BURGOS 3

En plena escalada

JOAN TAPIA

Primer va esclatar la crisi i la radicalització del Govern de la Generalitat amb el cessament dels moderats que posaven objeccions al xoc de trens cruent. La clau d’aquesta purga interna de l’independentisme (més ben dit, del PDECat) va ser el relleu al departament d’Interior de Jordi Jané per Joaquim Forn. En principi no hi ha cap gran distància entre Jané i Forn; tots dos són veterans convergents i –un al Parlament espanyol i a la conselleria i l’altre a l’Ajuntament de Barcelona– han mostrat la tradicional capacitat de pacte de CDC. Però mentre que Jané afirmava que els Mossos en tot moment respectarien la legalitat, Forn acaba de declarar (El Punt Avui de diumenge) que, partint de la legalitat catalana, no només permetran, sinó que facilitaran la votació de l’1 d’octubre. Negant-se a considerar un ben probable conflicte entre les lleis vigents i el nou marc legal que pugui emanar del Parlament. La conseqüència va ser la dimissió immediata, al·legant motius polítics, del director general de la policia, el prudent Albert Batlle.

La iniciativa de Puigdemont –encoratjat per Oriol Junqueras i Artur Mas–, que no va deixar de causar certa sorpresa a Madrid, va tenir una immediata reacció divendres amb l’exigència a la Generalitat que els seus interventors certifiquin cada setmana que no es fan servir fons en preparatius del referèndum. El missatge és explícit. A cada tret contra la legalitat constitucional, Madrid contestarà amb un proporcional torpede de retorsió. I asseguren que és impossible negociar –discrepància amb el PSOE– mentre Puigdemont segueixi amb la temptativa de referèndum que –insisteixen– no tindrà lloc.

I el calendari marca que demà serà un dia no històric (ja estan esgotats), però sí rellevant, perquè Puigdemont haurà d’explicar l’última crisi del seu Govern. I a la tarda es votarà la reforma del reglament del Parlament que ha de fer possible que la llei de referèndum –que pot entrar al Parlament el 17 d’agost– sigui votada en lectura única i en un sol ple el 28 o el 31 d’agost, just un mes abans del referèndum. I tot i que hi ha esmenes vives de diversos grups parlamentaris, ningú dubta que aquesta reforma, qüestionada pels lletrats del Parlament i pel Consell de Garanties Estatutàries, serà aprovada.

Els grups de l’oposició (el Partit Popular, Ciutadans, el PSC i els comuns) presentaran recurs d’empara, que no té efecte suspensiu, davant el Tribunal Constitucional. També ho podria fer –en aquesta anunciada escalada d’ull per ull i dent per dent– el Govern espanyol.
¿Governar al carrer?

GOVERNAR NO ÉS TAN FÀCIL COM POT SEMBLAR

L’oposició té un paper relativament fàcil: Controlar la labor del govern. Cal puntualitzar que el govern tampoc ho sol posar fàcil.

En canvi el govern ha de governar per a tots: Per aquells que l’han votat i els que no l’han votat, per als de la seva mateixa ideologia política i les altres. Sovint, el més difícil és arribar a tot arreu. Primer per la manca de temps, però també de pressupost.  

Però això no ha de ser excusa per fer certes coses para les que només cal tenir una mica de voluntat i que no solen costar un duro.

Tenir més control sobre l’estat de la via pública (de la circulació, de l’incivisme, de la neteja en general) del que tantes vegades he parlat, és factible. Però com deia, ja n’he parlat moltes vegades i avui no ho faré.

Hi ha d’altres coses que també preocupen a molts ciutadans. Aparcar cada vegada costa més pel senzill motiu que cada vegada hi ha més cotxes. Segur que tots els regidors de l’Ajuntament, siguin del govern o de l’oposició valen que Amposta prosperi i per això fan falta equipaments. I que cada vegada hi vingui més turisme...

Aparcar a les zones de l’extraradi d’Amposta encara és relativament fàcil, però fer-ho al centre de la ciutat o prop d’on hi ha algun equipament concorregut, ja no ho és tant.

Sovint ens queixem del aparcaments de l’Hospital de Tortosa perquè ens acaba afectant a tots els ciutadans de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però, tot i que en menor mesura, a Amposta també tenim deficiències greus.

Com se pot solucionar. Com ja he dit més d’una vegada amb una bona planificació: Creant pàrquings a les entrades d’Amposta. No he comprès mai perquè no es poden utilitzar els aparcaments de les superfícies comercials. ¿No es pot signar un conveni entre l’Ajuntament i les cadenes de distribució per a que puguin ser utilitzats durant els caps de setmana que estiguin els súpers tancats?

No fa gaires dies a un grup de Facebook se queixaven dels guals i es posava en dubte que hi hagués un control suficient sobre els que estan al corrent de pagament i els que no.

Vaig explicar que l’any 1999 (o potser era el 2000) vaig tenir una reunió amb Jesús Ruano, cap de la policia municipal d’Amposta durant mots anys. Tot i que el tema a tractar era sobre la circulació de la nostra ciutat, també van sortir els guals. Si ho recordeu, durant molts anys l’Ajuntament feia entrega d’un adhesiu que havies d’enganxar a la placa del gual per a demostrar que s’havia pagat l’anualitat. Li vaig preguntar a Ruano si se podia aparcar davant d’un gual que no tingués l’etiqueta adherida a la placa. Me va dir que no, que el gual és una concessió administrativa que dóna i treu l’Ajuntament que és qui té que exigir-ne el pagament. La pregunta és: Hi ha prou control? A Amposta no ho sé, però a Tortosa no. Prop d’on treballo hi ha una casa amb gual on no hi viu ningú des de que va morir el seu propietari. I d’això ja fa uns quants anys.

També m’ensumo que hi ha poc control de les terrasses dels bars. Fa uns anys hi havia terrasses que eren desmuntades quan arribava el fred i tornades a col·locar en arribar el bon temps. Actualment no veig que se’n retiri cap.

Quantes places d’aparcament se podrien guanyar si es tingués més cura? Segurament unes quantes.  

LA CIUTAT QUE VOLEM 31-07-2017

Illa de contenidors de l'avinguda de Catalunya aquest matí a 2/4 de 8.