 |
| De Leonard Beard al Periódico. |
DE VACANCES
No, jo encara no... Rajoy... Avui s'ha celebrat el darrer Consell de Ministres (en funcions) abans de que Rajoy agafi uns merescuts dies de vacances (sé sol dir així no?)
El que passa és que Rajoy (com molts d’altres), cobra pràcticament sense treballar. A l’examen del juny va suspendre (cert que va treure la nota més alta, però no la suficient) i els deures que havia de fer per mirar de superar la situació de provisionalitat política que estem vivint des de principis d’any.
Mariano espera que en tornar de vacances cap a finals de mes pugui trobar una situació molt més favorable als seus interessos que no són altres que aconseguir el suport total de C’s i l’abstenció, sinó de tot el grup socialista, al menys del suficients per a poder aconseguir més vots a favor que en contra.
Espera no haver de tornar a unes terceres eleccions (o al menys això diu), però tampoc ha fet grans moviments com per aconseguir capgirar la situació.
PRESSING PRESI
Des del propi partit, des de C’s, des del PP, dels del món econòmic... Tothom pressiona a Pedro Sánchez per a que els socialistes facilitin la investidura de Rajoy.
González ja ho va dir l’altre dia directament i ara és Zapatero qui ha demanat a Sánchez que obri un debat intern per a veure que ha de fer el grup parlamentari.
Cada dia que passa el PSOE està més prop de l’autodestrucció. I me sembla que és igual el que voti, ja que facin el que facin els diputats, una part dels afiliats i simpatitzants no estaran d’acord amb l’opció escollida.
Una recomanació a Sánchez: Sí sé sent molt pressionat, millor que se’n vagi ell que l’acabin tirant fora els seus companys. Una retirada a temps, sovint és una victòria.
MÉS INCOHERÈNCIES
Una vegada Convergència fa mostra de la seva incoherència al recórrer al Tribunal Constitucional el fet de que no se’ls deixi formar grup propi al Congrés dels Diputats. I és incoherent perquè si han dit sovint que és un tribunal polititzat i que no té cap mena de prestigi, el que haurien d’haver fet és reconèixer que no han sabut jugar bé els seves cartes i que la jugada els hi ha sortit malament. Haureu vist que ni els CDC són perfectes... Però s’ho creuen!
SABATA-PLANA
Una vegada hi va haver a València un cartagener que havia estat alcalde de Benidorm y va arribar a president de la Cheneralitat, més xulo que un vuit...
Bru gràcies als raig UVA, ben vestit... D’allò que se’n sol dir un paio ben plantat i de bon partit (no ho dic perquè fos del PP, però para les famílies de missa diària, però si ho ets, millor encara) Mireu si era valencià que un dia Aznar el va cridar a Madrid per a fer-lo ministre i no va trigar gens en fer les maletes i marxar cap a la capital.
Però com tot no pot ser bo, li van trobar un apel·latiu: Sabata-plana. I també deien d’ell: Si xafeu una caguerada, què passa? Que s’aplana!
Al temps que corren és difícil estar al mateix nivell que González i Guerra, però trobo que els ha superat. Després de 12 anys diu que encara no està segur de qui va cometre els atemptats de Madrid de l’11-M, trobo que ja es morirà sense saber-ho.
Entenc que no hagi pogut pair mai la derrota del seu partit només 3 dies més tard, però hauria de mirar de passar pàgina. Tanta rancúnia no pot ser gens bo per a la salut.
CAMIONS BONIFICATS
Atenció, atenció!!! La gran parida de Rull!! (i per extensió del govern de Catalunya)
Davant les pressions rebudes per part de les plataformes ciutadanes, però sobre tot dels alcaldes més propers, a Barcelona acaben de descobrir la sopa de frígola: Bonificar els camions que passin per l’AP-7 mentre no es desdobli l’N-340 o el que és el mateix, que no s’acabi l’A7.
Però a veure, seiem una mica i pensem... Pensem... Ja? Si es bonifica l’autopista no vol dir que sé renovarà la concessió a Abertis? A mi me sembla que sí.
En tot cas no és el que s’està demanant des de la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! A veure alcaldes, polítics en general, veïns de Tortosa... Sabeu que es reclama?
-AP-7 GRATUÏTA JA!!
-DIGNITAT PER A L’N-340 (No a les rotondes i construcció d’accessos adequats per a entrar als nuclis de població)
Una vegada assolits aquests objectius, el que facin o deixen de fer, ens importa un rave.
