dijous, 4 d’agost del 2016
Un model just i eficaç de protecció social
MIQUEL ICETA I LLUÍS RABELL
Primer secretari del PSC i Líder de CSQP
Catalunya necessita una Agència de Protecció Social que avanci en la millora dels drets socials de la ciutadania i racionalitzi la gestió de les prestacions i serveis existents. I en aquest sentit disposem del marc competencial necessari per crear aquesta Agència, tal com acaba de reconèixer la recent sentència del Tribunal Constitucional.
Impulsar l’acció legislativa del Parlament és una responsabilitat en primer lloc del Govern, que en aquest àmbit ha decidit delegar-la en els grups parlamentaris que li donen suport, JxSI i la CUP. Amb aquesta manera de fer, el Govern i els grups que li donen suport han eludit el debat en el sí del Consell de Treball Econòmic i Social i han obviat l’imprescindible procés de diàleg i concertació amb els sindicats i les organitzacions socials.
Impulsar l’acció legislativa del Parlament és una responsabilitat en primer lloc del Govern, que en aquest àmbit ha decidit delegar-la en els grups parlamentaris que li donen suport, JxSI i la CUP. Amb aquesta manera de fer, el Govern i els grups que li donen suport han eludit el debat en el sí del Consell de Treball Econòmic i Social i han obviat l’imprescindible procés de diàleg i concertació amb els sindicats i les organitzacions socials.
Receptacle molt diferent
Malauradament la proposició de llei presentada per JxSI i la CUP està més preocupada de fer veure que és un pas important en el que anomenen desconnexió que del que hauria de ser l’objectiu de l’Agència de Protecció Social, el reforçament i ampliació de la cobertura de drets i la racionalització de la seva gestió. El resultat és que allò que publicitàriament es presenta com la primera llei de ruptura no passa de ser un receptacle administratiu molt deficient, que ni millora la gestió ni els drets de la ciutadania en relació a les prestacions socials que sí que depenen de la Generalitat i sobre les quals només s’ha retallat en els darrers anys.
En aquest sentit, i malgrat les moltes declaracions grandiloqüents, la proposició de llei presentada perd l’oportunitat de millorar la cobertura social a Catalunya i racionalitzar la gestió de les prestacions i serveis. És aquesta la raó que ens ha portat el Grup Socialista i Catalunya Sí que es Pot a presentar una esmena a la totalitat amb un text alternatiu que permet encarar els veritables reptes d’una Agència Catalana de Protecció Social.
Volem donar resposta a la urgència de generar un instrument de gestió pública davant les necessitats de la ciutadania pel que fa a l’exercici dels seus drets, i especialment pel que fa a l’accés àgil i amb garantia de prestacions i serveis relacionats amb la protecció social de caràcter assistencial.
Fa 10 anys es va impulsar una llei de serveis socials que ja preveia la creació de l’Agència de Gestió de polítiques públiques del sistema català d’autonomia personal i atenció a la dependència, així com la col·laboració interadministrativa. De tota aquesta previsió, els governs de CiU que disposaven del suport d’ERC no van fer res, com tampoc ho ha fet ara el de Junts pel Sí.
Per a nosaltres, la feblesa dels sistemes de protecció social, la no actualització de la cartera de serveis, la dispersió de prestacions en diferents departaments de la Generalitat, la manca de coordinació entre administracions públiques en la prestació de serveis i ajuts econòmics, així com el sobreesforç que han fet les administracions locals per poder donar resposta a les necessitats creixents, justifiquen l’existència d’una agència eficaç i àgil en la gestió de les prestacions i serveis i coordinada amb els ajuntaments.
En aquest sentit, i malgrat les moltes declaracions grandiloqüents, la proposició de llei presentada perd l’oportunitat de millorar la cobertura social a Catalunya i racionalitzar la gestió de les prestacions i serveis. És aquesta la raó que ens ha portat el Grup Socialista i Catalunya Sí que es Pot a presentar una esmena a la totalitat amb un text alternatiu que permet encarar els veritables reptes d’una Agència Catalana de Protecció Social.
Volem donar resposta a la urgència de generar un instrument de gestió pública davant les necessitats de la ciutadania pel que fa a l’exercici dels seus drets, i especialment pel que fa a l’accés àgil i amb garantia de prestacions i serveis relacionats amb la protecció social de caràcter assistencial.
Fa 10 anys es va impulsar una llei de serveis socials que ja preveia la creació de l’Agència de Gestió de polítiques públiques del sistema català d’autonomia personal i atenció a la dependència, així com la col·laboració interadministrativa. De tota aquesta previsió, els governs de CiU que disposaven del suport d’ERC no van fer res, com tampoc ho ha fet ara el de Junts pel Sí.
Per a nosaltres, la feblesa dels sistemes de protecció social, la no actualització de la cartera de serveis, la dispersió de prestacions en diferents departaments de la Generalitat, la manca de coordinació entre administracions públiques en la prestació de serveis i ajuts econòmics, així com el sobreesforç que han fet les administracions locals per poder donar resposta a les necessitats creixents, justifiquen l’existència d’una agència eficaç i àgil en la gestió de les prestacions i serveis i coordinada amb els ajuntaments.
