 |
| De Ferreres al Periódico. |
Ahir Rita Barberà, que només fa una mica més d’un any era la tota poderosa alcaldessa de València, no va acudir a treballar.
Rita, té un treball modest. És senadora per designació del Parlament de la seva comunitat, per tant, el passat 26 de juny no va haver de passar per les urnes per a renovar el seu lloc de treball.
Després de les vacances d’estiu, les cambres espanyoles (Congrés dels Diputats i Senat) van tornar a constituir les comissions de treball i Rita va tenir la sort de que li toquessin dues vocalies, la qual cosa significa uns calerons més. La presidència o vicepresidència ja hauria segut massa... Però dues vocalies està bé... Per a mi les voldria...
El que no tinc clar és l’estrictes que són al Senat a l’hora de fer justificar les absències a aquells que no acudeixen a treballar. A qualsevol centre de treball li farien portar un justificant mèdic de la seva indisposició de com a màxim 3 dies i la baixa laboral si fossin més de 3. Encara és aviat per a dir si Rita agafarà la baixa o es donarà de baixa... Es a dir, renunciarà.
Ahir el Tribunal Suprem va decidit investigar a Rita per blanqueig de capitals pels cas IMELSA. Rita ja havia sortit de València i amb l’AVE anava cap a Madrid. Però sembla ser que va baixar a Conca i va tornar cap a casa. Ningú ha dit (ni ella mateixa) que es trobés malament i, per tant, l’absència al lloc de treball no estaria justificada. Tot indica que Rita no va ser prou valenta per afrontar la realitat. En poc més d’un any ha passat de tenir pràcticament tot el que desitjava a tenir el que mai hauria volgut, però que tot indica que s’ho ha buscat durant molt de temps.
Aquells que malversen fons públics, que blanquegen diners, que s’envolten de corrupció, no deuen de pensar que potser un dia tot això s’acabarà i a partir d’aquell moment hauran de passar un mal tràngol.
Durant molts anys, Rita, acudia als mítings que organitzaven els seus amics d’Orange Market (una ramificació de la Gürtel) acompanyada de Paco Camps, Carlos Fabra, Alfonso Rus i d’altres dirigents del seu partit i s’asseien a la primera filera de cadires que sempre és el lloc reservat a la gent important i de bé.
Entre els assistents il·lustres també hi havia un tal Mariano Rajoy Brey que quan pujava a l’escenari per a parlar exaltava les virtuts dels dirigents valencians i deia coses com aquestes:
-Rita: Ets la millor alcaldessa que ha tingut mai València...
I a Rita li complaïen les seves paraules i es feia enrere fins tocar el respatller de la seva cadira en un gest a mig camí entre de vergonya i aprovació...
Rita va tocar el cel valencià. Com sé diu vulgarment feia i desfeia. Ho tenia tot controlat i no sé li escapava res. A Mariano tampoc sé li hauria d’haver escapat res... Però ja li anava bé... A ell i a tota la resta de càrrecs nacionals. Els resultats electorals de València (i per extensió de la Comunitat Valenciana –no vull anomenar-la País Valencià quan me refereixo al PP-) eren excel·lents, millors, pràcticament impossible... I tothom mirava cap a l’altre costat quan tenien constància dels tripijocs que s’hi feien per aconseguir acontentar el seu electorat, per finançar el seu partit i, finalment, per fer augmentar la seva fortuna.
Rita ara sé troba acorralada. El seu partit li demana que marxi, que ara mateix la imatge que dóna perjudica la investidura de Rajoy. Però no plega... O sí... Se'n va del PP, el partit que ha segut el seu pare, la seva mare i la seva esposa... Però se queda al Senat. D'aquesta manera conservarà la condició d'aforada i podrà dificultar així el seu encausament.
El que és segur és que s’haurà de jubilar abans del que ella hauria volgut...
Si algú del PP tingués un mínim de vergonya hauria de plegar ja. Primer Rajoy i immediatament després personatges com l’Andrea Levy que té la barra de dir que durant els mandat de Rajoy no hi ha hagut cap ombra de corrupció... I acte seguit tota la resta (Sáenz de Santa Maria, de Cospedal, de Guindos, Fernández Díaz, Montoro, etc., etc.)
La part negativa d’aquesta nova situació és que a Xavi Castillo, flagell del peperisme més ranci durant anys, sé li acabarà la matèria primera per als seus gags i s’haurà de reinventar. Segur que se’n sortirà. Xavi Castillo és molt gran!!
