Així ho va qualificar ahir el jutge Joaquim Bosch de l’associació Jutges per a la Democràcia durant una entrevista al programa el Intermedio del Gran Wyoming si, finalment, la no renovació del jutge Pablo Ruz, és una estratègia del PP per a retardar i entorpir el casos que porta sobre la trama Gürtel i la peça separada del cas Bárcenas.
Una de les coses més importants que va dir el jutge Bosch és que s’ha d’acabar amb la pràctica de que siguin els partits polítics els qui escullen els membres del Consell General del Poder Judicial. Ara mateix, la majoria d’aquests jutges han estat elegits pel PP i, per tant, la decisió que van prendre ahir és molt sospitosa.
L’associació de Jutges per a la Democràcia, va continuar el jutge Bosch, fa anys que demana que siguin els propis jutges els qui nomenin els jutges que formin part del CGPJ, així com altres estaments de la Judicatura, com ara el TC. Només així s’ha aconseguiria la imparcialitat de la Justícia i la veritable separació de poders, base fonamental de la democràcia.
Ara bé, si des del govern central i del partit que li dóna suport, s’aconsegueix endarrerir el procés amb el propòsit de treure’n benefici, llavors Espanya té un gran problema.
Sé li va preguntar al jutge Bosch que és el que havia canviat, ja que, fins ara, semblava que s’estava donant suport al jutge. La resposta va ser molt clara:
-Que ha declarat culpables a títol lucratiu tant a l’Ana Mato com al propi PP.
Darrerament, Rajoy s’ha omplert la boca dient que vol elaborar una llei de regeneració política, però a l’hora de la veritat, les seves estratègies subterrànies es contraposen radicalment amb allò que diu en seu parlamentària.
L’estigma del PP és la corrupció. Ho han demostrat en nombroses ocasions i tenen diversos casos oberts i en d’altres se’ls ha declarat culpables. Un exemple. Jaume Matas, expresident de Balears i exministre de Medi Ambient, va ser empresonat pel cas Palma Arena i li pot tornar a caure pena de presó pel cas Nóos que implica a Iñaqui Urdangarín i el seu soci Diego Torres entre molts d’altres.
Per cer, parlant d’aquest cas, des del meu punt de vista és intolerable que ni el fiscal ni l’acusació particular demanin cap pena per a la Cristina de Borbó i, en canvi, si per a la dona de Diego Torresque es troba en la mateixa situació. Si més no, inversemblant.
Evidentment i per molt que ho digui la Constitució, la Justícia no és igual per a tothom. Hi ha qui fa servir tota mena d’argúcies per intentar evitar que se’ls declari culpables per les malifetes que han comés. En canvi, d’altres, amb molts menys recursos, se’ls empresona per delictes menys importants encara que hi hagi atenuants que ho justificarien.
