dijous, 3 d’agost del 2017
Tot acaba en Aznar
ANTÓN LOSADA
No ho va dir en veu alta però el missatge no podia ressonar més nítid: si volen saber res sobre finançament il·legal o caixes b preguntin a Lapuerta o a l'anterior president del PP
La frase clau de la declaració del testimoni Mariano Rajoy va ser afirmar que entre el 1993 i el 2003 s'ocupava de la política i ni en sabia ni n'havia de saber de qüestions econòmiques. Al Partit Popular són tan fins que, al llarg dels més de 30 anys que acumula com a dirigent, mai ha parlat de diners. No ho va dir en veu alta però el missatge no podia ressonar més nítid a la sala: si volen saber res sobre finançament il·legal o caixes b, preguntin a Álvaro Lapuerta i si no al president del partit llavors: José María Aznar, perquè tot comença i acaba amb aquest senyor que ara es fa fotografies amb Albert Rivera.
El següent moviment en la seva estratègia va consistir a afirmar, també amb rotunditat, com va ser precisament ell, ja com a president del partit, qui va donar l'ordre de deixar de contractar Correa i els seus sequaços. No es va mostrar tan precís a l'hora d'explicar-nos per què. Tot es va deure a unes sospites sobre si estaven fent alguna cosa lletja però no il·legal; és l'acomiadament perquè no m'agrada, una categoria tan innovadora com l'acomiadament en diferit de Luis Bárcenas.
L'home que només es responsabilitza de la política i no atenia el finançament i els contractes del partit va ser, paradoxalment, qui va acomiadar la trama Gürtel perquè alguna cosa hi veia que no li agradava. L'home que només atenia l'estratègia política i no es ficava amb els temes econòmics va ser, de nou paradoxalment, qui va aconsellar a Esperanza Aguirre que esbrinés què estava passant en alguns ajuntaments de Madrid; encara que després ja no s'hi va interessar més perquè ell no es preocupava d'aquests detalls. El principi general tenia les seves excepcions: Mariano Rajoy no s'ocupava dels afers econòmics excepte quan li convenia i es tractava de fer neteja; per a pràctiques sospitoses i empara de corruptes i les seves corrupteles preguntin a uns altres.
El testimoni Rajoy va intentar evitar el temible "no ho sé" i el desprestigiat "no me'n recordo" des del primer minut del seu testimoni. La memòria li va funcionar perfectament mentre va poder transitar per la zona de confort que li van subministrar el lletrat de Bárcenas, exercint del seu advocat defensor, els esbroncs de l'estil Don Pantuflo del president de la sala i la seva coartada sobre la seva responsabilitat política i la seva ignorància econòmica.
RECORDS NÍTIDS
Els records es van anar fent molt menys nítids i més selectius a mesura que l'anaven interrogant sobre els papers i els missatge de Bárcenas, el pagament del seu viatge a Canàries després de la derrota del 2004, o la sorprenent supervivència de les empreses Gürtel a València i Madrid, malgrat les instruccions per deixar de contractar-los. No obstant, ningú va ser capaç de posar-lo en una dificultat que no hagués resolt mitja dotzena de vegades abans. Rajoy va passar la prova amb la seva acreditada habilitat de l'opositor que sap com preparar els temes millor que el mateix tribunal. En seu judicial ha deixat traçada una frontera de responsabilitat política entre el Partit Popular d'Aznar i la Gürtel i el Partit Popular de Rajoy i el marianisme.
