Siguem realistes, demanem l'impossible

JAUME REIXACH

Els catalans representem, aproximadament, l'1,4% de la població de la Unió Europea i el 0,01% de la Humanitat. Com tots els pobles del planeta tenim les nostres tradicions i costums i és legítim que les defensem i ens en sentim orgullosos. També tenim una llengua pròpia, derivada del llatí i emparentada directament amb el castellà, el portuguès, el francès, l'italià, el romanès…

La nostra història, com la de tots els pobles del planeta, és única i irrepetible. Què hauria passat si el rei Martí l'Humà hagués deixat un hereu que hagués continuat la dinastia? Què hauria passat si el Compromís de Casp s'hagués decantat perJaume d'Urgell? Què hagués passat si la República Catalana de Pau Claris hagués triomfat sota la protecció de la dinastia borbònica francesa? Què hagués passat si el bàndol austriacista hagués guanyat la Guerra de Successió? Què hagués passat si la II República hagués esclafat el cop d'Estat del general Francisco Franco?

Són preguntes estèrils que no tenen resposta i que és inútil buscar-la. Per caminar i tirar endavant és imprescindible acceptar el principi de realitat, encara que no ens pugui plaure. I quina és la realitat de Catalunya a les acaballes d'aquest 2014, any del Tricentenari? Dono algunes coordenades:

· Catalunya és una de les 272 regions que existeixen en els 28 estats membres de la Unió Europea

· La Unió Europea treballa amb 24 llengües oficials. A banda, al Vell Continent hi ha una seixantena de llengües autòctones, entre les quals el català és la que té més parlants

· El rànquing de les llengües més útils per moure's pel món és: 1) l'anglès; 2) l'espanyol; 3) el xinès mandarí; 4) el francès; 5) l'àrab; 6) el rus; 7) l'alemany; 8) el japonès; 9) el portuguès; 10) l'italià

· Segons l'última enquesta de l'Idescat, el castellà és la llengua habitual del 50,3% de la població de Catalunya, mentre que pel 36,3% és el català. En el mateix sentit, els cognoms més abundants són, per aquest ordre: García, Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez, González, Gómez i Ruiz, tots ells de matriu castellana

· El PIB de Catalunya (any 2013) va ser de 192.545 milions i és la primera economia regional de l'Estat espanyol en termes absoluts. El nostre PIB per càpita és de 26.666 euros, inferior al del País Basc (29.859 e), Navarra (28.358 e) i Madrid (28.915 e). Per posar unes referències: el PIB per càpita d'Andalusia és de 16.666 euros; el del conjunt de la Unió Europea, 28.700 euros; el d'Holanda, 35.900 euros; i el de Grècia, 15.600 euros

· Els dipòsits bancaris a Catalunya sumen 190.427 milions d'euros i els crèdits concedits per les entitats financeres als particulars, empreses i administracions pugen a 284.204 milions d'euros

· El deute de la Generalitat de Catalunya és de 63.075 milions d'euros –el més alt de la història- i la qualificació de les agències de "rating" és: BBB- (Fitch), Ba3 (Moody's) i BB- (S&P), al mateix nivell del "bo escombraria" de Castella-la Manxa o Múrcia

· La Generalitat ha rebut aquest any 2014 un total de 6.959,3 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i concentra el 37% d'aquestes línies de crèdit a l'Estat espanyol

· Segons l'última Enquesta de Població Activa (EPA), l'atur a Catalunya és del 19,1%, mentre que al conjunt de l'Estat espanyol és del 23,7% i la mitjana europea és del 10%

· Brussel·les ja ha dit, per activa i per passiva, que Catalunya quedarà fora de la Unió Europea en cas de secessió

A partir d'aquí, que cadascú tregui les seves conclusions i actuï en conseqüència.

Bon any nou!

POLÍTICS DE BAIX PERFIL

Només aquells que han fet una llista electoral saben de les dificultat que té. No és fàcil. Has d’estar molt motivat per anar-hi i de vegades, ni així, ja que pots tenir condicionants externs com per exemple l’oposició familiar.

Mireu si és difícil que sovint hi tenen que anar membres d’una mateixa família o bé fitxatges forans, es a dir, militants del partit d’altres agrupacions. Un exemple del primer cas seria la d’una diputada de CiU que va anar a una llista del PP que encapçalava son pare o l’escunyat d’un exalcalde d’Amposta que va haver de completar una llista de CiU de la Galera, allà pels anys 80, quan CiU encara no havia agafat l’empenta que va tenir després.

Encara que sembli impossible, a Amposta, els de CiU també tenen problemes a l’hora de fer-les. Però són problemes molt diferents als de la resta de candidatures. Ells hi tenen overbooking, és a dir, molta més gent de la que necessiten. Llavors, el director de campanya n’ha de descartar us quants amb el consegüent empipament.

