Tot i això hi ha cotxes que venen pel lateral de l'avinguda de Santa Bàrbara i baixen pel carrer Gran Capità, quan en aquest punt és d'un sol sentit.
Potser també caldria posar-hi un senyal d'accès prohibit, no?
dilluns, 11 de gener del 2016
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 11-01-2016
Tot i això hi ha cotxes que venen pel lateral de l'avinguda de Santa Bàrbara i baixen pel carrer Gran Capità, quan en aquest punt és d'un sol sentit.
Potser també caldria posar-hi un senyal d'accès prohibit, no?
El regal de la CUP
JORDI MERCADER
Periodista.
L'abraçada de l'Artur i el David aquell llunyà 9-N del 2014 llegendari és una de les causes del majúscul error de percepció comès pels dirigents de Junts pel Sí respecte de la CUP: pensar que la força de la idea de la independència és de tanta magnitud que compensa qualsevol diferència ideològica. El consell polític del moviment anticapitalista va certificar ahir el pes de la ideologia en la política, encara que emmascarada en qüestions personalistes.
Els dirigents de la CUP han demostrat fermesa en el plantejament inicial i capacitat per resistir a la pressió política i mediàtica de l'independentisme oficialista, també falta de versatilitat per ser actors de la democràcia parlamentària; a més a més, han revelat la inutilitat de les negociacions programàtiques i han condemnat la condescendència de CDC i ERC a l'acceptar la proclamació parlamentària de la desobediència com a pagament inicial d'un pacte que no ha arribat mai. També han exhibit ingenuïtat a l'insistir en la creença que 10 diputats poden vetar el candidat de 62.
En ple dol oficial per la mort de la fraternitat independentista i l'imminent enterrament de la victòria electoral per falta de cintura per aconseguir la majoria, els afectats no poden veure ara més enllà de la desgràcia. Però hi ha una lectura positiva d'aquest desenllaç: és un regal. Negant la investidura de Mas, la CUP evita a Junts pel Sí el calvari d'un govern en minoria, presoner de les exigències dels antisistema, lligat de mans per una declaració preindependència de caràcter provocador i compliment impossible, però que impediria tot intent d'arribar a acords amb qualsevol altre grup parlamentari. El primer Govern independentista de la història de Catalunya fracassaria per inoperant a menys que rectifiqués sobre la marxa la declaració de l'últim 9-N.
La rectificació del procés difícilment es produirà en el si de Junts pel Sí. Només sembla viable després d'una separació amistosa dels aliats. Després del dol, entre els convergents en procés de refundació hi haurà qui respirarà alleujat per alliberar-se dels anticapitalistes i entre els republicans, els que somiaran una victòria electoral d'una oferta de l'esquerra sobiranista. ¿I Mas? El president en funcions haurà de decidir en solitari, com sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)