 |
| La Mediterrània. |
Tal com us vaig explicar no fa gaires dies, un any més, el Periódico de Catalunya està en ple procés de l’elecció del Català de l’Any.
També, tal i com us vaig dir, he de reconèixer el meu error quan vaig apostar per Muriel Casals al suposar que els independentistes votarien massivament per la seva figura convertint-la en màrtir de la seva causa. No ha estat així i per tant, reitero, reconec públicament el meu error.
Dit això, he de dir que aquest any els 10 candidats m’agraden. Uns més que els altres, evidentment, però penso que tots reuneixen qualitats suficients per a que se’ls hi reconegui la labor que estan portant a terme, cadascú d’ells al seu propi camp. Dels 10 hi ha una majoria (6) que, per la seva edat, més que un reconeixement per la labor realitzada l’any 2015 és per la seva trajectòria de tota una vida. Com aquells artistes a qui se’ls hi dóna un premi d’honor a la seva trajectòria. Aquests són: Oriol Bohigas (arquitecte),Josep Carreras (tenor), Núria Espert (actriu), Josep Maria Espinàs (periodista i escriptor), Raimon (músic) i Rosa Maria Sardà(actriu)
Els 4 restants són: Joan Pere Barret (metge), Oscar Camps (socorrista voluntari), Ona Carbonell (nedadora) i Pau Donés(músic), encara que en aquet cas, sé li reconeix la tenacitat de com s’ha enfrontat al càncer que va patir.
Uns són molt coneguts: Josep Carreras, Núria Espert, Josep Maria Espinàs, Raimon i Josep Maria Sardà. D’altres potser no tant: Oriol Bohigas, Ona Carbonell i Pau Donés (encara que el seu grup ho sigui molt –Jarabe de Palo-) I els més desconeguts són: Joan Pere Barret i Oscar Camps.
Del primer grup poca cosa es pot dir, ja que com la majoria pertanyen al món de la faràndula, la seva popularitat és ben palesa.
Oriol Bohigas no és ni molt menys un desconegut, però està en un altre àmbit. Arquitecte urbanista, va ser responsable de la transformació de la Barcelona preolímpica allà per la dècada dels anys 80 on va arribar a ser regidor d’urbanisme primer i de cultura més tard amb Pasqual Maragall com alcalde.
Ona Carbonell és una nedadora de la modalitat de sincronitzada. És la líder de la selecció espanyola (una de les millors seleccions del panorama internacional) i successora de Gemma Mengual, que al món de la sincro ho va guanyar quasi tot. Precisament amb Gemma Mengual, que després de retirar-se ha tornat a les piscines, formarà parella els propers Jocs Olímpics de Brasil.
Com ja he explicat, Pau Donés és el líder de Jarabe de Palo, per a molts el millor grup llatí de rock, però la seva nominació ve més per la seva lluita contra el càncer que va patir i per la manera de com ho ha sabut transmetre per ajudar així als malalts (que són molts!) que pateixen algun tipus de càncer.
El més desconegut, al menys per a mi, és el metge Joan Pere Barret que és una eminència mundial en cirurgia plàstica. No només els que volen ser més guapos són els que acudeixen a aquest tipus de cirurgia, sinó també, per exemple les dones que han patit la imputació d’un pit per a combatre un càncer o aquelles persones que han patit accidents i els han quedat marques d’aquelles que poden provocar alguna mena de trauma. Per tant, la labor del Dr. Barret pot ser molt important.
I finalment, però no per això és qui menys mèrits acumula, està el socorrista Oscar Camps. Potser alguns l’heu vist a la televisió explicant la seva labor a l’illa de Lesbos, per on passa una bona part dels refugiats que venen de Síria. Jo per exemple recordo el seu pas per l’Intermedio de la Sexta. Amb alguns dels seus companys de professió va crear l’ONG Proactiva Open Arms i es deixen la pell salvant vides d’aquells que naufraguen i que no poden arribar a la costa. Recordo que li vaig sentir dir: Sovint, el més difícil és decidir en menys d’un segon a qui salves. Molt fort però real. Mentre ell fa això, la majoria de polítics europeus es toquen els ous (perdoneu-me l’expressió)
