 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
L’opinió pública comença a dictar sentència; no definitiva, però si al menys per a tenir-se en compte i mirar de donar-li la volta ara que encara estem a temps.
He intentat ser contundent, ja que la situació em preocupa. Avui el Periódico publica una enquesta electoral (anit ja estava disponible a la seva web i la vaig publicar al Facebook) on el partit C’s aconsegueix un notable augment de vot (uns 20 escons) que sumat al del PP (què patiria un lleuger descens) fregarien la majoria absoluta i, en tot cas, si entre els dos partits sumen uns resultats incontestables, ningú posaria en dubte la seva legitimitat per a formar govern. Com a votant d’esquerres que sóc (sempre m’he mogut pel mateix segment de vot) no perdonaré (políticament parlant, es clar), a aquell o aquells partits que no facilitin un relleu al govern.
Ja fa dies que ho dic i ho tornaré a repetir. El primer objectiu després de les eleccions del 20D hauria de ser fer fora a Rajoy i els seus, un partit marcat per les retallades i per la corrupció. Crec que més malament no s’hauria pogut fer ni volent! Per tant, una versió 2.0 del mateix govern, per molt que pugui integrar càrrecs del partit d’Albert Ribera, significarà una continuació de les polítiques que, desgraciadament, ens hem acostumat a viure.
Suposo que el pacte subscrit entre el PSOE i C’s té una data de caducitat: una hipotètica convocatòria d’eleccions. A partir de llavors, tots dos partits es veuran deslliurats del compromís i per tant, seran lliures de tornar a negociar els acords que creguin més convenients.
Si les eleccions es repeteixen, molt probablement Mariano Rajoy no repetirà com a cap de llista. El PP voldrà maquillar (una altra cosa no pot fer) la corrupció interna buscant un candidat sobre el qual no planegi la mínima ombra de sospita. Qui serà? Pot ser l’actual presidenta Soraya Sáenz de Santamaria o Núñez Feijoo, ves a saber. Tampoc és que sigui el meu problema.
Si el PP renova les cares i subscriu una declaració de lluita contra la corrupció que sigui mitjanament creïble, no ho dubteu, hi haurà un pacte entre PP i C’s.
Diuen que la cabra tira al monte... A ningú sé li escapa que el partit de Rivera és un partit de dretes i tot i que va pactar amb el PSOE, va intentar apropar al PP a aquest pacte per a que al menys, no obstaculitzés la investidura de Sánchez. Tard o d’hora acabaran mostrat la seva veritable cara , però potser quan la gent se’n adoni de la situació ja serà massa tard.
Fa mesos que llegeixo en alguns mitjans proper als socialistes com per exemple el Plural, que l’objectiu de Iglesias i Podemos és enfonsar el PSOE. Fins ara no m’ho havia cregut o potser no m’ho volia acabar de creure, però si en aquesta segona ronda no veig un canvi d’actitud per part de Iglesias, Errejón i companyia, possiblement canviï d’opinió.
S’ha criticat molt que el PSOE hagi renunciat a alguns punts programàtics que a priori es podrien considerar com a línies roges o quasi bé. Però es tracta d’això. Quan dos parts negociïn han de poder arribar a acords i per això sempre és necessari que cedeixin en determinades qüestions per a intentar trobar l’equilibri necessari on ningú guanyi o perdi més que l’altre.
Vist des de fora veig a Pablo Iglesias molt intransigent. Potser perquè el seu grup parlamentari està format per una amalgama de partits i formacions i és difícil acontentar tothom. Però en tot cas és un problema interna de la formació que haurien de saber solucionar sense perjudicar a la ciutadania.
Durant els darrers dies sembla que Podemos s’està començat a descompondre, al menys a Madrid on han renunciat diversos càrrecs. D’aquesta situació, el que me sembla surrealista és que es busquin fantasmes on no el hi ha. Resulta que culpen al PSOE, al diari el País i al grup PRISA de crear dos bàndols: els partidaris de Iglesias i els d’Errejón.
Fa temps que no llegeixo el País, al menys amb certa assiduïtat, però crec recordar que fa anys va abandonar la seva tradicional posició propera al PSOE per a decantar-se més al centre dreta buscant connectar amb la majoria de la ciutadania espanyola que l’any 2011 va donar la majoria absoluta al PP.
Si finalment el PSOE i Podemos no es posen les piles i arriben a un acord de govern, pensaré que realment el que volen Iglesias i els seus és ocupar l’espai que avui ocupa el partit de Sánchez i que no l’importa esperar... I mentre que governi la dreta!
