ART POSTAL EN HOMENATGE A JOSEP VILLALBÍ VERGE

A la sala petita del Centre d’Art lo Pati d’Amposta, ahir a les 8 del vespre, amb una nodrida presència de públic, va tenir lloc l’acte d’inauguració d’una mostra d’art postal en homenatge a qui era alcalde d’Amposta quan va esclatar la guerra Civil Espanyola Josep Villalbí Verge, tal com ja havia anunciat en aquest mateix blog.

Per a començar he de dir que no tenia ni idea del que era l’art postal. Us ho explicaré molt breument.

Els seus descendents van voler retre-li un homenatge i van col·locar una bústia al carrer que porta el seu nom a Amposta. Bé, dic carrer per dir alguna cosa, ja que deu de ser el carrer més curt del món i el més deshabitat perquè no hi viu ningú i possiblement no hi viurà mai ningú. Llavors, tots els artistes que hi val voler participar (al voltant d’uns 50) van enviar les seves creacions dintre d’un sobre als efectes que els carters els dipositessin a la bústia.

A l’acte d’inauguració van prendre la paraula (per aquest ordre): el director de lo Pati Vicent Fibla, el polifacètic artista i besnét del homenatjats i la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Amposta Isabel Ferré.

Isabel: Si la memòria no em falla, crec que esta serà la primera vegada que parlaré de tu al meu blog.  

En primer lloc vull dir-te que les primeres paraules que vas dirigir ahir al públic assistent, sobraven. La qual cosa demostra que tu també formes part del col·lectiu de regidors de perfil baix que tenim a la nostra ciutat. O bé és que ets sents un ser superior a la resta dels teus mortals ciutadans i per això els menysprees; la qual cosa no m'estranyaria vist el carreró polític que portes. 

I, a sobre, vas tergiversar les paraules. En cap moment, Isabel, Jaume Vidal Arasa va dir lo Pati no sé li havia portat bé i jo tampoc ho vaig dir en cap moment. Jaume Vidal estava molest amb el comportament de les autoritats municipals ja que semblava que l’homenatge no els havia agradat.

Per cert: On estava l’Alcalde? Ah!, segur, tenia problemes d’agenda. I la Regidora de Cultura? Segur que també...

Quan era regidor i anava als actes, la no assistència del primer edil municipal sempre es disculpava per part de qui el representava.

Mira Isabel, si tu no estaves còmoda perquè hi havia poca gent dels teus, t’he de dir que a mi determinades presències tampoc em resulten agradables. Però faig bona cara i m’aguanto.

M’entens, veritat? I tu COBRES per a fer això!! 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. POSTA DE SOL A L'ENCANYISSADA IV

El tic-tac, tic-tac, tic-tac d'Artur Mas

JAUME REIXACH

Dilluns vinent (passat), 9 de febrer, a les 13 hores, el president Artur Mas tenia previst donar una conferència al Cercle d'Economia, que figurava en l'agenda d’activitats de l'entitat. L’ha anul·lada per raons que no s'han explicat. I és que els dies a venir són, ara sí, trepidants i transcendentals per a la història política de Catalunya i no és qüestió de "perdre el temps" davant els amoïnats empresaris de l'influent Cercle d'Economia.

El president Artur Mas, mal aconsellat, ha comès dos errors que poden precipitar el seu suïcidi polític: ha posposat les eleccions a un hipotètic i llunyà 27-S, quan els seus socis d'ERCi l'anomenada "societat civil" li reclamaven que les fes aquest mes de març; i ha demanat, per iniciativa pròpia, comparèixer immediatament a la comissió d'investigació del cas Pujol, d'on en sortirà irremeiablement socarrimat, per explicar les gestions que va fer Oriol Pujol a presidència de la Generalitat per compte del seu amic Sergi Alsina. Si hagués convocat ara les eleccions, la comissió d'investigació hauria quedat automàticament dissolta i molts prohoms del pujolisme, començant pel mateix Artur Mas, s'haurien estalviat el "martiri" de passar per aquest "tribunal popular".

