 |
| Eneko. |
Dissabte passat
un titular me va cridar l’atenció (ja sabeu que sovint no me quedo amb el
titular, ni tan sols amb la informació que donen, sinó que vaig més enllà i
miro de donar-los-hi la volta: Tots els joves haurien de tenir plans d’estalvi.
És cert que el
vaig trobar a les pàgines especials del
Periódico, però a mi coses com aquesta me van venir mal de panxa...
Aquest
suggeriment el va fer Silvia Ávila subdirectora general i directora de Bancassegurances
del Banc de Sabadell, tot i que qui ho hagi dit m’importa un rave, perquè ho
hauria pogut dir qualsevol dels treballadors de la banca que hi ha a l’actualitat,
més pendents d’arribar als objectius marcats per l’empresa que no de conèixer
les veritables necessitats dels clients, a qui, a diferència del que passava
abans, pràcticament no coneixen.
 |
| Eneko. |
La senyora Ávila
opina: Disfrutar d’una jubilació adequada
requereix un esforça d’estalvi, i aquest esforç serà més petit com més aviat
comencem.
La realitat és
molt diferent. La taxa d’atur entre els joves és superior al 50% i molts d’ells
no cobren cap prestació perquè o bé no han treballat mai o les condicions de la
feina que han trobat és tan minsa que no tenen dret a cobrar l’atur o l’esgoten
en pocs mesos.
Hi ha parelles
que han de passar amb 500€ al més que just els ve per a cobrir les necessitats
bàsiques i, encara sort, que reben l’ajuda dels seus familiars, com per exemple
el pis on viuen. Ni vivint al domicili familiar governats pels progenitors o fins i tot iaios tenen capacitat d’estalvi.
A part d’això,
quan un és jove el que menys pensa és amb la jubilació que la veu a anys
llum... Primer que res, quan es té una feina més o menys estable, la primera
cosa que un es compra és un cotxe per a gaudir de certa autonomia de moviments,
com per exemple anar a treballar ja que els horaris dels transports públics no
solen coincidir quasi mai amb els horaris laborals de l’individu. I això
havent-hi sort de que hi hagi transport públic... Després ve la casa... Això
sí, endeutant-te fins el coll per a pràcticament tota la vida. Amb sort, ja que
els bancs, els mateixos que té diuen que estalvies, tampoc no faciliten préstecs
a segons quins perfils econòmics.
Continuo? Crec que no fa falta perquè qui més qui menys sap els que passarà
després perquè o bé ho ha viscut com a pare o com a fill i tots sabem que, ara
com ara, sinó som una família acomodada la capacitat d’estalvi al llarg de la
nostra vida és pràcticament nul·la.
El que s'ha de fer és lluitar per les pensions públiques i exigir als nostres governants que prenguin les mesures que calgin per a garantir unes prestacions dignes. No potser que un treballador que hagi estat 40 anys donant el callo quan arribi l'hora de jubiar-se temi no poder cobrar o cobrar una quantitat tan minsa que no li permeti cubrir les seves necessitats.
El que s'ha de fer és lluitar per les pensions públiques i exigir als nostres governants que prenguin les mesures que calgin per a garantir unes prestacions dignes. No potser que un treballador que hagi estat 40 anys donant el callo quan arribi l'hora de jubiar-se temi no poder cobrar o cobrar una quantitat tan minsa que no li permeti cubrir les seves necessitats.
 |
| Eneko. |
Avui un altre titular: Nova bombolla financera. I continua: Ignacio de la Torre, expert que va predir la sortida d’Espanya de la crisi, avisa dels perills de liquiditat del BCE.
És difícil per a
un no entès com jo comprendre la magnitud de les dades macroeconòmiques que
sovint hi trobem als diaris. En canvi si que puc comprendre que si algú va
predi la sortida d’Espanya de la crisi o bé s’ho va inventar (així, tal com
sona) o no coneix la realitat que l’envolta, una situació similar a l’anteriorment
exposada.
Si Espanya amb un
20% de taxa d’atur, amb més del 50% d’atur entre els joves, amb una quantitat
no especificada de gent que tot i treballar guanya un salari de misèria i que
no arriben a final de més... Per cert, una altra dada macroeconòmica: Espanya
és un dels països d’Europa amb més percentatge de pobres i, la xifra, lluny de disminuir
va en augment dia darrere dia...
No hi ha ningú que
conegui més la situació per la que estem passant que aquells que difícilment
poden arribar a final de mes o els que van recorrent les administracions per
veure si troben una nova prestació per família nombrosa, fills discapacitats o
potser alguna que encara no s’ha creat però que algú els hi ha parlat de que no
sé on ja la donen...
