JOAN TAPIA
Periodista
L'endemà de les eleccions municipals era (tret d'algun fet poc previsible) l'última ocasió que tenia el president, Artur Mas, per desistir de tornar a avançar les eleccions (ja ho va fer el 2012) i governar una legislatura completa. I el resultat electoral ha sigut un fort avanç de la fragmentació que pot conduir a la ingovernabilitat com veurem a Barcelona.
Per una altra banda, al procés no li ha anat gaire bé, perquè malgrat que els partits que el recolzen pugen respecte al 2011 (quan no hi havia procés) retrocedeixen respecte a les europees del 2014 i queden bastant lluny del 51%. A més a més, l'augment de l'independentisme es deu al fet que ERC (que va plantar cara a la llista única de Mas) incrementa els seus vots, igual que les CUP, mentre que CiU no només baixa sinó que és humiliada per Ada Colau a Barcelona i queda marginalitzada a l'àrea metropolitana.
La lògica hauria de portar que Mas es fes revisionista, governés amb responsabilitat i esperés les legislatives. Llavors l'horitzó podria ser diferent. La immensa majoria del món empresarial català -el de l'empresa que és la que crea llocs de treball- l'hi ha dit i repetit.
Però el president no canviarà d'opinió. Com va dir un conseller, al presentar-lo en una conferència pública, un parent molt pròxim deMas deia amb admiració que ja de petit era molt estudiós i molt tossut. Andreu Mas-Colell (somrient) va puntualitzar que ell preferia dir coherent i perseverant.
Mas creu que si repensa el procés no se l'entendrà i és home mort. Continuar endavant pot sortir malament, perquè CiU i Esquerra juntes poden quedar lluny de la majoria absoluta. I CiU corre el gran risc de sortir-ne debilitada (les enquestes li donen 35 diputats davant els 50 actuals) i no poder dirigir res. Catalunya pot acabar ingovernable (menys que el Líban, que ja fa un any que no té president) però Mas creu que és l'única sortida honorable que li queda. Jugar-se-la al 27-S i si queda el primer continuar. Encara que sigui amb la mateixa poca força que Colau.
Els reflexos del president
Però Mas és cabdillista (recordin la seva magna conferència després del 9-N) i voldria als seus peus una llista única de tot l'independentisme, excepte la CUP, és clar. Però Oriol Junqueras li va dir que no a la unificació que estranyament va voler dictar sense consulta prèvia i ara resulta que CiU ha baixat un 6% en les eleccions municipals (s'ha de consolar pensant que el PSC ha caigut més), mentre que Esquerra ha pujat un 8%.
Junqueras constata que la llista separada, sense Convergència (el partit de Pujol), li ha anat bé. I ningú assenyat es deixarà impressionar amb l'argument de Mas que la divisió ha portat la victòria de Colau, perquè Xavier Trias mai va proposar (ni va voler) una llista amb ERC. Creia que guanyava. Que la por a Colau li donaria tot el vot moderat.
Però sense llista única de l'independentisme, Mas, que malgrat estar baldat té reflexos (excepte per al revisionisme), vol muntar la llista única del president. Diu que CDC se sacrificarà una mica i cedirà llocs a gent independent de prestigi -patriotes autèntics- que aniran darrere de l'únic polític català perseguit per haver posat les urnes el 9-N. I obre la porta (un gest dirigit a Unió, perquè tossut no vol dir pocatraça) a «gent que com a mínim defensin el dret a decidir, no dic ja la sobirania plena». O sigui, des d'algun amic de Josep Antoni Duran Lleida fins a Carme Forcadell sense descartar algun intel·lectual que coquetegi una mica amb les CUP. La llista del president per als amics o un nou Moviment Nacional per als impertinents. Tant se val. El president creu que així pot arribar el primer la nit del 27-S. Després Déu proveirà.
