dimecres, 24 d’agost del 2016
dimarts, 23 d’agost del 2016
DIARI DE L’AGOST. DIA 23
 |
| De Manel Fontdevila a Público.es. |
CORTINES DE FUM
De tant en tan me
sorprèn com actuen les maquinàries dels partits per mirar de desviar l’atenció
cap a un altre costat. El darrer cas és el de les suposades coaccions de la
policia espanyola per aconseguir informació sobre els comptes que la família
Pujol (fixeu-vos que parlem de família com a la Màfia) tenia dipositats a bancs
d’Andorra.
De ser veritat
(possiblement ho sigui) és un fet rellevant, però no per això s’ha de intentar
amagar el fet principal: la del més que presumpte enriquiment il·legal de la família
per cobrament de comissions a canvi de contractes i d’altres favors.
Sempre s’ha dit
que després de l’1 ve el 2 i que aquest no arriba si no sé passa abans pel
primer. El primer fet és el cobrament de comissions, el segon la confessió
interessada del patriarca de la família (encara que no va dir la veritat sobre
la procedència dels diners andorrans)
i després, en tot cas, vindria l’actuació irregular de la policia espanyola per
aconseguir informació dels Pujol i sembla ser que també d’altres càrrecs de
Convergència.
EL PERIÓDICO
Sabeu que des de
fa molts anys el meu diari de referència és el Periódico de Catalunya. De fet ja
vaig comprar el primer número quan va sortir allà per l’any 1978. Només en
comptades ocasions l’he deixat de comprar... Recordo quan es va tornar a editar
el Diari de Barcelona dirigit per Josep Pernau (més tard columnista del propi
Periódico) a la dècada dels 80. I ho vaig fer perquè es va publicar en català i
per aquella època (i encara durant alguns lustres més), el Periódico només ho
feia en castellà.
Durant l’època de
vacances és molt difícil trobar-lo als quioscs perquè és el primer d’esgotar-se.
La situació no és nova, però aquest any la dificultat s’ha incrementat. Quan
estic a Amposta, per motius de proximitat, compro el diari a la llibreria Mercè
del carrer Amèrica. La setmana passada (aquesta està tancada), li vaig
preguntar com era que el Periódico s’acabava tots els dies (les dues edicions
la de català i la de castellà) Me va dir que tot i que havia demanat que li
portessin més ja que havia diverses llibreries tancades a Amposta, no ho havien
fet. Tret d’un dia que se’n va recordar i me’l va guardar (normalment de
dilluns a divendres no li compro a ella per motius laborals) els altres dies me
vaig d’haver de conformar amb un altre diari. Quin diríeu que vaig triar? El
País, la Razón, el Punt Avui, el Mundo, la Vanguardia...? Cap de tots aquest me
fa el pes: el Diari de Tarragona. Al menys me’n assabento de les notícies
locals, tot i que altres publicacions digitals també me mantenen informat del
que passa a les nostres comarques.
Com us deia Mercè
ha tancat aquesta setmana per vacances. Així que ahir vaig anar a buscar-lo al
de Rafales & Solé i me va passar exactament el mateix. Avui he anat a la
llibreria Alba del carrer Miquel Granell (ahir també estava tancada) i no ho
direu mai... Tres quarts del mateix. Així que vulguis o no, m’he hagut de
conformar amb el Diari de Tarragona.
No és que el
Periódico em complagui al 100%, però el prefereixo davant diaris amb línies editorials
molt més partidistes. N’hi ha algun que és realment infumable menys per als que tenen aquela idea, es clar. El
Periódico, des del meu punt de vista és molt més objectiu.
 |
| De Ferreres al Periódico. |
Tot i les
pressions del PP i C’s, el PSOE segueix erra què erra amb el no a la
investidura de Rajoy. Avui mateix ho deia Rafael Simancas, aquell que anava per
president de la Comunitat de Madrid i Esperanza Aguirre amb joc brut li va
pispar la presidència que desprès va mantenir durant molts d’anys.
I és que
qualsevol vota que sí... La memòria humana és molt curta i, sovint, només ens
en recordem d’allò important o del que realment ens interessa. En canvi hi ha
coses molt més supèrflues que ens oblidem ràpidament que han passat. Però quan
dura aquest període de temps? Impossible saber-ho amb exactitud.
Ara per ara el
que si que sé sap és que el proper 25 de setembre hi haurà eleccions al País
Basc i Galícia i votar el PSOE a favor de la investidura de Rajoy els faria
perdre molta credibilitat. Qui s’arrisca a fer-ho quan durant mesos (molts
mesos) han estat dient el contrari?
Què el seu vot
serà més mirant els interessos del partit que no els d’Espanya? Mira-ho com
vulguis. Des d’un punt de vista d’esquerres, potser votar a favor de la
investidura de Rajoy seria el més convenient per a Espanya, però no per als
ciutadans d’Espanya.
Avui mateix
llegia a un diari digital que molts espanyols estan preocupats per portar 300
dies amb un govern en funcions. Jo no! Jo no ho estic gens. Trobo que el país
funciona igualment. Potser no es puguin elaborar lleis (tampoc les elabora el
Parlament català tot i que fa més de mig any que tenim President electe)
Qui fa funcionar
els països és la pròpia maquinària de l’Estat: treballadors públics de
diferents rangs, però també empresaris i treballadors. I això no s’atura mai.
Això vol dir que
no fan falta polítics? Tampoc és això. Sóc polític i crec en la classe política...
Però no amb els polítics corruptes i als que usen les portes giratòries per al
seu benefici personal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)