics, però sense fer autocrítica de la seva gestió. Navarro
va equivocar l’estratègia i també es va equivocar amb el seu comiat. Algú
en dóna més?
Si Navarro s’hagués vist arropat pels
seus propers, no se’n hauria anat. Però ni aquells que li van donar suport
confiaven ja en el seu líder.
Però si Navarro va ser un problema, el
problema gros arriba ara. Normalment quan un cabdill cau, sempre
hi ha algú que, ràpidament, ocupa el seu lloc. Fins i tot és fàcil que
l’oposició interna pugui acabar per desbancar-lo (tal com va passar a
Itàlia fa només uns mesos)
Però ha d’estar molt malament la nau
(tornem amb les metàfores) per a que sigui tant difícil trobar un recanvi.
L’única que va sonar per liderar un nou projecte va ser Núria Parlon,
alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet. Però ni tan sols ella s’hi va
postular. Simplement va sonar el seu nom, però no sé sap ben bé d’on va
sortir. Abans del Consell Nacional d’ahir, es va autodescartar. Demostra
que Núria Parlon és una dona intel·ligent. El motiu per a renunciar-hi
és que no podria compaginar els càrrecs d’alcaldessa i diputada amb la
primera secretaria.
Està clar que la secretaria general requereix
una dedicació pràcticament exclusiva. Però té els seves contrapartides.
Normalment, el càrrec va lligat amb la candidatura de la presidència de
la Generalitat. Què no és poca cosa! La situació actual és massa convulsa
com per mirar el futur amb optimisme i aquest i no un altre, és el motiu
pel que la direcció del partit no tingui més nuvis.
Miquel Iceta ha estat l’únic que s’ha
ofert per a ocupar el càrrec de primer secretari. Ara mateix no sabria
dir si per ambició, per valentia, per inconsciència o una mica de tot.
Recordo que fa anys una companya del partit el va definir com un trepa.
Però a Iceta li manca fusta de líder. A part d’això també té un
passat i des del meu punt de vista, no és la persona ideal per a encapçalar
un nou projecte que il·lusioni per a recuperar els milers de vots perduts
durant el darrers anys.
Tot aquest embolic encara es pot embolicar
una mica més amb una frase feta(no sé si en català és exactament així):
El desembolicador que ho desemboliqui, bon desembolicador serà.
Sabeu quin és el titular del Periódico
d’avui referit al PSC? Pitjor Impossible. I tothom coincideix que
el problema no és de noms, és molt més gran. Digueu-li idees, ideologia,
estratègia. M’és ben bé igual, però està clar que de solució només n’hi
ha una: la refundació del partit. El dia 13 de juliol s’haurà de votar
el nou secretari general. La meva pregunta a hores d’ara és la següent:
Hi haurà un bon candidat que pugui capgirar la situació? Sóc escèptic.
Evidentment, sinó ho veig clar, no votaré.
I mentre, els crítics que s’ho
miren amb expectació des de la distància. Si finalment són ells els que
decideixen donar el pas, està clar que també els hi falta un director
d’orquestra potent. Tampoc ho tindran fàcil, però al menys tenen una
cosa clara: el retorn al catalanisme militant, per a mirar d’apropar-se
a tots aquells que han abandonat el partit durant els darrers mesos i als
que, tot hi haver conservat el carnet, ho hem fet més per nostàlgia que
no per afinitat a Navarro i els seus assessors.
Indult intolerable. Sovint em
pregunto a quin país vivim. Crec que l’actual situació política i social,
ara per ara, està molt més prop de una república bananera que no
d’un país d’Europa, que és el lloc on teòricament estem situats.
Encara que se’n ha parlat bastant, no
ha estat suficient. Coses com aquesta haurien de ser capçalera de telediaris
i portada de diaris, per veure si algú se’n dóna vergonya del que està
passant a Espanya.
Resulta ser que el govern del PP ha indultat
a un guardia civil que havia estat condemnat per gravar amb el seu
mòbil una agressió sexual sense parar de riure. El seu pare, regidor del
PP d’una localitat asturiana, va organitzar una recollida de signatures
per a demanar l’indult que, finalment, s’ha produït.
No hi ha hagut tracte de favor? A mi em sembla que sí, ja que hi ha d’altres casos segurament molt més justificables que aquest on se’ls hi ha denegat l’indult.
A les properes eleccions, tornar a votar el PP i anuncia-ho per tot arreu. Així, quan necessitis alguna cosa d’ells només cal que els ho demanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)