HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA VI

TOTA UNA VIDA JUNTS

Em van explicar no fa massa dies que un exalcalde d’Amposta i un amic seu de tota la vida que va començar sent fuster (bé, potser fuster no, segurament seria millor dir que tenia una fusteria) i que va acabar sent el director de l’oficina de BASE d’Amposta, s’han associat en un negoci de futur.

Com que resulta que Futuro no va donar els resultats esperats i més d’un en va sortir escaldat, ara han canviat radicalment de línia de negoci. Sembla ser que, el que ara pretenen, és vendre llums als ajuntaments i altres organismes vinculats al partit. Estic parlant de leds, la bombeta que estalvia energia, molta energia, segurament proporcional a les comissions que s’emportaran.

Els dos socis fa molts d’anys que col·laboren. Abans, quan estaven políticament actius, entre tots dos van portar les regnes del partit a Amposta i la comarca del Montsià. Tan estreta va ser la col·laboració que vulgarment a un d’ells l’anomenaven el bolso de l’altre.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 8-12-2014

En aquesta lamentable situació és com estava avui el contenidor de bosses de deposicions de gossos.
Com que ja estava pe a vessar, algunes bosses havien caigut al terra i d'altres el vent sé les havien emportat una mica més enllà.
El contenidor és també dispensador, encara que ja fa temps que no es carrega. Quan jo era regidor se'ns va dir que la gent agafava les bosses per a tirar les brunades de peix (!?)
Normalment sempre està ple, la qual cosa vol dir que la freqüència en la que el buiden és llarga, però com avui no l'havia vist mai.
Fa uns mesos des de l'Ajuntament es va iniciar una campanya per a que els propietaris de gossos tiréssim les deposicions o bé als contenidors (no n'hi na tants) o als contenidors de brossa o a les papereres. Però l'Ajuntament també hauria de posar alguna cosa pel seu compte.
No trobeu?  

FOTOS DEL DIA 8-12-2014: EL LLAR

El Llar va ser, un dels primers bars de disseny de les nostres terres, per no dir el primer. 
El seu dissenyador i primer propietari va ser el pintor Josep Niebla que en aquells anys vivia a Amposta. 
El Llar ja ha complert els 45 anys de la seva existència. 

Ser d'esquerres: Ara no toca!

Ser d'esquerres és, per a mi, combatre les injustícies, les desigualtats, la pobresa, la manca de respecte als drets humans i la violència de tot tipus, tant en l'àmbit local com global. Una definició aproximada i millorable, clar.

Entre els drets humans n’hi ha un que em genera dubtes i contradiccions que és el dret a l'autodeterminació, perquè no sempre em queda clar com s'emmarca el territori o col·lectiu que té dret a autodeterminar-se i no poques vegades els que volen fer-ho pretenen crear illes de riquesa i benestar insolidàries. Catalunya és un territori relativament ben definit i, per tant, sembla lògic que els seus ciutadans decideixin de quina manera volen estar relacionats amb la resta del món. Digueu-li dret a l'autodeterminació, dret a decidir o dret a la dependència o a la independència. I Catalunya és un territori ric. Per tant, més susceptible de ser solidari econòmicament amb comunitats més pobres que receptor d'ajuts externs.

Crec, per tant, que així com el dret a votar la independència d'un territori és una qüestió força tècnica, el sentit del vot sí que té connotacions socials, on és diferent ser d'esquerres o de dretes. Per això, trobo que l'anunci d'una llista de país on s'hi apleguin ciutadanes i ciutadans d'esquerres, centre o dretes, amb l'únic objectiu d'assolir la independència de Catalunya que obviï les seves discrepàncies en l'àmbit social ha de ser rebutjada per les persones de mentalitat i trajectòria progressista.

Fins i tot la gent d'esquerres que simpatitza amb l'opció independentista hauria de denunciar aquesta voluntat d'aigualir les diferències ideològiques en una candidatura conjunta.

No es pot ser d'esquerres i hibernar les conviccions pròpies fins que canviï el marc territorial que t'envolta. S’ha de ser d'esquerres abans, durant i després d'una independència, si és que acaba arribant.

Entre altres raons, perquè qui fa la proposta està aplicant polítiques de dretes, durant molts anys, i no pensa renunciar-hi mentre la llista de país vagi fent via.

I perquè la proposta és renunciar a ser d'esquerres avui mateix, però no queda gens clar quan es podria tornar a denunciar que els catalans rics i benestants viuen la mar de feliços i tranquils mentre dura aquesta treva en la lluita de classes.