 |
| Al començar el congrés... |
Al principi semblava que no seria ben bé així i van sortir les primeres divergències, sobre tot a l’hora de buscar la nova denominació del partit. Les denominacions proposades per la direcció sortint no acabaven d’agradar. Finalment es va optar, com sabeu, el nom de Partit Demòcrata de Catalunya que, com ja vaig dir fa unes setmanes, sembla més el nom d’un genèric que el d’un partit que hauria de donar alguna pista sobre la seva ideologia... Però si ho penses, ja va en la línia de la seva ideologia (Ah! Però que té alguna ideologia?)
Una de les qüestions transcendentals va ser l’elecció de la direcció nacional. Històrics convergents com Jordi Turull o Germà Gordó van fer un pas al costat deixant pas a la nova fornada de convergents, entre ells l’alcalde de Deltebre Lluís Soler. Encara que les cares més visibles d’aquesta nova direcció són Marta Pascal, Mercè Conesa i David Bonvehí.
Un dels moments més tensos del congrés va ser quan es va saber que els diputats convergents de Madrid van votar a favor de la candidata del PP Ana Pastor per a presidir el Congrés dels Diputats. Com sabeu, Francesc (Quico) Homs en un primer moment va negar aquest suport, però després (i davant l’evidència) no va tenir més remei que acceptar-ho. I tot a canvi de grup propi, la qual cosa vol dir tenir un calerons extra que de l’altra manera no els haurien tingut.
Als joves de la formació, aquells que tenien alguna possibilitat d’entrar a l’executiva, van mostrar-se en desacord, sobre tot de la manera com sé va fer i la negativa en un primer moment en acceptar el fet. Per cert, un dels diputats que hi va votar a favor (com tota la resta) va ser l’alcalde de Tortosa Ferran Bel, aquell que deia que ens defensaria i a les primeres de canvi va unir els seus vots amb els que es volen emportar l’aigua... Què ara no anava d’això? Me dóna igual, l’enemic sempre és l’enemic i hi ha que tenir-lo identificat sempre.
Finalment sembla que la sang no arribarà al riu. Els convergents (no crec que mai se’n puguin desempallegar d’aquest apel·latiu) sempre han demostrat ser un partit molt cohesionat i ara que el nou-vell partit començar a caminar no era el moment més idoni per a mostrar discrepàncies al si del mateix.
Això mateix es va poder veure a l’hora d’escollir el president i la vicepresidenta. No diríeu mai en qui van recaure aquests càrrecs? La presidència en tot un desconegut: Artur Mas. Sí, aquell que va fer un pas al costat per a salvar Catalunya, però que no descarta tornar-hi si tot es torça. I la vicepresidència en Neus Munté que després de passar per la UGT (els meus companys de sindicat que la van fitxa s’ho haurien de fer mirar...) va recalar al govern de la Generalitat i va acabar substituint a Joana Ortega quan aquesta va dimitir pel trencament del seu partit (Unió Democràtica de Catalunya) amb CDC. O sigui, tot un carrerón...
Tot i que hi ha hagut canvis, sembla ser que al començament de la singladura res canviarà. La prova és que papa Arturo seguirà comandant la nau, encara que durant els darrers temps ha patit seriosos contratemps. L’acabaran posant novament a flotació? Jo no ho voldria...
CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE BRESSOL DE POLÍTICS
A les línies precedents he esmentat a dos polítics, tots dos alcaldes que han passat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. Un d’ells, tots ho sabeu, va ser l’alcalde de Tortosa Ferran Bel que va créixer políticament presidint l’ens comarcal. Al principi no donava un duro per ell i pensava que allà mateix sé li acabaria la trajectòria política. O no tinc ull clínic (he de reconèixer que m’ha fallat més d’un cop) o Ferran Bel en va aprendre molt o aquells que li van donar confiança no van tenir criteri suficient per adonar-se’n de com era realment i que amb el temps s’ha acabat demostrant.
L’alcalde de Deltebre Lluís Soler va començar a treballar al Consell Comarcal (i ja sabeu això què vol dir) De fet crec que no ha treballat a cap lloc més... Ni falta que li fa, ja que si al nou partit li va mínimament bé, té el futur més que assegurat.
