La pluja protagonista. Diuen
els vells que al nostre país no sap ploure. Igual tenim un estiu extremadament sec
i, de cop i volta, cau un xàfec que no el paren ni els valencians... Bé, de
fet, els valencians la deixen caure (o això diuen) i sembla ser que ells
responen: I vosaltres que feu, la pareu?
A Amposta va començar a ploure sobre les 8 de
la tarda i en pocs minuts va caure un xàfec important. Moments abans, Miquel,
de Roquetes, havia penjat fotos de l’aiguat que queia a la població del Baix
Ebre. De fet, en sortir de casa, la foscor més intensa estava precisament cap
al N, mirant en direcció a Tortosa.
Va ser un moment curt, però la quantitat,
sense atrevir-me a mesurar-la, va ser important. El Periódico d’avui porta una
llista de les poblacions catalanes on hi va caure més aigua. De els Terres de l’Ebre
només hi surt Alcanar amb 61
litres. El rànquing l’encapçala Manlleu amb 99, seguida
de Roda de Ter amb 88. A
Girona en van caure 67, a
Lleida 40 a
Barcelona 6 i a Tarragona només 1.
Pels pèls. El Consell de Garanties
Estatutàries va avalar la llei de consultes del parlament de Catalunya, si bé
ho va fer pels pèls: 6 vots a favor i
4 en contra.
Malgrat això, avui, la premsa catalana ho
interpreta a la seva manera.
La Vanguardia: La llei de Consultes, avalada per un Consell de Garanties dividit.
El Periódico: Aval per la mínima.
Ara: El
Consell de Garanties avala per la mínima la llei de consultes.
El Punt Avui: Cent per cent legal.
Com es pot veure, una majoria de diaris diuen
que l’aval ha estat per la mínima, i només el Punt Avui (el diari que més es
decanta a favor de la consulta del 9-N) dóna per bo (sense cap però) l’aval
obtingut pel Consell de Garanties Estatutàries.
També hi ha qui opina que malgrat aquest aval,
la llei de consultes no és aplicable al referèndum que es vol fer el 9-N. En
aquest punt, com en la majoria, no hi acaba d’haver un consens clar. Mentre uns
opinen que sí, els altres opinen que no... Potser, ara mateix, no és el millor
moment per a fer la consulta. I quan dic ara mateix, no em limito a un instant,
sinó a una determinada època que inclouria la data que es vol fer el referèndum.
Però després de tot el que s’ha dit i el que ha passat, segurament no hi haurà
marxa enrere i caldrà esperar esdeveniments propers per a veure que acaba
passant.
Madame Pompadour ja no està sola. No sé si coneixeu la llegenda. Sabeu aquelles copes de cava que tenen
la boca molt ampla. Es diu que es van inspirar amb la mamella de la il·lustre
dama de la cort francesa. O sigui, la copa té la forma d’un pit de Madame Pompadour, per a que ens
entenguem. No sé si és o no veritat, simplement em remeto a explicar el que he
escoltat moltes vegades.
El que sí que és veritat és que ara s’han
inspirat amb un pit de Kate Moss per
a dissenyar-ne una. Segurament qui ho ha fet, també havia escoltat la llegenda
(o la certesa) i ha volgut actualitzar el temps i fer ara el que es fa ver a la
França segle XVII. Algunes informacions van més enllà encara. Quin dels dos
pits? Sembla ser que l’esquerre.
Cas Pujol. El cas Pujol
segueix estant en boca de tothom. No hi ha dia que a la premsa no hi hagin
articles d’opinió parlant del tema. També a les tertúlies de la televisió i de
la ràdio...
Per tot el que se’n diu, Pujol demostra tenir
més cara que esquena. A hores d’ara encara no està clar que comparegui al
Parlament de Catalunya per explicar els fets. Segons sembla, el seu partit, el
que ell va crear, Convergència Democràtica de Catalunya li demana que ho
faci...
I si CDC fos la primera interessada en que
Pujol no acudís al Parlament? De vegades pot dir alguna cosa que no sigui
convenient per al partit. Ho heu pensat?
