I el control... El control sobre els mitjans informatius. És difícil, molt difícil ser independent als temps que correm. Si ets independent i parles de coses que no li agraden al poder, el més normal és que acabis marginat i buscant-te la vida... I així és molt difícil sobreviure. Això mateix li va passar a l'espai Carne Cruda que emitia la Cadena Ser i que va ser surimit de la programació. Ara se pot simptonitzar des de eldiario.es.
Estic convençut que no hi ha ningú que sigui independent al 100%. Ni jo... Tots tenim una ideologia, unes afinitats, uns amics, una família... I, evidentment, de vegades passen coses en aquests entorns i que de no ser així, n’acabaríem parlant... Però com ens toca de massa prop, millor que siguin uns altres qui ho faci’n. Així de clar.
Els diferents governs, ja siguin l’Estat, la Generalitat o qualsevol ajuntament sols subvencionar els mitjans de comunicació que es poden fer ressò de les notícies que generen per a tenir-los com aliats. Val més així... De vegades aquestes subvencions no són tals, sinó que són pagaments en concepte de propaganda institucional o per cobrir un esdeveniment concret. L’important és el els calerons arribin allà on han d’arribar i els mitjà informatiu es pugui mantenir per a seguir informant sobre els que els interessa i de la manera que els interessa fer-ho.
En alguns casos aquesta situació encara sé fa molt més evident. Penseu per exemple en les televisions públiques (TVE, TV3, TeleMadrid, Canal 9 –quan existia-, etc.) que, pel fet de ser públiques, depenen totalment de l’administració corresponent. Per molt independents hi rigoroses que aparenten ser, sempre estaran sotmeses a la censura o manipulació que els imposen els seus dirigents. Si fa unes setmanes veiéreu el reportatge de la Sexta sobre l’accident del Metro de València de l’any 2006 ho vàreu poder comprovar. La direcció de Canal 9 va ordenar el com i el quan s’havia de donar la notícia (no té la mateixa rellevància la notícia amb la que s’obre un telenotícies que aquella de la que se’n parla al minut 20) davant la passivitat dels seus professionals. Quan Canal 9 va haver de tancar per la mala gestió que havia fet el Govern valencià (per a variar), alguns d’aquells professionals van demanar perdó a les famílies de les víctimes pel seu comportament: acatar i callar.
A la nostra potser no és tan evident, però l’oposició denuncia constantment la parcialitat que té a l’hora de tractar determinats temes. Cal concretar més o sé sobreentén a quins temes me refereixo ?
Els mitjans de comunicació territorials tampoc estan exempts de cert control per part, en aquest cas, dels ajuntaments. M’explicava l’altre dia un contertulià habitual que als debats que s’emeten pels dos canals de televisió que tenim (Canal 21 Terres de l’Ebre i Canal Terres de l’Ebre), no tracten mai temes locals per temor de molestar a algun ajuntament que, com he dit més amunt, els hi paga amb publicitat, ja sigui de les festes majors, de les fires, de les jornades gastronòmiques o de qualsevol altre esdeveniment que puguin organitzar.
Recordo que a principis de segle, quan la gent de els Terres de l’Ebre estava revoltada contra els governs d’Espanya i Catalunya que havien aprovat el PHN, una publicació crítica com és el Triangle es queixava constantment sobre la nul·la publicitat institucional que contractava el Govern de Pujol. Sobrevivien de la publicitat de la Diputació de Barcelona, en aquells temps a mans del PSC i d’algun ajuntament.
Mentre, la nostra, mirava silenciar-nos tot el que podia. Manifestacions massives a penes tenien repercussió, en cavi, a les protestes veïnals o qualsevol altre tipus de reivindicació amb molts menys participació sé li solia donar molt més protagonisme informatiu. Era del tot evident que el nostre Govern tenia uns altres interesses i estaven totalment aliens al que passava al nostre territori.
