dilluns, 10 d’abril del 2017
Les tres preguntes
Director adjunt
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no vol donar ni un signe de dubte sobre el seu compromís de convocar un referèndum d’independència a Catalunya. Si després no es porta a terme, per la negativa de l’Estat, ell necessita poder demostrar per a la Història que va fer tot el possible. En aquest context s’ha de situar la revelació en una entrevista a la cadena Al-Jazira (el mitjà elegit, ni espanyol, ni europeu, ni americà, també té el seu suc) de les tres possibles preguntes que estudia el president. Vegem-les.
La primera és òbvia per la seva senzillesa: «¿Vol que Catalunya sigui un Estat independent?». L’afegit «dins de la UE» ha desaparegut, possiblement perquè el sobiranisme entén, després del brexit, que l’opinió pública catalana ja pot assumir una sortida temporal del club europeu, qüestió crítica que va centrar molts debats abans del 9-N.
La segona, «¿Vol que Catalunya sigui una república independent?», afegeix la decisió sobre la forma del futur Estat. És, sens dubte, una concessió a ERC i la CUP, encara que una llicència barata, perquè ningú ha plantejat, ni s’espera, que una Catalunya independent es convertís en monarquia.
La més original
Però la formulació més original és la de la tercera de les possibles preguntes: «¿Vol que Catalunya continuï formant part d’Espanya?». Observi’s que en aquest cas s’inverteixen els termes, perquè l’independentisme hauria de votar no, mentre que sí seria l’opció dels que no volen la ruptura. Es pot augurar escàs futur a aquest enunciat. Entre altres coses, perquè no sembla gaire lògic que una força com Junts pel Sí acabi patrocinant el no. En el procés hi ha hagut molts moments surrealistes, però aquest ja sembla excessiu.
Puigdemont llança ara la proposta, ni oficial ni definitiva, en un clar intent de fer bullir l’olla, és a dir, per donar confiança i moral als seus i pressionar els adversaris. I el president es permet, a més, adornar-se a Al-Jazira al dir que està disposat a pactar la pregunta definitiva amb l’Estat espanyol. ¿Amb qui?
diumenge, 9 d’abril del 2017
EL LLISSAL DE L’EBRE
Allà per la dècada dels anys 50
una parella de joves de Vinaròs que s’acabaven de casar, van decidir passar la
lluna de mel a Tortosa...
En el moment en el que el tren
creuava l’Ebre, la parella s’aixeca dels seus seients i treuen el cap per la
finestra per poder contemplar millor el riu. Amb els braços per fora, el nuvi,
amb la ma dreta, agafa la ma esquerra de la núvia i instintivament la comença a
acariciar... En trobar l’anell, s’hi recrea uns instants fins que llisca del
dit d’ella i cau al riu, mentre segueixen la seva trajectòria amb la mirada.
Contrariats per l’incident,
baixen a l’estació de Tortosa carregats amb les maletes i es dirigeixen cap el
carrer Cervantes, passen per davant del convent de les Serventes de Jesús de la
Caritat, el Banc d’Espanya, la casa Brunet i s’endinsen pel carrer Sant Blai.
Arriben a la plaça de l’Àngel i, una vegada allí veuen el que serà el seu
allotjament durant un parell de nits: l’Hotel Siboni.
Després d’instal·lar-se a
l’habitació, en arribar l’hora de sopar, baixen al menjador.
Allí, un cambrer perfectament
uniformat s’apropa a la parella de recent casats i després de les salutacions,
els hi ofereix la carta on hi ha una gran varietat de plats, a quin d’ells més
exquisit... Més apetitós...
-Els senyor me permeten un
suggeriment?
-Per suposat...
-Fora de la carta tenim llissal
acabat de pescar aquesta mateixa tarda al riu... El fem a la brasa i el servim
amb una torrada de pa amb allioli i una mica d’escalivada.
El nuvi s’acaba decidint pel
llissal...
A l’hora de menjar-se’l, agafa la
forquilla i el ganivet i quan es disposa a separar la carn de l’espina se’n
adona que al seu interior hi ha...
...
Què troba el marit dintre del
llissal? Si has pensat que l’anell de la muller que va caure a l’Ebre mentre el
tren passava pel pont, ERROR!!
...
Dintre de llissal hi va trobar les
BURNADES!!
Molt més lògic, no trobeu?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)