Normalment, els de CiU, valoren a l’hora d’escollir-los per anar a la llista els vots que poden aportar. Així, escullen presidents de clubs o associacions i persones relacionades amb sectors joves o socioeconòmics de la nostra ciutat. No importa que siguin de baix perfil, el que importa és que siguin molt coneguts i ben relacionats.

Però com sabeu, CiU és una federació i a Amposta, des de sempre, s’ha respectat la proporció de 4-1 que es va establir des d’un bon començament. Però sempre quatre de CDC per un d’UDC, és a dir, els quatre primers convergents i el quart d’Unió, els 4 següents convergents i després un de UDC...

Els d’UDC ho tenen molt més fàcil, ja que el gran viver de militants es troba a una assessoria i els escull el propietari de la mateix. Així de fàcil.

Tenir està facilitat per a trobar candidats no vol dir que siguin, ni molt menys, els millors que podrien anar-hi. No cal, ja que com sempre guanyen, encara que, durant aquest anys, després de l’alcalde haguessin posat els menys capacitats, igualment haurien guanyat les eleccions per majoria absoluta.

Darrerament hi ha hagut casos molt evidents de polítics de baix perfil. I no és que ho digui jo, són fets totalment constatables.

El primer, segur que el recordareu, va ser el d’un regidor que va adreçar una carta a diversos mitjans de comunicació tractant de dropos, drogoaddictes i frustrats a tots aquells que els critiquen. Com si acceptar la crítica no anés dintre del sou (bon sou!) que s’emporten cada mes cap a casa. Volia posar guanyen, però guanyar, de vegades, és un concepte molt diferent.

La segona, en aquest cas dona, s’ha caracteritzat sovint per contestar els comentaris que fan els usuaris de Facebook quan aquests no són dels seu grat. No fa molts de dies, arran d’una controvèrsia sobre si els Reis Mags havien d’arribar a Amposta pel riu o bé per un altre lloc, va saltar tota empipada defensant la seva elecció. Fins i tot va haver un que li va dir que, com a regidora, no hauria de participar en aquests debats. Jo també o penso.

Però, en canvi, no va contestar a un correu electrònic (el darrer que li vaig enviar) quan era president de la colla castellera. Un contrast molt significatiu.

El tercer protagonista és un altre regidor i, en aquet cas m’ho van contar. Resulta que el dia 22 hi va haver el ple on es va aprovar el pressupost per al 2015. Com sempre, és un dels plens més controvertits i participatius, a part de polèmics. Sobre tot quan es debaten temes tan susceptibles com les bufandes que reben sempre un grup d’afortunats.

L’any passat el tema va despertar un gran interès, fins al punt que un grup d’empleats van publicar una carta defensant els motius pels quals, l’alcalde, els hi agraïa la seva dedicació.

No obstant, per molt interès que tingui l’alcalde en premiar als més fidels (perquè d’això es tracta), hi ha una cosa que sen diu legalitat. I no ho deu de ser tant quan hi havia dos informes (un de la secretaria i l’altre de la interventora, que s’oposaven a la mesura)

Bé, explicat tot això, i mentre els diferents portaveus deien la seva, sembla ser (això em van explicar, reitero) un regidor de l’equip de govern i del partit minoritari, va acusar de fer política a la secretaria i a la interventora per haver elaborat els informes negatius.

Explicat tot això i que segurament que a molts els pot causar certa sorpresa, acabaré dient que a mi no m’estranya que hagin a Amposta polítics de tan baix perfil, ja que si analitzem el comportament del propi alcalde, ens en adonarem que també ell ho és.          

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-01-2015

Les primeres fotos denúncia del 2015 no estan referides a l'estació de busos, encara que si que hi estan relacionades. 
És normal que si es canvia l'emplaçament del lloc de parada dels busos que arriben a Amposta, l'efecte més immediat és la concurrència de gent per aquella zona, tan en cotxe com a peu. 
Això vol dir que s'haurien de prendre mesures de seguretat per a evitar possibles accidents, com per exemple passos de zebra. 
Com podeu veure a les fotos a cap de les 5 travessies que hi ha baixant pel carrer Sebastià Juan i Arbó, i que són les del costat de l'estació de busos, n'hi ha cap. Més avall, abans d'arribar a l'avinguda de Catalunya encara n'hi ha dues més que tampoc en tenen. Curiosament si que n'hi han a l'altre costat del carrer.
De tots, els més importats són el primer (el del passeig dels Xiprers) i sobre tot la travessia del carrer Amèrica, un dels carrers de la xarxa principal. 
És que els responsables de la circulació de la nostra ciutat no ho han pensat? 
Si és així, diu molt poc de la seva capacitat per gestionar la mobilitat d'Amposta.   

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. RODEJANT LA TANCADA V