Si més no, crida l’atenció per insòlit. Mai a Amposta s’havia donat un fet així. L’any 2003 va renunciar el cap de llista del PSC Josep Maria Simó... Però ell i ningú més i gràcies a aquest fet, vaig entrar de regidor.
Però renunciar 4 de la llista de CiU quan tres d’ells es presentaven per primera vegada, la veritat, no sé com interpretar-ho. I no ho sé perquè des del meu punt de vista hi poden haver, al menys 2 motius.
Què Manolito se’n vagi, fins i tot ho trobo lògic. Després de 28 anys al govern, haver de passar a l’oposició deu de ser molt dur. Passar de tenir la darrera paraula que, tant si tens raó com si no, sempre sembla que el que diguis és la veritat i res més que la veritat a haver de empassar-sealguna paraula (o més d’una), per a una persona que ha estat prepotent en grau superlatiu, s’acabaria fent molt pesat.
De totes formes, sembla ser que la renúncia de Manolito va arribar després de dies de negociació per mirar de col·locar-lo com a president del Consell Comarcal del Montsià. El negociador de CiU va intentar fins darrera hora arribar a un acord amb ERC per entrar al govern de Consell, però com ja sabeu, els republicans van preferir el PSC.
La decisió dels altres 4 (o 5, ja que sembla que durant les darreres hores hi ha hagut una nova renúncia, encara per confirmar) ja és molt més qüestionable i més si parlem de membres de la llista que havien estat elegits per primera vegada. Però pel que sembla, tot i la voluntat manifesta de treballar per Amposta, sembla que només es pot treballar des del govern, sobre tot perquè si governes en tens més ganes. En aquest cas, les ganes serien directament proporcionals a la remuneració que es percep; i si te donen una dedicació exclusiva, no vegis les ganes que t’entren!
De moment, les desercions al si de CiU són les següents: Manel Ferré, Pau Cecilia, Júlia Calvet i Josep Roda.
L’altre motiu que contemplo és que els hagin fet dimitir per a donar entrada a les velles glòriesd’aquests darrers anys, com són Isabel Ferré i Marimar Panisello. Us imagineu el daltabaix? De sobte dues persones de la total confiança de l’anterior alcalde (què bé que sona) se’n anaven cap a les llistes de l’atur... Si de l’atur, perquè com des de fa uns anys els regidors que tenien dedicació exclusiva (els sistema de dedicacions parcials que feia servir l’ajuntament era una trampa legal per a que a part de regidor poguessin portar a terme altres tasques remunerades fora de l’ajuntament) cotitzaven a la Seguretat Social com a treballadors per compte aliè i, per tant, amb dret d’atur. Però a l’acabar què? Isabel s’ha criat a l’ajuntament (sembla ser qui encara la recorda corrent pels passadissos de la casa consistorial quan encara portava bolquers –faig broma-) i Marimar, al poc d’entrar de regidora es va traspassar el bar del mercat, l’únic sostén que tenia.
Però com deia més amunt, en els darreres hores ha corregut el rumor de que també qui anava de número dos Manolita Cid, hauria mostrat la voluntat de dimitir. Segons els mateixos rumors, els barons municipals de CiU veurien amb bons ulls de que Isabel Ferré fos la portaveu del grup municipal i, per tant, cap de l’oposició (que també implica l’status de dedicació exclusiva) Aquest fet relegaria a l’actual directora dels Serveis Territorials de Benestar i família a un segon pla...
I ja sabeu, quan hi ha dos pollastres al mateix galliner (en aquest cas pollastres femenins), sempre acaben per barallar-se...
Ens esperen 4 anys plens de sorpreses i, intueixo, de moments agradables.
