divendres, 6 de març del 2015
Retorn al passat: L'ensenyament de la religió i altres debats medievals
SISCU BAIGES
Periodista
És frustrant contemplar com, periòdicament, ressusciten vells debats que voldríem i, fins i tot, creuríem superats. Són aquelles qüestions absurdes, injustícies que considerem que el progrés de la societat ha deixat enrere però que, malauradament, reapareixen sobtadament.
El racisme és viu als Estats Units encara que tenen un president negre, al qual han elegit en dues ocasions. L’homosexualitat és força assumida per la nostra societat, la qual cosa no impedeix que, de tant en quan, es produeixin agressions contra parelles del mateix sexe o algun il·luminat decideixi que se les ha de vigilar al metro de Madrid. Tenim a França per un país avançat en matèria de llibertat sexual i, en canvi, milions de francesos han sortit a manifestar-se contra el matrimoni homosexual.
La recuperació del pes de la religió cristiana en el temari avaluable de Primària i l’ESO pertany a aquests tipus de debats. L’audiència de les tertúlies puja si s’hi defensen posicions radicalment oposades. Per això, necessiten tertulians que defensin arguments i idees que ja haurien d’estar descartades pel progrés de les nostres societats. Recordo quan el meu pare acceptava participar en programes on els faltava algú que gosés defensar posicions masclistes. El vaig enredar un parell de cops per fer un favor a companys periodistes que es desesperaven buscant algú que respongués a aquest perfil.
¿Quan podrem donar per enterrada la persistència de l’Església catòlica a influir en el sistema educatiu? ¿I quan deixaran els governants de posar-li-ho fàcil? El problema és que ens obliguen a perdre temps i energies en unes discussions que un dia o altre desapareixeran perquè s’imposarà la lògica de la laïcitat social. Però, mentrestant, ¿hem de rebaixar-nos intel·lectualment a discutir si els nens han de resar a classe o uns mestres els han d’explicar que si no creuen en un Déu no seran mai feliços ni bones persones?
Fa molta mandra. Però alhora, si mirem el món que ens envolta, topem amb injustícies i arbitrarietats de tot tipus. El fanatisme religiós té concrecions molt més aberrants que les que publica el ministre Wert al Butlletí Oficial de l’Estat. Des de les accions brutals de l’Exèrcit Islàmic al creacionisme tan escampat als Estats Units.
Portat a casa, passa el mateix amb els independentistes que diuen que han desconnectat d’Espanya i els que, farts de l’abassagadora presència mediàtica, del “procés”, opten per desentendre-se’n i parlar de qualsevol altra cosa.
Desconnectant de la realitat renunciem a millorar-la. No queda més remei que arremangar-nos i dir la nostra a tots els debats. Encara que ens rebenti haver de participar en alguns on sabem que el simple pas del temps ens acabarà donant la raó.
Un bon dia el meu pare em va dir que se n’havia afartat de fer el paper de masclista. I ja no va tornar mai més a fer aquell paperot.
Un bon dia el meu pare em va dir que se n’havia afartat de fer el paper de masclista. I ja no va tornar mai més a fer aquell paperot.
dijous, 5 de març del 2015
LA PAELLA VALENCIANA, LES FALLES, LA DAMA D’ELX I ELS IBERS
Dissabte a Rossell, ens va explicar Xavi Castillo (Pot de Plom) que una fallera major, va convertir una entrevista a una ràdio en tot un al·legat independentista. Però no us equivoqueu: independentista valenciana respecte als Països Catalans.
Desafortunadament, les declaracions de la fallera independentista, no les he pogut trobar en lloc, segurament per la poca repercussió que va tenir als mitjans de comunicació, però si Xavi Castillo n’ha fet una paròdia, per alguna cosa serà.
Segon la fallera, són molts els que desitgen uns Països Catalans independents i com sabeu, a part de Catalunya, el terme també inclou el País Valencià, les Illes Balears i els Territoris de la Catalunya Nord (França) i fins i tot els de la Franja de Ponent (Aragó)
D’acord amb la ideologia més rància del PP valencià, la fallera independentista va arremetre contra Catalunya i el seu afany de envair (ni que sigui culturalment) la seva Comunitat Valenciana (un terme de consens que en el seu dia no va agradar ningú)
Però difícilment algú havia arribat tant lluny con la fallera major. Durant la seva intervenció va arribar a dir que els catalans els hi acabarien robant les falles, la paella i fins i tot la Dama d’Elx.
La ignorància demostrada és supina i només comparable amb les intervencions estel·lars de Rita Barbarà el dia de l’anunci de les Falles 2015 i Camps en una intervenció institucional que el propis Xavi Castillo va mostrar en vídeo a tots els assistents a la representació.
Anem per parts. Les falles es podrien copiar, tal com ho ja ho han fet algunes poblacions com Borriana, Benicarló, la Vall d’Uixó, Sagunt, Alzira, etc. Però no per això es deixa d’identificar les Falles amb la ciutat del Túria. De totes formes, seria un fet del tot insòlit i sorprenent que algun poble de Catalunya organitzés unes falles, ja que aquí ja tenim el suficient patrimoni cultural com per adoptar tradicions foranes.
Quan va arribar l’explosió fallera a Benicarló, jo treballava a Vinaròs. Els meus companys de treball en parlaven fins el punt que vaig tenir la curiositat per anar-hi. Ja no hi he tornat més. Segurament perquè no m’hi vaig sentir identificat.
La paella valenciana, per la seva banda, ha assolit popularitat universal. Amb tota seguretat és, entre totes les coses d’arrel valenciana, la més coneguda per tot el món, encara que serien molts els que la identificarien més amb Espanya que no amb la regió d’origen. Si preguntés a la gent quins són els ingredients que porta la paella valenciana, estic segur que la majoria me’ls diria quasi tots: arròs, pollastre, conill, tomàquet, garrafons, all, julivert, sal, aigua, colorant... Després en vindrien les variants, amb cargols, ànec, costella de porc, pèsols, gambes o llagostins, etc., etc. Com a curiositat us diré que el restaurant el Racó del Riu de Sant Jaume, té a la carta més de 30 varietats d’arròs, encara que ni ha molts que res tenen que veure amb la paella valenciana. Només faltaria que una de les principals zones productores d’arròs d’Espanya, com és el Delta de l’Ebre, no tingués aquest producte con un dels principals de la gastronomia...
Furtar-los la Dama d’Elx és molt més difícil, encara que usem, com els caos anteriors, un terme ampli. I és així per que l’original de la Dama d’Elx, l’escultura ibera que pot representar una princesa d’aquella tribu. Per què? Senzillament per que no es guarda a Elx, ni a cap altra ciutat o poble del País Valencià. La Dama d’Elx està ben custodiada al Museu d’Arqueologia de Madrid. Per tant, si algú els hi va prendre, van ser els castellans...
Parlant del ibers, potser heu escoltat dir a algun fanàtic valencià, pepero, xufer i anticatalanista, que l’idioma valencià no deriva del català, sinó que és molt anterior, concretament del que parlaven els ibers. Xavi Castillo desmunta contundentment aquesta teoria (i no li falta raó) Resulta que la parla dels ibers encara no s’ha desxifrat i, per tant, és un disbarat fer aquesta afirmació.
Si realment, qui diu burrades com aquestes és perquè realment s’ho creu, només un consell: què s’ho facin mirar!
Rita en essència...
I ara Alberto Fabra...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)