dilluns, 23 de juny del 2014
diumenge, 22 de juny del 2014
REMINISCÈNCIES FRANQUISTES
Si tenim en compte que Joan Carles I
va ser el successor de Franco (així ho va decidir el dictador i, recordeu,
ho va deixar tot lligat i ben lligat...), es podria afirmar que
Felip VI, a la vegada, també és hereu de la dictadura, ja que no ha fet
més que heretar al corona del seu pare.
Al discurs de coronació del passat dijous,
el nou monarca va dir que a una Espanya unida i diversa i cabem tots.
Això em va recordar el que dèiem amb
ironia quan interpretàvem el lema del règim franquista.
El recordaré per als més joves:
España una, grande y libre.
Llavors en preguntàvem sabeu per què
Espanya és una? Perquè si n’hi hagués un altra, marxaríem.
Sabeu per què és grande? Per
a que puguem cabre tots els espanyols.
Y, finalment, sabeu per què és lliure?
Serà de fronteres cap a fora, perquè el que és de fronteres cap a dintre...
NOVATADES
Fa uns dies em van explicar una novatada
en primera persona, es a dir, m’ho va explicar la persona a qui li van
fer i això l’honra, ja que molts no ho explicarien.
La persona en qüestió va ser contractada
per a fer de pastora. Havia de fer-se càrrec d’un ramat de 500 ovelles.
Total l’ajuda que tenia era un gaiato d’uns dos metres d’altura i un
parell de gossos.
El propietari del ramat la va advertir:
-Si un dia hi ha turmenta, pensa que
la llana de les ovelles i el teu gaiato atrauran els llamps i, per tant,
caldrà que prenguis mesures: llença el gaiato i posat al terra de bocaterrosa
amb els braços en creu i les cames obertes.
I, efectivament, quan hi va haver la
primera turmenta, es va desprendre del gaiato i es va tirar al terra seguint
les instruccions que li havien donat. Així es va estar prop d’una hora.
El propietari del ramat, que havia anat
a buscar-la, la va trobar allí al terra tota xopa.
-Què fas aquí?
-El que vostè em va dir que fes en cas
de turmenta.
Es va posar a riure i la van enviar cap
a casa a secar-se i canviar-se de roba.
Llavors jo li vaig explicar un altra.
Seria allà per l’any 1973, quan jo tenia
uns 15 anys, anava amb una colla de la Galera amb ma mare i mes ties a
collir bajoques prop de Jesús i Maria.
Allà, la típica novatada era manar
els joves com jo a buscar el motllo de fer palleres.
Ma mare em va advertir de que, en el
cas de que m’hi diguessin, no hi anés, però sembla ser que sempre hi havia
algú que picava...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)