La declaració de Rajoy va tenir almenys la virtut de treure del seu embadocament els partits de l'oposició. El PSOE va abandonar per un moment el seu embolic sobre la plurinacionalitat i Podem va deixar de discutir una estona sobre la transcendent qüestió d'entrar o no en el govern de Castella-la Manxa. Pel que fa a Ciutadans, també aquí es va comportar com una marca blanca i ni tan sols va sortir el seu líder a fer una valoració de rutina, perquè l'important és passar com més aviat millor aquestes basques.
dimecres, 2 d’agost del 2017
DIARI DEL MES D’AGOST. DIMECRES 3
L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat la creació de la figura de l’agent cívic que tindran la missió d’informar i fer pedagogia en civisme, fent èmfasi amb la correcta utilització de les illes de contenidors , per evitar actituds incíviques (segons s’explica al Facebook oficial del propi Ajuntament)
Benvinguts siguin els nous agents! I molta sort a l’hora de realitzar la seva tasca! Després de la preocupació que he mostrat durant anys pels problemes existents a la nostra ciutat referent a la neteja i circulació, només faltaria que quan es pren alguna mesura per a mirar de solucionar els problemes, no me’n alegrés.
Però no ho tindran gens fàcil. Alguns dels comentaris que he pogut llegir al Facebook ja ho deixen entreveure. He dit alguna vegada que el límit del que està bé i està malament és el nostre. Per baixa d’aquest límit tot és tolerable i per damunt d’ell s’hauria de perseguir sense treva els infractors.
Per a que la mesura tingui l’èxit que cal esperar, el suport de la policia local és imprescindible, ja que me tomo que si fan la tasca que se’ls hi ha encomanat, les sortides de to per part dels incívics serà una constant, al menys fins que no s’acostumen a la seva presència.
Vull fer constar que l’any passat, el grup municipal del PSC va presentar una moció reclamant precisament aquesta figura.
L’ORIGEN DE LES BANDERES
Dilluns passat hi van haver dues concentracions de sentit contraposat davant la caserna de la Guardia Civil de Barcelona. Mentre uns protestaven pels interrogatoris que havia fet aquest cos a diversos independentistes catalans, els altres es manifestaven per a donar suport al benemèrit cos. Tot i que no hi van haver incidents greus, els retrets i insults van ser el denominador comú. Tot i que pel que sembla els insults van sortir del sector unionista on s’hi va poder veure alguna bandera de la Falange.
Aquest matí he llegit que membres del sector unionista van retallar una senyera i això m’ha fet recordar l’origen de les banderes. Mentre la senyera té l’origen en la llegenda de Guifré el Pelós, la bandera espanyola va sortir d’un concurs que es va fer en temps de Carles III per a mirar de diferenciar els bucs de l’Armada. Es va escollir l’actual bander perquè els colors roig i groc són els més fàcils de veure per l’ull humà. Més tard, de representar a l’Armada es va convertir en el símbol de la nació espanyola.
O sigui, se ret homenatge un drap sortit d’un
concurs...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_les_quatre_barres_de_sang
PDeCAT: NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU
L’altre dia, casualment, vaig veure imatges de la inauguració de la nova seu del PDeCAT a Amposta amb l’assistència de David Bonvehí, coordinador executiu de la formació. Ho van fer amb tot tota la pompa i ple de paraules i bones intencions. Ai si me’ls pogués creure...! El nou local està ubicat a la plaça de la Pau, allà on hi va haver una acadèmia de dansa. No sé si el local és nou o comprat...
Feia dies que en passar pel carrer Murillo me’n adonava que la seu que CDC havia ocupat els darrers anys estava molt deixada, com si no hi hagués activitat... Fins i tot havien tret el cartell.
El que si sé és que aquest local va ser un dels 15 embargats a CDC arreu de Catalunya (també ho va ser la seu central) per a fer front al possible pagament de la fiança pel cas Palau de la Música.
Desconec la situació legal del local del carrer Góngora (cantonada amb el Murillo), però si fos meu, fins que no ho tingués clar, evidentment no li faria cap rentada de cara per adaptar-lo a les noves circumstàncies.
LA CIUTAT QUE VOLEM 2-08-2017
El cotxe que treu el morro per la dreta de la foto no fa gens de nosa. I ara!!
Per cert, la imatge també posa en evidencia la manca d'un pas de vianants en aquest punt. Fixeu-vos en la persona que acaba de creuar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)