El passat dissabte, el PP va celebrar una convenció nacional a Madrid. Més que una convenció semblava una obsessió, sobre tot cap a Podemos.
En lloc de presentar les novetats que inclouran al programa electoral d’enguany, els líders del PP es van passar criticant Podemos, l’únic partit que, ara com ara, sembla que li pot arrabassar la victòria electoral.
Excepte Esteban Gónzalez Pons que va dir que anem cap a unes eleccions ideològiques, la resta de líders que van intervenir es van dedicar a airejar els draps bruts (si és que aquest qualificatiu és correcte) de la formació de Pablo Iglesias II.
Aquesta estratègia és el que s’anomena en política fer oposició de l’oposició, una tàctica molt usada pels partits que no poden oferir cap novetat a l’electorat.
¿Per què, pensem un moment, quines novetats ens pot oferir el PP quan en la darrera campanya electoral ens va oferir el oro y el moro i fins i tot la Lluna? Però el greu d’això és que no van complir cap ni una de les seves promeses, justificant-ho que es van trobar el país molt pitjor del que es pensaven...
Al PP el voten dos tipus de persones: els fidels, la majoria pertanyents a les classes alta i mitjana alta i els desenganyats del PSOE (encara que també cabria usar el terme enganyats)
Els fidels són aquells que passi el que passi seguiran votant a Rajoy i companyia. Aquells que diuen: A qui hem de votar sinó? No ens agrada ningú!
En canvi, els desenganyats, fins ara anaven pul·lulant d’allà cap aquí i d’aquí cap allà o el que és el mateix, de vegades votaven PP i d’altres PSOE, segons es desenvolupaven els fets.
La irrupció de Podemos, sembla que pot fer canviar el panorama polític espanyol. Ara, els desencantats del PP, aquells que esperaven que amb l’arribada dels populars trobarien feina i tres mil euros a la llibreta d’estalvis, se’n han donat compte de la gran farsa popular, però en lloc de retornar al punt inicial (o sigui el PSOE), es decanten cap a la formació de Pablo Iglesias II. Aquí no s’aplica aquella màxima que diu: més val dolent conegut que bo per a conèixer...
Podemos és com un meló per a obrir, com una platja verge... No obstant, la ciutadania prefereix anar cap a una aventura incerta abans que retornar a aquells que els han defraudat una vegada i una altra. I és que abans tenies molt poques opcions per a escollir amb garanties de poder girar la truita. En canvi, amb Podemos, tal com ha passat a Grècia amb Syriza, les possibilitats de guanyar les properes generals, són ben reals.
I és per això que els del PP s’ho veuen venir i els critiquen durament. I no només el PP, sinó també altres formacions com el PSOE i, fins i tot CDC a Catalunya.
Aquestes actituds deixen en molt mala situació a aquells que les practica. El govern ha de fer de govern i l’oposició ha de criticar al govern, fins i tot sense motius... Però quan govern i oposició critiquen a un partit que ni ha fet una cosa ni l’altra és perquè tenen por a perdre l’hegemonia política que han mantingut fins ara.
