A un parell de quilòmetres de
Santa Bàrbara en direcció a Ulldecona es troba el barranc de la Galera i sobre
el barranc un pont.
Trobar un riu, un barranc, una
riera, etc. amb un pont és una situació ben normal... Però no sempre ha estat
així. La construcció d’aquest pont en concret no deu de tenir més de 30 anys i
fins llavors, la carretera feia un baden que es cobria d’aigua quan baixava
el barranc. Però com normalment el barranc no portava aigua, la majoria dels
dies no hi havia cap problema per a passar per allí. Ara bé, quan baixa, sempre
ho fa molt crescut i, abans de construir el pont no es podia creuar.
A principis dels anys 80 Jordi
Pujol va visitar Santa Bàrbara com a president de la Generalitat de Catalunya
i, precisament va recordar l’anècdota d’una vegada que venia d’Ulldecona i la
comitiva va haver de girar cua i anar a donar la volta per una altra carretera.
Més d’una vegada, algun cotxe conduit per algun conductor imprudent va ser
arrastrat barranc avall per l’aigua.
Manolo Martí, era veí de Santa
Bàrbara però havia nascut a les Ventalles, d’aquí que el coneguessin pel
sobrenom del Ventallenc. Manolo tenia una finca al costat mateix
del pont.
Una vegada me va explicar que va
veure com s’aturava un cotxe i sortien dos homes amb un plànol a les mans. Se’l
miraven, miraven cap a barranc i se’l tornaven a mirar... De l’indret i de
l’inrevés... No entenien res...
-Aquí al plànol surt que hi
hauria d’haver un pont, però no n’hi ha cap...
Manolo, que els mirava i els
escoltava a certa distància, els hi va dir:
-A veure si se’l va emportar una
barrancada...
El pont de la carretera
d’Ulldecona finalment es fa construir, però les paraules de Manolo van resultar
premonitòries ja que se’l va emportat la barrancada que hi va haver l’octubrede l’any 2000, com també va passar amb el pont de Masdenverge i d’altres molt
més menuts que hi havia al llarg del curs del barranc per tota la plana de la
Galera. I es van haver de tornar a construir...
Si aquests dies passeu per la
carretera de Santa Bàrbara a Masdenverge veureu que s’hi estan fent obres. Fa anys
que el ferm de la carretera està fet un desastre degut, sobre tot, al pas de
vehicles de gran tonatge. Segurament, la darrera vegada que es va asfaltar la
carretera, s’hi van posar menys centímetres de quitrà que els que eren
necessaris per a suportar grans pesos. Quan els polítics van a inaugurar les
obres (la qual cosa els encanta), totes, sense excepció, estan precioses, però
els problemes no triguen en arribar.
Heu pensat mai quin és el motiu
(o els motius) pel que passa això? Perquè les empreses que s’adjudiquen les
obres solen ser, normalment, aquelles que han presentat l’oferta més baixa. De
vegades, bastant per baix del preu que fixa pa pròpia administració quan treu
el concurs. Després, l’empresa, per aconseguir mantenir-se dintre del
pressupost, mira d’estalviar per tots els costats i per això subcontracta la
majoria de treballs a d’altres empreses que contracten ma d’obra molt precària.
Però també estalvia comprant materials més barats i de menor qualitat o posant
menys quantitat de la que han projectat els tècnics. A més d’això heu de pensar
que igual algú s’ha acabat emportat
el 3% del cost de l’adjudicació en comissions i, per tant, també cal tenir-ho
en compte a l’hora de quadrar els números per mirar d’obtenir el màxim benefici
possible.
Me direu malpensat, però en el
cas del nostre pont, sospito (Manolo lo Ventallenc també
ho sospitava), que els diners que s’havien de destinar en la seva construcció, algú se’ls va embutxacar... Directament!
I això que quan Manolo lo Ventallenc m’ho va
explicar encara no sé sabia res de la corrupció que ha anat sortint a la llum
en el decurs dels anys.