Una finestreta única
Una agència descentralitzada territorialment que compti amb les administracions locals en la seva direcció i amb la participació de sindicats i organitzacions socials. Però sobretot necessitem una agència per gestionar la renda mínima d’inserció-renda garantida de ciutadania, que en un futur immediat hauria de ser l’eix que articuli el sistema català de protecció social i permeti una millora de les beques menjador, els ajuts davant la pobresa energètica i de tots els serveis socials. Una agència que compti d’una vegada amb un sistema d’informació robust i compartit. Mitjançant una finestreta única que no faci donar voltes a qui més ho necessita, sinó que l’atengui de forma personal.
Aquesta és la proposta del grup socialista i de Catalunya Sí que es Pot que oferim a la ciutadania de Catalunya i al conjunt del Parlament de Catalunya.
Aquesta és la proposta del grup socialista i de Catalunya Sí que es Pot que oferim a la ciutadania de Catalunya i al conjunt del Parlament de Catalunya.
dimecres, 3 d’agost del 2016
DIARI DE L’AGOST. DIA 3
MALBARATAMENT DE RECURSOS
He escoltat atònit que arriben a Barcelona dotacions de Mossos d’Esquadra per a controlar el top manta (!!!) I me pregunto: És necessari mobilitzar tants efectius com sembla que s’està fent? Això no és malbaratament de recursos?
De fet, els sindicats de la policia autonòmica així ho han denunciat. Han recordat que a Espanya tenim un nivell d’alarma 4 (el màxim és 5), per alerta terrorista y els responsables de la nostra policia només se’ls hi acut a enviar-los a controlar la venda il·legal.
No seria molt més fàcil (i no caldrien tants efectius) controlar les màfies que fabriquen els productes imitant les grans marques? Jo trobo que sí... Però potser no interessa fer-ho...
LA INVESTIDURA DE RAJOY
Ahir es va viure una etapa més de la investidura de Rajoy per a president del govern d’Espanya amb la trobada d’ell mateix i el líder socialista Pedro Sánchez. Tot i que la trobada no va ser tan freda com al gener (recordeu que llavors Rajoy no va voler estrènyer la ma de Sánchez), tampoc es va arribar a cap acord. Es a dir, Sánchez (com ja li va dir a Felipe Gónzalez arran d’unes declaracions que va fer aquest al diari Clarín de Buenos Aires), no facilitarà la investidura de Rajoy (n’hi hauria prou amb l’abstenció), la qual cosa sembla que ens porta cap a unes terceres eleccions. Amb una mica de sort el PP traurà majoria absoluta i s’acabarà amb tot aquest impàs que tenim des de fa mesos. Encara que personalment me dóna igual que hi hagi un govern constituït o amb funcions. El país, tal com passa a les fàbriques o les oficines, el fan funcionar els seus ciutadans, els caps, normalment, són totalment prescindibles. O sigui, que o caldrien... I a sobre encara tenen assessors, secretaris i tot el que faci falta per tal de donar ocupació als seus...
‘SABE A MIXTA’
Recordeu que es passava un anunci de cervesa per televisió d’allò més xorra que acabava dient ¡Sabe a Mixta!?
No a Mixta, però si al mixto o al mixt (grup mixt) s’ha vista abocada l’antiga Convergència, dita ara provisionalment (encara no està registrada en aquest nom) Partit Demòcrata Català.
Abans d’ahir va ser al Senat i ahir al Congrés. El PDC no ha aconseguit finalment tenir grup propi, tot i que semblava que tenia les portes obertes per a poder-ho fer.
Recordem els antecedents. Quan es va constituir la messa del Congrés, CDC (així es va presentar a les eleccions generals del 26 de juny) va donar suport votant afirmativament a la composició de la mesa ocupada principalment per populars i ciutadans i en detriment dels socialistes. En altres circumstàncies, un diputat del PSOE hauria ocupat la vicepresidència primera i C’s hauria quedat fora... Però Convergència va donar suport als partits de la dreta espanyola per a que això no fos així.
Ara, quan tan el PP com el PSOE es van abstenir i C’s va votar en contra de que Convergència pogués formar grup propi, va Homs i es queixa renegant de tots, sobre tot del PP i el PSOE. I el diari Ara li fa de caixa de ressonància...
A veure Homs: això és política! Sembla mentida que li hagi d’explicar a un convergent de que va la política... En català tenim una dit que diu: voler estar al plat i les tallades. L’ambigüitat del PDC l’ha portat allà on està o sigui, al grup mixt. I que no doni la culpa als altres...
Jo, quan no vull tenir relacions amb algú, miro d’evitar-lo tot el que puc. Si el PDC no vol saber res d’Espanya, perquè es presenta a eleccions? Per a fer el paperot? No! Per a veure si té una bona pesca... De bitllets de curs legal!!
INTOLERÀNCIA A LA CRÍTICA
El polítics estan ficats en polítics perquè els agrada. D’acord? Bé, o perquè volen guanyar-se bé la vida... (Us agrada més així?) Alguns polítics acaben obtenint càrrecs públics (diputats, senadors, regidors, llocs de responsibilitat...) i com a tals (sé suposa) estan al servei de la ciutadania (encara que no els voti) i no a l’inrevés (tot i que sovint ho sembla)
Com a representant del poble està subjecte a rebre crítiques sobre la seva gestió. Ningú és deu, tot i que s’ho pot arribar a creure... Però hi ha qui no ho porta bé i que sembla que tingui intolerància a la crítica.
Me van ensenyar fa anys que els polítics que cobren per exercir el càrrec, les crítiques que poden rebre van incloses amb el sou...
I sinó ho entenen així, tal com li agradava dir a Carlos Fabra: ajo y agua... (A JOderse Y AGUAntarse)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)