Colau 'superstar'

JUANCHO DUMALL

Director adjunt

Sovint s'estableix un paral·lelisme entre les alcaldesses de Madrid i Barcelona. Dues dones d'esquerres, amb historial en els moviments socials, arribades a la política des de fora dels esquemes partidistes tradicionals, enfrontades a determinades estructures de poder i amb domini dels gestos. Però aquí s'acaben les similituds, perquè, a diferència de Manuela Carmena, Ada Colau ha arribat a la política no només com a cap de cartell per a l'ajuntament sinó per aixecar un projecte propi. Per més que ella insisteixi a dir que el seu compromís és amb la ciutat de Barcelona i que no pensa fer el salt a altres esferes, el cert és que els seus últims moviments responen a un desig de dominar més caselles al tauler català.

Així, va assistir a la manifestació de la Diada, inequívocament independentista, tot i que mantenint les seves discrepàncies amb el full de ruta sobiranista que impulsa Junts pel Sí. Paral·lelament, els seus afins, els anomenats comuns, iniciaven maniobres d'acostament a Esquerra i la CUP, cosa que posava nerviós el president Puigdemont i els exconvergents davant el temor a un nou tripartit d'esquerres. I ara, per tancar el cercle, marca el seu perfil més social atacant els Mossos i la Generalitat pels últims desnonaments a Barcelona.

Els dos flancs

En una setmana, Colau s'ha fortificat pel flanc nacional davant els que l'acusaven de posar pedres al camí del procés. I també pel costat social contra els que li retreien haver oblidat l'ideari radical de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

La sortida d'ahir, amb un desnonament d'una família amb nens encara en calent, li va servir per matar tres ocells d'un tret. Va culpar de la situació la política del PP, va recordar l'obstruccionisme del Tribunal Constitucional davant la llei catalana contra la pobresa energètica i la pobresa habitacional i va responsabilitzar la Generalitat i els Mossos de no tenir prou sensibilitat per donar una solució, el reallotjament, a les famílies desnonades per ordre del jutge. Torna la Colau superstar.

ESPECIAL LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 22-09-2016

Amposta. Illa de contenidors del carrer Verge del Pilar.  

Avui hi posarem títol: LA BROSSA AMAGADA. 


A que mirant la primera foto quasi no es veu res? 

Espereu veure la segona... 

EL FRACÀS DE LA POLÍTICA

De Faro a Diari de Tarragona.

Dilluns a la tarda, a la SER, hi va haver un debat de polítics amb representant de diversos grups. El tema a debatre va ser la compareixença davant l’Audiència Nacional de Quico Homs imputat per desobediència i malversació de diner públic el 9-N. La moderadora els hi va preguntar si consideraven que la imputació era un fracàs de la política. Crec que tots tres representants van contestar afirmativament a la pregunta.

Tot i el legítim dret a l’autodeterminació del poble català, s’ha d’acceptar que el camí seguit és un cúmul de despropòsits i cada part ha utilitzat l’estratègia que més li ha convingut en cada moment.

Fixeu-vos per exemple en les declaracions que va fer Homs el mateix dilluns. Segons l’actual portaveu del grup parlamentari del PDC al Congrés, el Govern d’Espanya els hi hauria ofert fer una consulta tolerada sempre i quan Mas no fes cap declaració al respecte. Però Mas és Mas i li pot més la fatxenderia que la voluntat de servei al seu poble.

Però aquesta actitud, la que vulgarment s’anomena jugar al gat i la rata, ja els hi va bé al sector independentista. Mentrestant tenen a la població ocupada pendent d’aquest tema s’obliden d’altres d’efecte molt més immediat i, probablement molt més important per a les persones afectades que precisen una atenció especial. Qui parla del tercer sector, de la dependència, de la pobresa, dels desnonaments... Sembla que alguns només tenen a l’horitzó el tema de la independència i no veuen res més. Perdoneu-me el símil. És com els burros d’abans, als qui se’ls hi posava uns aparells al costat dels ulls (sembla que s’anomenen antoixos, al menys en valencià) per a què no veiessin als costat, per la qual cosa només podien mirar cap avant. Tot i que alguns puguin pensar que mirar sempre cap avant sempre resulta positiu, també és veritat que es perden bona part del que passa al seu voltant.

De Faro a Diari de Tarragona. 

No obstant, i com ja he dit més d’una vegada, mai s’hauria d’haver arribat al punt de judicialitzar el procés. Els temes polítics s’han de resoldre políticament, en diàleg... El que passa és que el poc diàleg que hi ha hagut és una mena de diàleg de besucs que no vol cedir cap de les dues parts perquè qui ho faci sabrà que perdrà rèdit electoral.

Si doneu una mirada retrospectiva  veureu com el procés independentista engegat per Mas després de la Diada de 2012 ha estat un cúmul de contradiccions. Sense anar més lluny només cal fixar-se en les declaracions de Neus Munté el passat cap de setmana. Primer va dir que s’hauria de tributar a la hisenda catalana i immediatament després que el Govern no obligarà a ningú que ho faci. O sigui: aigua de borraines.

Voleu més exemples encara? Al final que es farà (si és que es fa res) una DUI o una RUI? O ens conformarem amb un referèndum pactat amb l’Estat a canvi de donar suport a Pedro Sánchez.

La darrera perla d’Homs és que si hi ha una sentència condemnatòria i sé l’inhabilita, no l’acatarà... Esperem que no sigui així i que tot quedi en un no res, però si passa, si finalment l’Audiència Nacional, l’inhabilita, Homs no tindrà més remei que acatar la sentència... O això o l’escena de la Guardia Civil traient-lo detingut del Congrés dels Diputats...

Què trist que és tot!    

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 21-09-2016

Amposta. Carrer Murillo. 

Olé tú!! 

I s'hi va estar més de 24 hores!