M'oloro que la gestació d'un "cop d'Estat" intern contra Artur Mas està prenent cos. La llista de damnificats per la seva erràtica gestió política de les darreres setmanes és cada cop més llarga. Començant per Unió Democràtica, que dissenteix radicalment dels últims moviments tàctics del president de la Generalitat. Continuant per la família Pujol i el seu poderós cercle d'influència a CDC, que critiquen sense embuts l'actitud farisaica d'Artur Mas en relació amb els casos judicials que els persegueixen.

També els alts funcionaris i càrrecs de confiança de la Generalitat treuen foc pels queixals. El pacte pressupostari amb ERC, cuinat a última hora, estableix que cap alt responsable de l'elefantíaca administració catalana podrà cobrar més que un conseller del govern, com passa actualment en molts casos. A més, es prohibeix que els consellers i els alts funcionaris puguin cobrar dietes per assistència als consells d'administració de les empreses públiques, un "truc" que garantia un important sobresou als seus beneficiaris.

El còctel que té sobre la taula Artur Mas és explosiu i li pot esclatar als nassos en els pròxims dies, forçant la seva sortida precipitada de l'escena pública, "apunyalat" pels seus. Tic-tac, tic-tac, tic-tac…

LES ENQUESTES DEL CIS

El CIS va donar a conèixer dimecres les enquestes electorals. Per a la immensa majoria dels mitjans de comunicació, columnistes i articulistes, la notícia va ser que, per primera vegada,Podemos superava al PSOE en intenció de vot.

A mi, en canvi, em crida més l’atenció que després de tot el que ha passat en aquest país durant els darrers 3 anys, sigui el PP el que ocupi el primer lloc.

Què més haurà de fer-nos el govern de Mariano Rajoy para que els espanyols li perdin la confiança de forma definitiva?

És cert que el PP ha patit una considerable davallada, però és possible (com opinen molts) que hi hagi un vot ocult que, presumiblement els votarà a les properes eleccions de la tardor.

El govern popular, porta tres anys mentint, retallant drets socials i laborals, retallant o congelant salaris i pensions públiques, fent reformes laborals contràries als drets dels treballadors, fomentant els contractes brossa, etc.

Però no només això. Els casos de corrupció que li han esclatat a la cara durant aquests darrers anys i que li venien d’abans, sembla ser que, els seu electorat, ho veu com una cosa normal. Fins i tot consideren a Bárcenas com el principal artífex, com si ell tingués la suficient influència per a que les administracions governades pel PP contractessin empreses de l’entramat de la Gúrtel.

A sobre, tenen la cara dura de dir que Bárcenas va ser-ne el culpable de tot! I els altres tresorers? És que ja ningú recorda el cas Rosendo Naseiro? A veure si al final ens faran creure que els tots els tresorers del partit actuen pel seu compte i risc...

El PP hauria de patir el suficient desgast com per a ser, al menys, la tercera opció política en intenció de vot. Per suposat, molt pel darrere del PSOE, tot i reconèixer que a Andalusia sobre tot, però també casos aïllats a Catalunya, també s’han vist esquitxats per la corrupció.

Tornant a Podemos, es diu d’aquesta formació aglutina el vot útil de l’esquerra. Hi discrepo. És molt més complicat que aquesta afirmació tan simplista. És cert que Podemos deu la seva força als desencantats amb el PSOE i EU, però també a molts d’altres que no votaven a aquestes dues formacions, al menys durant els darrers anys. Una bona part d’aquests provenen de l’anomenat moviment del 15-M, que van ser els primer en alçar la veu contra les mesures que va aplicar el PSOE al començament de la crisi.

Però també diuen que es decanten per Podemos votants històrics de la dreta espanyola cansats de tanta corrupció.

És curiós que els votants del PP de sempre afirmen adonar-se’n dels casos de corrupció del PP, mentre que els seus dirigents prefereixen mirar cap a un altre costat i passar totes els responsabilitats a unes poques persones, encara que, ens alguns (pocs) casos, s’hagin vist esquitxats gent molt propera a la direcció del partit.

Què el PP es mantingui com a primera força política en intenció de vot, és per a mi, una clara mostra de la ignorància d’una gran massa d’espanyols.

Evidentment aquesta afirmació es pot extrapolar perfectament a Catalunya, només canviant les sigles del PP per les de CDC.