LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 31-10-2015

Una aparcament quasi perfecte... 
D'haver-se esforçat una mica més, l'hauria pogut deixa completamet sobre la vorera... 
Per a la propera campió!! 

ELS COLORS DE LA TARDOR (2)

VALLBONA DE LES MONGES (1)

¿L'infern de Duran i el cel de Mas?

JOAN TAPIA

Periodista

Encara que Junts pel Sí (JxSí) digui que ha sigut una gran victòria, la complicació i la incertesa de la política catalana ha arribat a un punt històric.

Artur Mas ha tingut la seva setmana de glòria compareixent com a imputat pel 9-N. I aclamat pels alliberats independentistes. Cosa que el beneficia i -com va dir Pablo Iglesias en el debat de Jordi Évole- sembla planificada per algú de l'Estat que actuï com a director de campanya de CDC. Però Iglesias s'equivoca. La campanya electoral ja va passar i ahir dilluns les coses van tornar al seu lloc. CDC s'ha quedat amb 30 escons (en tenia 50) i JxSí amb 62 (en tenia 71) i a 6 de la majoria absoluta. I amb el programa maximalista al cub amb què ha anat a les eleccions, el president és presoner de la CUP.

Un polític rodat em diu que la CUP farà durar el suspens fins al final (el 9 de gener, després de les generals) i llavors no saben ni ells què faran: permetre la investidura, forçar un canvi de candidat o convocar noves eleccions. Un altre polític rodat (convergent) m'assegura que la CUP acabarà ajudant Mas però només després d'aconseguir que CDC s'agenolli i faci el ridícul.

La victòria del 27-S sembla un via crucis encara que sempre es pot recórrer a noves eleccions al mes de març. ¿Admetre que la santificada llista unitària no va fer el miracle? ¿Tornar a presentar-se de quart? A més CDC i ERC han de decidir aviat si van junts o separats el 20-D. El més lògic seria anar junts però… a ERC hi ha qui pensa -amb algun fonament- que amb la candidatura unitària perden vots per l'esquerra. En les catalanes davant la CUP, en les espanyoles davant ICV-Podem-Colau… i fins i tot el PSC i Pedro Sánchez si s'imposa el vot útil contra Mariano Rajoy. Però anar separats pot fer que Ciutadans sigui el primer partit, almenys a la província de Barcelona.

Mas -encara que al final sigui investit- dependrà per a tot de la CUP. Ja d'entrada, per elegir la Mesa del Parlament.

Per això a Unió malgrat el gran desengany del 27-S hi ha moral de combat i Josep Antoni Duran Lleida ha vist reforçada la seva intenció d'obrir la llista de les legislatives. Creuen que 103.000 vots és un bon resultat i que amb la participació del 2012 estarien al Parlament. S'han quedat a prop del necessari 3% (un 2,5%). I culpen del fracàs al fet que Ramon Espadaler va tenir molt poc temps per pair l'escissió interna i, al mateix temps, vendre el producte.

Però creuen que hi ha mercat. Molta gent de la CiU moderada que va acabar votant JxSí perquè temia perdre el vot i va creure que fer-ho per Mas era una garantia que finalment Rajoy negociaria. Ara desperten amb una negociació però amb la CUP encoratjada i en posició de força. Una situació en què no havien pensat mai i de la qual no van ser mai advertits.

Unió no entén ni la deriva de Mas ni l'avançament electoral: «Si no hagués abraçat l'independentisme radical, no passant del dret a decidir, CiU no s'hauria trencat i ara en les eleccions espanyoles amb 14 o 16 diputats seríem els amos a Madrid i dictaríem condicions, com fa la CUP amb Mas. Al PP o a Sánchez. I aconseguiríem més poder per a Catalunya. D'això va viure CiU sempre, no de predicar la conquista de l'espai».

A Unió admeten que han caigut molt avall però volen continuar vivint. Diuen que és el preu per ser el soci minoritari i no deixar-se arrossegar pel majoritari que es troba ara presoner d'ERC, de la CUP i amb les portes tancades a Madrid i a Europa. Duran ha baixat als inferns però -se li nota- té ganes de lluitar i remuntar. Mas es creu que encara està al cim -diuen-, però caure des d'un gratacel acostuma a fer que et trenquis l'esquelet.

• El pols per la independència
• Unió