dijous, 15 de desembre del 2016
Parlem de democràcia
GERARDO PISARELLO
Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
Joaquim Forn va usar un tuit meu sobre Fidel Castro i el va distorsionar fins a l'absurd per atacar-me
Fa unes setmanes, un regidor d'UPN va reaccionar amb fúria a la intenció de l'equip de govern de Pamplona d'ampliar els carrils bici de la ciutat. El regidor va vincular la iniciativa a una proposta típica de «Cuba, Veneçuela, Corea del Nord i els camps de concentració de l'URSS». L'actitud, molt comentada a les xarxes, descriu un recurs habitual en cert debat hispà. Tan habitual com comparar el moviment sobiranista amb el nacionalsocialisme.
Amb més contenció, el regidor del PDCat Joaquim Forn s'ha valgut d'una estratègia similar a les pàgines d'aquest diari. Va aprofitar un tuit de qui firma aquest article, arran de la mort de Fidel Castro, el va agitar i el va utilitzar per acusar «els comuns», en general, de «desdibuixar la democràcia» i «legitimar la dictadura».
Els meus comentaris, en realitat, sostenien una altra cosa. Que la revolució cubana, més enllà de la figura de Castro, va ser un procés democratitzador. Que va derrotar una dictadura i va reduir situacions de desigualtat i misèria molt acusades en altres països de l'Amèrica Llatina. Però que, a causa de pressions externes i errors interns, va anar perdent el seu impuls originari. Al final, la meva intervenció assumia les conclusions d'un excel·lent article del periodista Sergi Picazo: la revolució va suposar grans transformacions socials, però va fallar en la construcció d'una democràcia republicana.
Com és usual a Twitter, el meu punt de vista va ser tret de context, simplificat i utilitzat com a tosca arma llancívola. El recurs és pobre i retrata qui l'utilitza. Però també expressa maneres molt diferents d'entendre la democràcia.
La noció de democràcia com a construcció inacabada i no com a règim estàtic no és nova. Ha sigut defensada per autors com Robert Dahl, Charles Tilly o Boaventura Santos. I és la mateixa que va ressonar en tantes places sota el lema «¡Democràcia real ara!». Aquesta concepció permet detectar millor les insuficiències de molts règims representatius actuals. El PP, per exemple, sosté sovint que Espanya «és» una democràcia. Però aquesta descripció estàtica minimitza greus retrocessos autoritaris com la llei mordassa o la instrumentalització partidista del Tribunal Constitucional. Per això, quan Forn i jo critiquem la judicialització del dret a decidir denunciem el mateix: un allunyament de l'ideal democràtic.
Molts conservadors sostenen, amb raó, que la conquista de més igualtat no hauria de ser excusa per sacrificar llibertat. Però a vegades obliden que una distribució desigual de recursos econòmics també empobreix la democràcia i la llibertat. Demanar penes de presó per a una família del Clot que va intentar parar el seu desnonament deteriora la democràcia. Finançar-se il·legalment, desatendre la sanitat i l'educació públiques, bloquejar polítiques fiscals redistributives que ampliïn la llibertat dels més vulnerables, també.
Concebre la democràcia com un horitzó, com una batalla constant per ampliar la llibertat i distribuir poder polític i econòmic, no en garanteix l'èxit. Però obliga a intentar millorar-la dia a dia. Això inclou discutir amb honradesa i no distorsionar fins a l'absurd les paraules de l'adversari per poder atacar-lo.
dimecres, 14 de desembre del 2016
PROPÒSIT D’ESMENA?
 |
| De Ferreres, al Periódico c'avui. |
Hi ha que veure com s’han tornat aquests del PP després de perdre la majoria absoluta...! De vegades fins i tot semblen uns altres... Però només de vegades... Però després, quan ho penses, arribes a la conclusió que no, que al fons són els mateixos i que si han sortit a dir alguna cosa diferent o contrària a les que estaven acostumats a dir és perquè ens volen enganyar... No els cregueu!
Com per exemple el que va dir ahir la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz (que tal com vaig llegir l’altre dia, no vull dir l’altre cognom perquè sóc ateu): L’any 2006 el PP es va equivocar al recollir signatures per a demanar que l’Estatut de Catalunya es pogués votar a tota Espanya. Propòsit d’esmena? Des del meu punt de vista simple maquillatge polític...
Me costa molt creure que el PP vulgui ara dialogar amb els interlocutors de Catalunya quan han estat durant molts anys trencant ponts i parlant només amb els membres del seu partit quan visitaven el nostre país.
El que van fer l’any 2006 ho tornarien a fer si es donessin les mateixes circumstàncies. I el que van estat fent durant els anys de govern, també ho tornarien a fer si tinguessin la majoria absoluta que els ciutadans els hi ha negat.
Els records, però sobre tot les hemeroteques solen jugar molt males passades als mentiders i incoherents. Durant l’època d’Aznar la situació va ser a l’inrevés: durant la primera legislatura no va tenir majoria absoluta i va haver de pactar amb CiU (que venia de no aprovar els pressupostos al PSOE) i a la segona, quan la va tenir, va mostrar la seva cara més dura (podeu interpretar-ho de la manera que més us plagui) i, per exemple, ens van involucrar en una guerra il·legal: la d’Iraq.
L’anticatalanisme visceral i militant els hi sol donar vots a l’Espanya profunda, però no només al PP (a Extremadura per exemple al PSOE sempre els hi ha funcionat) Un clar exemple el vam tenir al País Valencià (i perdoneu-me els amics valencians per posar-vos al mateix sac) on la fòbia a Catalunya (i al català) va arribar a quotes desmesurades. Una situació molt difícil d’entendre entre dues comunitats que han compartit una gran part de la seva història.
Malgrat tota aquesta situació de maquillatge polític (que ha portat a la vicepresidenta fins i tot a obrir una oficina a Barcelona), el PP té el seu contrapès per la seva ala més dreta en el cavaller de les tenebres que no és un altre que Josemaría Aznar.
En unes declaracions també d’ahir, el funest expresident va dir que el seu partit estava acomplexat i actuava tèbiament amb Catalunya. Què faria Aznar, ens envairia amb tancs? O ens bombardejaria amb la Condor fins exterminar-nos?
Evidentment també es pot fer de forma molt més subtil, tal com ho volia fer l’exministre Wert amb la controvertida LOMCE: Tenemos que españolizar a los niños catalanes... (va soltar al Congrés)
Però si es deroga alguna llei és perquè el PP perd la votació i encara així, utilitza tots els mecanismes legals que té el govern per a no complir el mandat parlamentari.
Menos lobos, Caperucita...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)