dijous, 31 de juliol del 2014
Només cal preguntar a la ciutadania
Líder: persona a qui un grup segueix i reconeix com a cap i guia. Poble: conjunt de persones d'un lloc (poble, ciutat, país). Política: procés de presa de decisions en grups humans; els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. Democràcia: forma d'organització social que dóna la titularitat del poder al conjunt de la societat. ¿Què passa quan el líder és el poble? ¿Què passa quan el poble no té líder? ¿Què passa quan només es pot fer el que decideix un líder polític d'un poble? És cert, la democràcia li ha donat aquesta possibilitat. I ara vénen les excuses més meravelloses que s'han sentit mai: Constitució. ¿És intocable? És el que es va votar i es va acceptar. Però ¿tots els articles es defensen igual? Jo crec que el 50, que tracta el tema de les pensions, no se l'han llegit ni els sindicats. En canvi, per l'article 2 s'arriba a justificar un exèrcit. ¿Un referèndum il·legal? Segons la Constitució (article 92), un referèndum serà convocat pel Rei a proposta del president del Govern, prèviament autoritzat pel Congrés dels Diputats. Ho decidim entre tots o ningú. Correcte, què esperem. No obstant, no es demana un referèndum, es demana fer una consulta a Catalunya. S'ha de saber què pensa el poble català. El nostre estatut ja ho té previst. Majoria silenciosa. N'hi ha més que s'han quedat a casa. Amb una consulta sabrem de quina majoria es disposa per prendre les decisions adequades. Quan es barregen números amb legislació, sempre hi ha interpretacions del que és més gran o petit. Antic o nou. Els números són números i la legislació és el resultat d'aplicar la política, i aquesta ha d'estar dedicada a la ciutadania. El projecte al qual aspirem no és un programa de partit. És un projecte de nació. Només cal preguntar als ciutadans.
dimecres, 30 de juliol del 2014
EL DIARI EL PAÍS RELACIONA A JORDI PUJOL FERRUSOLA AMB UNA EMPRESA DE LA QUAL JOAN MARIA ROIG VA SER CONSELLER
De vegades la informació és així de capritxosa
i el que no sé sap en un moment determinat, pot donar-se a conèixer al cap del
temps, encara que hagin transcorregut bastants d’anys, tants com 8.
Llegeixo al Triangle que Jordi Pujol Ferrusola
17 empreses haurien ingressat més de 8 milions d’euros en comissions il·legals
al fill gran de Jordi Pujol Soley. La notícia ens deriva a la informació que dóna
el País amb el títol de: El
juez recibe un demoledor informe de las supuestas ‘mordidas’ del hijo de Pujol
Miro de quines empreses es tracta i me’n trobo
alguna de tan coneguda com el Grup Copisa (Constructora Pirenaica SA) ja dintre
d’aquest apartat, hi diu textualment: Gestiones en compraventa de participaciones de la
sociedad Club de Campo y Golf de Ronda
Bé, a algú li sona l’empresa Club de Campo y Golf de Ronda?
Us refrescaré la memòria. L’any 2006, quan
Roig encara era alcalde d’Amposta, la revista el Observador de Màlaga donava la
següent notícia: Dos de los promotores
de Los Merinos: J. Roig, alcalde de Amposta, y el empresario J. Ripollés son
consejeros en otra constructora catalana.
I de quina empresa s’estava parlant?
Efectivament, de Promociones Club de
Campo & Golf de Ronda SL.
Podeu ampliar aquí la informació que us he
donat:
UNA GRAN DIFERÈNCIA
De les meves relacions quotidianes he vist com gent amb diferent ideologia a la meva defensar a capa i espasa el seu partit i fins i tot indignar-se davant d’alguns dels meus comentaris.
Alguns d’aquests tenen simpaties per ERC, però caminen de la ma de Convergència a la que recolzen incondicionalment per tal d’assolir el objectiu de la independència. Poc els importa els casos de corrupció que han esquitxat a dirigents convergents de diverses institucions.
Quan les hi dius això, et solen respondre: I els socialistes? No han tingut també casos de corrupció?
Com tots sabeu, durant els darrers dies van sortint casos i més casos que afecten directament a la família de Jordi Pujol, però que, com un torpede, també han fet blanc a la línia de flotació de Catalunya. Si la Generalitat com la màxima institució de Catalunya veu embrutat el seu prestigi, de retruc, ens afecta a tot el poble de Catalunya.
És inevitable parlar d’aquest tema amb companys de treball i coneguts. Dilluns, només arribar vaig comentar la confessió de Jordi Pujol a un militant d’Unió Democràtica. També va pujar per les parets. I també va utilitzar el mateix contraargument: I el socialistes? No han tingut també casos de corrupció?
La meva resposta és sempre la mateixa: Evidentment que sí, però res comparable als casos que han esquitxat Convergència. Fins i tot al militant d’Unió li vaig remarcar: I estic parlant de Convergència, no d’Unió. Mostrava signes evident d’estar molt afectat, tant que avui ni m’ha saludat ni m’ha mirat a la cara. Vull pensar que ho està paint; però li costarà. I més si cada dia se van coneixent més novetats.
Imagino que deu de ser molt dur per aquelles persones honestes que han confiat cegament en un líder i fins i tot l’han idolatrat, veure com, de sobte, es desploma com un castell de cartes.
Però hi ha d’altres que coneixien el que estava passant o, al menys, hi tenien sospites fundades i ara s’estan esquinçant les vestidures. Aquest fet m’ha recordat el tancament de Canal 9, tothom era conscient del que s’estava fent, però callaven i només quan es va destapar el tema van sortir a criticar-ho.
Al contrari que la majoria que defensen aferrissadament el seu partit, jo sempre he reconegut quan s’han fet malament les coses. Els que segui la meva trajectòria sabem que no m’he estat de criticar tant el PSC com el PSOE quan ha fet falta. Només cal llegir la carta oberta que vaig adreçar al Secretari General del PSOE.
Curiosament, en alguns dels casos on hi estan implicats càrrecs del PSC, també hi ha càrrecs d’altres partits polítics: cas Pretòria (amb Macià Alavedra i Prenafeta –les mans dreta i esquerra de Pujol-), cas Innova de Reus (CiU i ERC), cas Mercuri Sabadell (un imputat del PP)
A nivell d’Espanya el cas més greu que ha sacsejat càrrecs socialistes ha estat el cas del ERES de Andalusia; un cas de considerables magnituds i on estan imputats diversos aforats.
Quin problema hi ha d’acceptar els fets? Les coses són com són i no reconèixer l’evidència es enganyar-se a si mateix.
Com sé sol dir: veuen la palla en el ull dels altres i no veuen en el biga al propi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)