De vegades passen fets casuals que poden arribar a canviar el destí de els persones. Avui us explicaré un episodi de la vida de Ramon (nom real), una persona a qui vaig conèixer fa molts d’anys i que, tal com ens advertia, el recordo sovint.
Com a soldat de lleva, estava fent el servei militar a la Brigada de Caçadors de Muntanya de Jaca, però aquell 18 de juliol de 1936 es trobava de permís a la seva ciutat natal: Igualada.
Mentre el seu regiment, per motius geogràfics es va revoltar contra el govern legítim, Igualada, com la resta de Catalunya es va mantenir fidel a la República. Per tant, només l’atzar va intervenir per a que Ramon es trobés en un bàndol diferent a la majoria dels seus companys d’unitat.
Però Ramon era antibel·licista i es va negar a empunyar l’arma per defensar cap causa per molt legal que fora. Aquesta decisió li va suposar ser empresonat.
El dia que va entrar a la presó, un altre presoner, li va dir:
-Mira, aquí tots els matins passen llista. Després en criden uns quants per a emportar-se’ls cap al front; així, quan diguin el teu nom, no responguis.
I així ho va fer. Al principi encara el cridaven, però al cap del temps van deixar de fer-ho, pensant que Ramon no estava entre els empresonats.
Però va arribar un dia que tothom era necessari per mirar d’aguantar l’enemic al front de l’Ebre i, aquell dia les autoritats militars van decidir que tothom sense excepcions havien d’anar a defensar els interessos republicans. Així, a la presó on estava Ramon, com cada dia des de feia molt de temps, van passar llista i van fer-los pujar, sense cap excepció, als camions que els havien de portar a la seva destinació.
Només a 3 no se’ls va cridar: un d’ells era Ramon, l’altre, el company que li va dir que no respongués quan es passava llista i encara un tercer. Estupefacte, el comandament militar, ràpidament els hi va preguntar qui eren i perquè no estaven a la llista. Aquell dia no es van escapar de marxar cap al front.
Tan aviat com va poder, Ramon es va lliurar als nacionals. Anava amagant-se per un barranc amb el fusell a una ma i uns pocs llibres lligats amb una corretja per poder transportar-los millor. Va posar un mocador blanc lligat al canó de la seva arma i va agitar esperant cridar l’atenció dels soldats de l’altre bàndol. El van detenir i al cap de poc temps el van ficar a un camp de concentració.
A Ramon li agradava recordar que un bàndol el va empresonar, mentre que l’altre el va recoure a un camp de concentració.
També deia una cosa: D’heroi a traïdor, només hi ha un pas: guanyar o perdre.
Els qui guanyen són els herois i així ho fan constar als llibres d’història que ells mateixos se’n encarreguen d’escriure, mentre que els qui perden són uns traïdors.
Que s’hagin revoltat contra un règim legítimament sorgit d’unes eleccions democràtiques, no té més importància.
