dilluns, 1 de setembre del 2014

Ni consulta ni elecciones (article publicat al Periódico de Catalunya)

Joaquim Coll

Mas intenta reconducir el barco con una agenda alternativa que le permita agotar la legislatura


Alexander Herzen,uno de los padres del socialismo romántico ruso de mediados del siglo XIX, en su obra más famosa (Pasado y pensamientos), nos recuerda, entre otras sugerentes reflexiones, que «la meta última de la vida es la vida misma» y también que «es hora de darse cuenta de que la naturaleza y la historia están llenas de accidentes y sinsentidos, de confusión y de chapuzas». Lo primero es esencial no olvidarlo jamás, sobre todo ahora que volvemos a sumergirnos en la vorágine del día a día tras el paréntesis estival. Muy particularmente los próximos meses, que desde hace tiempo se nos anunciaban como trascendentales y únicos. Por lo visto, a la historia le ha dado en el 2014 por convocarnos, según la cansina propaganda institucional del Tricentenari. La segunda observación deHerzen incide en algo que a menudo nos cuesta aceptar: que los sucesos históricos tienen en realidad mucho de contingente y que no debemos confundir los elementos precipitantes con las causas de fondo ni creer que siempre acaba ocurriendo lo inevitable.
Y con esto voy a lo esencial. Contra la imagen edulcorada de una voluntad popular que empuja el proceso soberanista y de unos partidos que solo dan cauce a un deseo espontáneo, esta dinámica no existiría sin el accidente que sufrió Artur Mas en el 2012 al anticipar las elecciones. Su objetivo no era otro que lograr una sólida mayoría para sobrevivir a la crisis y a los durísimos recortes hasta el 2016 gracias a la zanahoria de una vaporosa consulta que sabía imposible. Al excitar tanto las pasiones populistas con el argumento del expolio fiscal y de la humillación a cuenta del Estatut, el tiro le salió por la culata y se vio empujado a asumir la hoja de ruta hacia el desastre de ERC. El símil, pues, es más bien el de unas élites nacionalistas que lanzaron con fuerza la pelota contra la pared para lograr una posición ventajista pensando que esta regresaría a sus manos. El problema es que ahora, creadas las condiciones ambientales desde los resortes mediáticos que controla la Generalitat, el balón les rebota ante sus maravillados ojos.
El guion estaba perfectamente trazado antes de que el enorme escándalo de corrupción del clan Pujol debilitase de forma estructural el impulso secesionista. El penúltimo acto consistía en otra movilización de masas en la Diada y en afirmar hasta el final que la consulta se iba a materializar. Se buscaba ensanchar la base sociológica soberanista transformando la no-consulta en una nueva humillación colectiva. Tras lo sucedido este verano, nadie duda de que el entramado asociativo secesionista hará otra demostración de fuerza, pero esta vez el número de asistentes quedará bastante lejos de las cifras descaradamente infladas de años anteriores. Y en cuanto al archirrepetido discurso de que «no hay otro plan que votar», es evidente que ha pinchado antes de tiempo. En las últimas semanas se ha confirmado lo que algunos sosteníamos desde el principio: queMas no piensa desobedecer al Constitucional, y que no habrá urnas fuera de la legalidad. Además, la fuerte división del Consell de Garanties Estatutàries, con los contundentes argumentos de los votos particulares contrarios al dictamen, indica que la chapuza conceptual no solo se circunscribe a la doble pregunta encadenada, sino que la ley que pretende darle cobertura no superará tampoco el examen democrático de constitucionalidad.
Por todo ello, no es muy extraño que Mas intente reconducir el barco hacia el escenario posterior al 9-N, antes incluso de la Diada y a costa de que su deserción, tal como ya le reprocha Oriol Junqueras, tenga un efecto desmovilizador. O justamente para favorecer eso. Como no está dispuesto a sacar las urnas, no quiere ser prisionero de la calle. Y menos aún suscribir una declaración unilateral de independencia como condición para gestar una posible candidatura conjunta con ERC. Si no fueron capaces de ponerse de acuerdo en las europeas, mucho más sencillas en cuanto a compromisos formales, menos lo serían ahora. Y es que, sencillamente, Mas no quiere convocar elecciones. Ni puede ir conJunqueras, ni tampoco está en condiciones de concurrir en solitario. No olvidemos que la caída de Pujol, el mito sobre el que CDC había cimentado su relato, podría tener a corto plazo consecuencias devastadoras para la formación.
Tras reunirse largamente con Rajoy a finales de julio, salta a la vista que Mas desea construir ahora una agenda alternativa que le permita agotar la legislatura. Aunque justificar que ni habrá consulta ni tampoco elecciones no va serle nada fácil en medio de un clima aún tan excitado. Solo con el tiempo, volviendo a Herzen, muchos catalanes de buena fe descubrirán que la historia está llena de «sinsentidos, confusión y chapuzas».

diumenge, 31 d’agost del 2014

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. L'ESCALA DE LA CASA FÀBREGAS

Imagino que tothom coneix la casa Fàbregas. Des del meu punt de vista la casa més bonica d'Amposta. 
Avui he tingut l'ocasió de fer una foto del seu interior, concretament de l'escala per accedir als pisos superiors. 
Fins fa uns 20 anys al primer pis hi havia una notaria, per tant, passar per aquí era molt més habitual que ara. 



LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 31-08-2014

Enganxar qualsevol cosa al mobiliari urbà està prohibit per les ordenances municipals. En alguns casos (molts menys dels que deuria) se'ls hi ha fet netejar als infractors. 
Com es pot veure, un particular s'ofereix per a fer reformes. 
Parlo de més de 30 anys, al poc de que es crees la figura de l'aturat, em van explicar que a Alemanya hi havia funcionaris que tenien la missió de controlar tots aquests casos per a veure si tenien els documents en regla (alta censal, autònoms...) 
Molt em temo que aquí, si es alguna vegada s'ha fet, aquestes situacions no es controlen com caldria.   


DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 31

 Avui s’acaba l’agost i també posaré fi al meu diari. A partir de demà tornaré a la normalitat amb els meus comentaris habituals, normalment polítics.
Els meus més incondicionals seguidors us haureu adonat que cada dia he deixat al menys un diari (a principis de mes hi van ha ver un parell o tres de dies que vaig tenir material per a dos), tot hi haver anar fins a 5 viatges a Barcelona amb el que això implica en quan el temps que tens que emprar... Sense tenir en compte els retards habituals de la RENFE.

Ecografia. Precisament divendres, tornant de Barcelona vaig rebre una trucada de l’Hospital Comarcal d’Amposta per a donar-me hora per a fer-me una ecografia. Feia un mes que l’havia sol·licitat. Els hi vaig de que no calia, que ja me l’havien fet a un altre lloc.
Les retallades no només han comportat el tancament dels quiròfans, sinó també d’altres departaments com és el cas del de diagnòstic per la imatge. Si més no és el que es desprèn per la demora en donar-me hora.

Munir. Recordareu que fa uns dies vaig comentar-vos que l’evolució de la jove promesa blaugrana, aviat despertaria interès i que, amb tota probabilitat el cridarien per anar a la selecció abans de que no ho fes el Marroc. També que el Barça li hauria de pujar el sou i la clàusula de rescissió abans de que vingués un altre equip a emportar-se’l.
Totes les meves premonicions s’han complert. Luis Milla l’ha cridat per anar a la sub-21, pas previ per a debutar a l’absoluta. Mentre, Marroc també pretén que jugui amb la del país dels seus avantpassats. No crec que ho faci, ja que jugant amb Espanya té garantits molts més èxits i diners que si ho fa amb la del Marroc.
I, també s’està parlant d’augmentar-li la fitxa. Sembla ser que avui tornarà a ser titular al Madrigal i això li dóna, evidentment un plus. No diré que pot ser una competència de Messi i Neymar, encara que només sigui per nom, però evidentment serà una bona alternativa i un gran substitut per a quan algun d’aquests jugadors no ho pugui fer, ja sigui per lesió o per sanció.

Un sant transvestit. La notícia, que ahir vaig llegir a Público, té la seva gràcia. Resulta ser que a Sevilla veneraven una suposada imatge de Santa Llúcia quan en realitat es tractava deSant Joan Evangelista.
Sabeu que Santa Llúcia és la patrona dels cecs i per deferència a l’ONCE van voler posar la imatge de la santa patrona, però com no en tenien, van pegar ma del primer que van trobar i com que Sant Joan Evangelista és molt finet i a sobre sembla ser que porta roba de dona, aviat van trobar la solució.
Aquest fet, me’n ha fet recordar un d’una població molt més propera: Vall-de-roures.
Resulta ser que al portal gòtic de l’església de Santa maria la major hi ha 4 figures. A principis de la guerra Civil Espanyola, els milicians la van col·lectivitzar per a usar-la de magatzem. Va ser quan van decapitar les 4 imatges.
En acabar la guerra les van voler restaurar i algun enteradillo va pensar: 4 imatges? Els 4 apòstols. I així es va fer, els hi van posar el 4 dels 4 evangelistes. Però vet-ho aquí que una d’elles té els braços al voltant del ventre. És la Verge Maria, però amb barbeta.

Carlos Fabra. El capitost del PP de Castelló ha d’entrar aquesta propera setmana a la presó per a complir una condemna de 4 anys. Però resulta que no vol entrar i contradient el que va dir fa un temps, ara vol demanar l’indult al govern. Quina cara que té! Lladre, mentider, trampós, defraudador... Qui en dóna mes? Es d’esperar que no li donaran l’indult si tenim en compte que tampoc li van donar a Jaume Matas.   

Cas Pujol. I com no podia ser d’una altra manera, tancarem el diari parlant del Cas Pujol, un cas generador de notícies i que donat de si durant tot el mes.
La penúltima que s’ha sabut ha estat que en 5 anys, el clan Pujol va guanyar 875 milions d’euros? D’on van sortir (si, en aquest cas, no consta que els hi toqués la grossa de la Rifa de Nadal)?
Aquest fet, sumat a molts més, fa que l’elit empresarial catalana es pregunti com és que guanyaven més diners que ells mateixos? La resposta de tot plegat és molt fàcil. Mons pares sempre hem van dir que els diners no es fan treballant... Quan em vaig fer gran vaig assabentar-me de la segona part: ES FANT ROBANT!!