BARCELONA 2-03-2015 (II)

 

 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANTS DE SANT JAUME (IV)

Ovidi com a excusa

ERNEST BENACH

Expresident del Parlament de Catalunya

Les relacions entre Catalunya i València són una de les nombroses llacunes de la transició política

Ja ha fet 20 anys que l'Ovidi és de vacances. I la veritat és que se'l troba a faltar. Hi ha tot un seguit d'artistes, intel·lectuals, escriptors, músics, cantants que a més d'inspirar-nos amb la seva capacitat creativa, de donar plaer al nostre intel·lecte, de posar en valor la llengua i la cultura catalana, fan una altra funció fonamental per entendre avui què és la nació catalana. Són gent que fan, han fet i faran de pont entre els diversos territoris de parla catalana, entre allò que coneixem com a Països Catalans.

És molt important que entre els referents culturals de molta gent que viu al Principat de Catalunya alguns valencians i valencianes hi tinguin un paper rellevant, gens testimonial. Les relacions de Catalunya amb el País Valencià i les illes Balears i Pitiüses sempre han sigut d'una complexitat extraordinària. No cal dir que amb la Franja, la Catalunya Nord o Andorra la complexitat no disminueix ni un pèl.

La condició de valencià de l'Ovidi obliga a centrar l'article més en el País Valencià, tot i que ben bé podríem reproduir íntegrament tot allò que diem també per a les illes Balears, o la Franja.

Els Països Catalans són nació, principalment, perquè són el territori que acull, conrea, dóna llum i projecta una cultura, la catalana. També ho són perquè el català és la llengua comuna de tots aquests territoris, se l'anomeni català, valencià o balear, una llengua, malgrat tot rica, viva, i que necessita, com tota llengua normal, un Estat que la cuidi i la protegeixi. I també són nació per història, per tradicions, per economia, per estructura territorial, per infraestructures... Però, ¿ho volen ser? És ben evident que ara mateix la consciència de Països Catalans com a subjecte nacional encara és minoritària, fins i tot al Principat de Catalunya, malgrat que, dels diversos territoris que els conformen, és on la consciència nacional més ha crescut i progressat en els darrers anys.

Dit d'una altra manera, a Catalunya hi ha una important part de la població que està a favor de la independència de... Catalunya. I, per descomptat, que al País Valencià de l'enyorat Ovidi, la idea de Països Catalans avui és ben bé una quimera, tot i que també és evident que creix,cada cop més i amb força, la idea que només amb més capacitat d'autogovern, amb més possibilitat de decidir el seu propi futur, el País Valencià se'n sortirà.

El Partit Popular, i també el PSPV-PSOE han optat per un model totalment subsidiari de Madrid durant molts i molts anys. I això ha fet mal al País Valencià des del punt de vista cultural i lingüístic, però també des del punt de vista econòmic i de les infraestructures. S'ha sembrat odi i s'ha recollit incomprensió, injustícia, corrupció, difamació, ignorància... S'ha sembrat odi i s'ha recollit una batalla contra la llengua catalana que ha vist la seva culminació amb la negació de la ciència, encara que aquesta és elemental, clara i objectiva. Alguns haurien de prendre nota de què pot arribar a passar quan es proclama l'odi amb tanta frivolitat. Les conseqüències són nefastes.

Malgrat que els culpables són clars i estan assenyalats, penso que no fer una autocrítica clara i contundent de l'actitud del Principat en relació amb el País Valencià també és un error greu. Històricament des de l'àmbit polític, les relacions entre Catalunya i el País Valencià no s'han portat bé. I una part molt important de culpa es decanta cap al cantó de la balança que acaba reposant a Barcelona. La història de la transició a l'Estat espanyol és una història plena de llacunes, i les relacions entre Catalunya i València en són una de ben clara.

És per això que són essencials les aportacions que tants i tants valencians de Catalunya estant han fet per mantenir aquests ponts, tan invisibles com indestructibles, que han relacionat les dues terres. Són molts els valencians i valencianes que viuen a Catalunya, i sens dubte es fan notar. I cal tenir present també que són uns quants els catalans i les catalanes que avui, de manera tossuda i insistent, des de Catalunya, no renuncien a recordar la necessitat de tenir molt present el País Valencià i tots els altres territoris de parla catalana, en el futur de Catalunya. No sé quants són, però hi són. I l'Ovidi els inspira.

Ara que tanta discussió hi ha entre el concepte nacionalista i independentista, podríem fer referència a la definició de nacionalista que en el seu dia va fer Pompeu Fabra. Deia el mestre que nacionalista és, i cito textualment, «qui propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació». Altra cosa, és clar, és saber quina és la teva nació... Expresident del Parlament.

MUNICIPALS A AMPOSTA: 6 LLISTES

Poc a poc es va clarificant el panorama electoral a Amposta. Les quatre formacions que composen l’actual Ajuntament ja fa temps que han anunciat els caps de llista.

Per Esquerra d’Amposta-Acord Municipal (formada per ERC, ICV-EUA i d’altres) la candidatura d’Adam Tomàs ja estava cantada des de principis de legislatura.

Que Germán Ciscar seria el cap de llista de PxC o Plataforma per Amposta (com sembla que es dirà al final) també entrava dintre de la lògica.

En quan al PSC, després de l’anunciada renúncia de Toni Espanya (fins i tot havia anunciat que abandonaria la política a la meitat de la legislatura), s’especulava sobre qui seria el cap de llista. Com sabeu, l’any passat es va postular Francesc Miró que va ser l’escollit per l’assemblea de militants. Però a partir d’aquí tot era incertesa sobre si es presentaria o no alguna llista més i qui seria el cap de llista.

Finalment, sembla que seran dues les formacions que concorreran a les properes municipals a Amposta a part de les anunciades amb anterioritat: PP i C’s.

Segons ràdio macuto, el cap de llista del PP serà Antonio Baz, empresari del sector immobiliari. Una vegada més (i sempre parlo des d’un punt de vista molt personal), el PP no presentarà un cap de files de pes que pugui optar a treure, al menys, representació.

I el cap de llista de C’s serà un vell conegut de la política ampostina: Guillermo Martínez, també empresari. 

Martínez va ser, precisament, el darrer cap de llista del PP ampostí, però, com sabeu, no va obtenir l’acta de regidor. Més o menys a la meitat de legislatura, va abandonar la formació y es va donar de baixa del partit, sembla ser que pels casos de corrupció que afecten al PP a nivell nacional. Ara, aprofitant l’ascens de C’s hauria optat en presentar-se en aquesta candidatura. Si aconseguirà o no esgarrapar vots al PP i, perquè no, a CiU, està per veure.

Podem no presentarà candidatura i sembla que, implícitament, recolzarà la d’Adam Tomàs i les CUP, tal i com ja van anunciar fa temps, no en presentaran, encara que un antic militant d’aquesta formació s’integrarà a la candidatura d’EA-EM.

Imagino que la majoria d’aquestes formacions s’hauran renovat considerablement a excepció de CiU que, segons m’han dit, només farà uns pocs retocs.

Tal i com em vagi assabentant de novetats, us aniré informant.