dimecres, 30 de setembre del 2015
JOC VISUAL
A veure, quants de carrils té aquesta carretera?
Dos?
No, aneu errats.....
La resposta és 3!!!
Un d'ample a la dreta per als cotxes que van, en aquest cas cap a Amposta; un altre d'ample a l'esquerra per als vehicles que entren a Santa Bàrbara i un d'estret al mig per a les motos!!!
Ahir entrava a Tortosa. La cua de cotxes era llarga abans d'arribar a la rotonda dels nusos. Els cotxes que sortien de Tortosa també eren nombrosos...
De sobte una moto es posa a avançar trepitjant la ralla contínua. Bé, de tant en tant ocupava part del carril de l'esquerra, la qual cosa entenc perfectament ja que el carril que tenen per a circular és un pèl estret!
I després surten els motoristes quan hi ha accidents mortals demanant respecte als conductors de cotxes.... Ës que els motociclistes respecten als cotxes? Jo trobo que no!!
Fora d'Europa fa molt fred; dins, molta vergonya
SISCU BAIGES
Periodista
Si la memòria no em falla, jo tenia 21 anys quan vaig anunciar els meus pares que me n'anava de casa per viure pel meu compte. El meu pare va despenjar-se amb un clàssic: "Si surts per aquesta porta, no tornis mai més". Vaig sortir per la porta i al cap d'unes setmanes tornava a casa a dinar amb la família i ho seguiria fent la resta de les vides dels meus progenitors.
Molts independentistes es pensen que si se'n van d'Espanya hi haurà una temporada de 'mal rotllo' però que, més aviat o més tard, el pas del temps resoldrà totes les tensions i Catalunya formarà part de la Unió Europea de la mateixa manera que la resta de països que ara en són membres. Assumeixen que fora de la Unió "fa molt fred" i volen estar-hi dins com més aviat millor.
Hi ha independentistes -els de la CUP- que no en volen saber res d'aquesta Unió Europea. Els interessa tan poc que ni tan sols es van presentar a les darreres eleccions al Parlament europeu. Però la tendència majoritària -si més no, la que representa la candidatura de l'actual president i candidat a la reelecció, Artur Mas- és partidària de separar-se d'Espanya sense deixar de ser membres de la Unió Europea. I quan els portaveus comunitaris els diuen que si una part d'un país se'n separa les lleis europees deixen de ser vigents en aquest territori s'enfaden i repliquen que és el Govern espanyol qui els manipula perquè facin aquestes afirmacions.
Quan la canceller alemanya, Angela Merkel, el primer ministre britànic, David Cameron, o el president dels Estats Units, Barack Obama, es manifesten en sentit contrari als interessos dels independentistes, els acusen de fomentar la "campanya de la por".
Por a què? A quedar fora de la Unió Europea?
Fa un temps, ser membre de la Unió era un orgull. Espanya hi va entrar l'1 de gener del 1986 i a la gran majoria de ciutadans ens va fer molta il·lusió. La dictadura franquista quedava definitivament enterrada i passàvem a ser una democràcia avançada més.
Però d'un temps ençà, ser europeu ha passat de ser engrescador a ser depriment. Europa ens ha imposat unes normes d'austeritat que han fet malbé les societats del benestar de mig continent, entre elles la catalana i l'espanyola. I, per acabar-ho d'adobar, tenim l'espectacle depriment de dirigents europeus incapaços de posar-se d'acord en com distribuir entre els seus països les desenes de milers de homes, dones, nenes i nens que arriben fugint de la guerra i el terrorisme.
Mentre milers moren ofegats al Mediterrani o són gasejats a fronteres interiors de la Unió Europea, aquests dirigents es mouen més per càlculs electorals que per la compassió o la solidaritat.
A més de discutir si a Europa ens voldran o ens faran la guitza si Catalunya es proclama independent, també convindria fer-ho sobre si ens interessa formar part d'un club que està mostrant tant poca sensibilitat i interès per la dignitat, l'esperança i la il·lusió dels que truquen angoixats a la seva porta.
Fora d'Europa fa molt fred, però dins, ara per ara, fa molta vergonya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)