A primera vista, potser no s’acabi de veure la relació entre
distància i demografia, però la hi ha, ja ho veureu com la hi ha.
Durant les darreres setmanes, a la ciutat de Tarragona s’ha parlat
molt de la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Les retallades
sanitàries han fet que, aquesta unitat que s’encarrega d’atendre a les persones
que han patit un infart de miocardi, hagi de tancar durant els caps de setmana.
Per culpa d’això, fa unes dies va morir un pacient durant el seu trasllat a
Barcelona on es mantenen obertes 5 unitats. Boi Ruiz, el Conseller de Salut del
govern Català ja ha anunciat que es reobrirà a partir del mes de febrer davant
les protestes populars i les pressions polítiques.
La distància entre Tarragona y Barcelona és, aproximadament, de 100 Km, la mateixa que entre
Tarragona i Sant Carles de la Ràpita, a les Terres de l’Ebre.
Per tant, ¿què soluciona a un veí de Batea, Riba-roja d’Ebre o la
Sénia que pugui patir un infart, que es reobri la unitat d’hemodinàmica de
Tarragona? Molt poc, ja que si ha de fer un trajecte de més de 100 Km, durant el trasllat
pot tenir un desenllaç fatal. En canvi, ningú en parla. Fins ara (aquest
article està escrit una setmana abans de que es publiqui a VN) encara no he
escoltat a cap polític de les nostres terres que demani (o millor dit, que
exigeixi) que els dos hospitals de referència (el Verge de la Cinta de Tortosa
i el de Móra d’Ebre) també puguin tenir obert aquest mateix servei durant les
24 hores del dia i els 7 dies de la setmana.
L’única cosa que tenen en consideració el nostres polítics és la
demografia del país. Certament, quan major sigui la densitat de població de la
zona, major nombre de serveis, millors infraestructures, etc. Per alguna cosa
hi ha més vots potencials.
Un altre cas que s’està gestant, és la desaparició de les
administracions de l’AEAT. No serà de cop, sinó de forma gradual. Sense
presses, però sense pauses... De fet, tinc constància de que ja està passat a
l’administració de Vinaròs. ¿I què passa amb els treballadors que estan deslocalitzant?
Se’ls està enviant a l’Administració de Vila-real. O sigui, mentre a dues
poblacions tan properes com Castelló i Vila-real (separades per uns 7 km) hi haurà dues
dependències de l’Agència Tributària, a la resta de la província no en quedarà
cap.
A Tortosa s’està notant menys, però a la pràctica també passa. Fa
anys hi van haver diversos sotsinspectors que s’encarregaven de fer inspeccions
a empreses de dimensions reduïdes. De forma voluntària o bé forçada, finalment,
van marxar tots. Altres seccions, com Societats, IVA i Recaptació, també han
desaparegut o han vist minvades les seves competències que es porten des de la
Delegació de Tarragona.
Curiosament, Tortosa és l’única administració de Catalunya que ven impresos,
degut, precisament, a la distància que la separa de Tarragona.
Aquest segon cas té més lògica, ja que avui en dia, la majoria de
tràmits es poden fer via Internet, fins i tot, en alguns casos com les
societats, estan obligades a presentar-ho quasi tot de forma telemàtica.
Però entre tots dos casos hi ha una diferència abismal: mentre que
haver de desplaçar-se per a efectuar tràmits burocràtics té una importància
relativa, haver-ho de fer per motius de salut, pot arribar a tenir
conseqüències irreparables.
Des del meu punt de vista, tots dos casos són clars exemples de
discriminació per raó de densitat de població, sense tenir en compte, tal com
he explicat, la distància que ens separa de Tarragona i Castelló i encara més
de Barcelona i València.
